Future Shock
| Tipus | obra escrita  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Alvin Toffler |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1970 |
| Editorial | Random House |
| Dades i xifres | |
| Tema | ciències socials |
| Gènere | no-ficció |
| Sèrie | |
| Altres | |
| OCLC | 87496 |
 | |
Future Shock és un llibre escrit pel futurista Alvin Toffler en 1970.
En el llibre, Toffler defineix el terme xoc futur com un estat psicològic concret que afecta tant a individus com a societats senceres. La definició més curta del terme és la percepció personal de "massa canvi en un període massa curt".
El llibre, que es va convertir en un supervendes a nivell internacional, es va escriure a partir de l'article "The Future as a Way of Life" aparegut en la revista Horizon, l'estiu de 1965.[1][2][3][4] Traduït a multitud d'idiomes, ha venut més de sis milions de còpies a tot el món.
En 1972 apareix un documental basat en el llibre, amb Orson Welles com a narrador.
Tema[modifica]
Toffler argüia que la societat està duent a terme un canvi estructural gegantesc en el pas d'una societat industrial a super-industrial i postindustrial. Aquest canvi sobrepassa i atabala a moltes persones.
Toffler pensa que el grau tan accelerat de canvi tecnològic i social deixa a moltes persones desconnectades i sofrint de desorientació i fort estrès. Així, la major part de problemes socials són símptomes d'aquest anomenat Future Shock.
En el desenvolupament d'aquest concepte apareix i es fa popular el terme "information overload" o sobrecàrrega informativa. La seva anàlisi del fenomen de la sobredosi d'informació és contínua en les seves publicacions posteriors, especialment en el llibre La tercera ona (The Third Wave) i Powershift.
En la introducció de l'assaig "Future Shlock" in his book, Conscientious Objections, Neil Postman escriu:
"Sometime about the middle of 1963, my colleague Charles Weingartner and I delivered in tandem an address to the National Council of Teachers of English. In that address we used the phrase "Future Shock" as a way of describing the social paralysis induced by rapid technological change. To my knowledge, Weingartner and I were the first people ever to usi it in a public forum. Of course, neither Weingartner nor I had the brains to write a book called Future Shock, and all due credit goes to Alvin Toffler for having recognized a good phrase when one came along" (p. 162).
Característiques de la societat postindustrial[modifica]
- Branques senceres de la indústria desapareixen i apareixen unes altres. Això impacta brutalment sobre treballadors que es veuen obligats a un aprenentatge totalment diferent així com a canviar de localitat de residència per trobar un nou treball. Aquest canvi de residència pot implicar canvis en amics, escola o contacte amb la família, la qual cosa resulta en relacions personals més superficials amb un gran nombre de persones en lloc de relacions properes i més estables.
- Les persones de la societat postindustrial canvien de professió i lloc de treball freqüentment, amb el que fan diversos recorreguts laborals al llarg de la seva vida. El coneixement d'un enginyer queda obsolet en deu anys. Molta gent busca cada vegada més treballs temporals per aquesta raó.
- Molts béns s'han convertit en objectes d'un sol ús, ja que el cost de la reparació o la seva neteja és major que el cost d'un objecte nou a causa de la producció en massa.
- El disseny dels béns caduca ràpidament: apareix una segona generació d'ordinadors abans del final de la vida útil esperada de la primera generació. És a més possible llogar gairebé qualsevol cosa, la qual cosa elimina la necessitat de possessió. El canvi constant al mercat també suposa un repte per a l'àmbit del màrqueting, a causa d'objectius canviants.
Vegeu també[modifica]
- Alienació social
- Bretxa digital
- Singularitat tecnològica
- Societat postindustrial
- Societat industrial
Referències[modifica]
- ↑ Toffler, Alvin, "The Future as a Way of Life", Horizon magazine, Summer 1965, Vol VII, Num 3
- ↑ «Horizon magazine: master index"». Arxivat de l'original el 2012-02-22. [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ Eisenhart, Mary, "Alvin And Heidi Toffler: Surf The Third Wave: On Life And Work In The Information Age", MicroTimes #118, January 3, 1994
- ↑ "Alvin Toffler: still shocking after all these years: New Scientist meets the controversial futurologist" Arxivat 2009-02-10 a Wayback Machine., New Scientist, 19 March 1994, pàg. 22-25. "What led you to write Future Shock? -- While covering Congress, it occurred to us that big technological and social changes were occurring in the United States, but that the political system seemed totally blind to their existence. Between 1955 and 1960, the birth control pill was introduced, television became universalized, commercial jet travel came into being and a whole raft of other technological events occurred. Having spent several years watching the political process, we came away feeling that 99 per cent of what politicians do is keep systems running that were laid in plau by previous generations of politicians. Our idees came together in 1965 in an article called 'The future as a way of life', which argued that change was going to accelerate and that the speed of change could indueix disorientation in lots of people. We coined the phrase 'Future Shock' as an analogy to the concept of culture xoc. With Future Shock you stay in one plau but your own culture changes sota rapidly that it has the same disorienting effect as going to another culture"
Bibliografia[modifica]
- Future Shock Levels Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine. per Eliezer Yudkowsky
- Future Shock Level Analysis Arxivat 2013-04-03 a Wayback Machine. per Michael Anissimov
Enllaços externs[modifica]
- Impacte del llenguatge en Future Shock Arxivat 2020-08-21 a Wayback Machine. (Temps real àudio & mp3)
- Movie review for Future Shock Arxivat 2015-05-06 a Wayback Machine.
- Pel·lícula sencera Future Shock Arxivat 2010-01-26 a Wayback Machine.
- Inspirat en el llibre, parla del futur proper Arxivat 2018-12-01 a Wayback Machine.