Adhocràcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En la teoria de gestió d'organitzacions, el terme adhocràcia és l'absència de jerarquia, i és per tant l'oposat a burocràcia. És un mot híbrid entre ad hoc i el sufix cràcia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.

Alvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocràcies es tornaran més comunes i probablement reemplacen la burocràcia en el futur. També afig que el més freqüent serà que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran després. N'és un exemple els grups de treball interdepartamentals.

El terme es fa servir també per a descriure la forma de govern de la novel·la de ciència-ficció Tocant fons: en el regne màgic, de Cory Doctorow.[1] La paraula l'encunyà al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorporà aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocràtiques coordinen tasques amb l'adaptació mútua dels seus integrants, l'acceptació de la diversitat i la col·laboració asimètrica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporció, sinó que es promou la col·laboració lliure, plaent, espontània, no coercitiva. Són entitats orientades a la innovació i el canvi. Han de romandre flexibles perquè en canvien de forma interna sovint.

Resum[modifica]

Robert H. Waterman, Jr. va definir l'adhocràcia com “una manera d'organització que trenca les línies burocràtiques per aconseguir oportunitats, resoldre problemes i obtenir resultats”.[2] Per a Henry Mintzberg, una adhocràcia és una forma d'organització complexa i dinàmica. Difereix de la burocràcia; com Toffler i Mintzberg considera la burocràcia una cosa del passat i l'adhocràcia una del futur. Quan es fa bé, l'adhocràcia pot ser molt adequada per a resoldre problemes, innovar i créixer en diversos ambients. Requereix sofisticació i a vegades sistemes tècnics automatitzats per a desenvolupar-se i créixer.

Característiques[modifica]

  • Estructura altament orgànica, el treball es realitza en grups.
  • Els grups estan formats per experts en un camp concret amb un objectiu comú.
  • Poca formalització de capteniment: el resultat i l'actitud és responsabilitat de cada membre.
  • Procediments baixos o no estandarditzats.    
  • Les funcions no estan clarament definides.
  • Hi ha una descentralització selectiva.
  • L'organització del treball és responsabilitat d'equips especialitzats.
  • El treball segueix una línia horitzontal.
  • És una cultura basada en el treball no burocràtic.

Tots els membres de l'organització tenen autoritat en les seues àrees especialitzades i en coordinació amb altres membres prenen decisions i accions que afecten el futur de l'entitat. No hi ha jerarquia.

Segons Robert H. Waterman, Jr.: “Els equips haurien de ser prou grans per a representar totes les parts de la burocràcia que es veuran afectades pel treball, i també prou petit per fer la tasca d'una manera eficaç.”[2]

Tipus[modifica]

  • Administrativa: “presenta un nucli operacional autònom; normalment en una burocràcia institucionalitzada com un departament governamental o una agència permanent.”[3]
  • Operativa: resol problemes dels clients.

Alvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocràcies es faran més comunes i reemplaçaran la burocràcia. Apareixeran més sovint com a estructures temporals formades per resoldre un problema i dissoldre's després. Un exemple en serien les forces operatives combinades (task force).

Problemes[modifica]

Els inconvenients d'una adhocràcia poden ser accions a mitjan fer, problemes personals sorgits de la naturalesa temporal de l'entitat, extremismes amb l'objectiu de convéncer i amenaces a la democràcia i legalitat per part d'adhocràcies de perfil baix. Per abordar aquests problemes, alguns investigadors de l'adhocràcia suggereixen un model híbrid entre adhocràcia i burocràcia, la buroadhocràcia.

Similituds[modifica]

En l'àmbit organitzatiu té punts en comú amb el consumidor proactiu i el fes-ho tu mateix. En l'àmbit polític pot trobar-se'n algun parentiu amb l'acràcia i la netocràcia.

En la mateixa Viquipèdia es formen adhocràcies per a projectes concrets.

Referències[modifica]

  1. Cyberf.org.
  2. 2,0 2,1 Adhocracy : the power to change. W.W. Norton, (1993[printing]). ISBN 0393310841. OCLC 30360851. 
  3. Dolan, Timothy E. «Revisiting adhocracy: From rhetorical revisionism to smart mobs.». Journal of Futures Studies, 2010 [Consulta: 14 maig 2018]. Arxivat 2018-05-16 a Wayback Machine.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]