Remedios Varo Uranga

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Remedios Varo)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Remedios Varo Uranga (Anglès, la Selva, 16 de desembre de 1908 - Ciutat de Mèxic, 8 d'octubre de 1963) va ser una pintora surrealista mexicana d'origen català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Anglès (La Selva, Girona), on vivia la família a causa del treball del seu pare, enginyer hidràulic. Rodrigo Varo, d’origen andalús, era un lliurepensador mentre que la mare, Ignacia, d’origen basc, era catòlica. Aviat la família es desplaçà a Algeciras, Larache (Marroc) i finalment Madrid on s’establiren definitivament el 1924.[2]

Es formà artísticament a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola de Belles Arts Academia de San Fernando de Madrid. Era una jove amatent a tot tipus de coneixement. Les seves aptituds artístiques es palesaren ja en els primers dibuixos. A l'Escola de Belles Arts féu moltes amistats: Maruja Mallo, Delhy Tejero, Francis Bartolozzi... Acabats els estudis, se n'anà a París i es matriculà a l’acadèmia de La Grande Chaumière. El 1930 exposà per primera vegada una desena d'obres «molt surrealistes», segons el pintor Florit.[2]

El 1930 es casà amb Gerardo Lizarraga, company d’estudis de Belles Arts i anarquista convençut, perquè el matrimoni li permetia llibertat. El 1932, després de dos anys a París, Remedios es traslladà a Barcelona on l'artista, dedicada a la publicitat, seguia l’estil de l’Art Déco. A Barcelona, entrà en contacte amb els surrealistes catalans i francesos. Freqüentà les associacions artístiques d'avantguarda (ADLAN) i participà a l'Exposició Logicofobista. Des de molt aviat s’interessà pel surrealisme.[2]

L'any 1935 es va separar del seu primer espòs, i va conèixer el pintor Esteban Francés, qui la va introduir al cercle surrealista d'André Breton. Més tard viuria amb Benjamín Péret (tots dos foren tancats pel govern de Vichy en un camp de concentració), Víctor Brauer, Jean Nicolle i Walter Gruen, en una vida sentimental molt agitada. El 1936 conegué el poeta surrealista trotskista Benjamín Péret, arribat a Barcelona amb les primeres Brigades Internacionals; amb ell i Esteban Francés se n’anà cap a París on conegué Leonora Carrington, amb qui mantindria una pregona amistat a Mèxic, i les teories orientalistes de Gurdjieff que l’acompanyarien sempre. En aquests anys provà la tècnica del fumage i s’atansà a l’obra de Víctor Brauer; foren anys de recerca d’estil.[2]

El 1940, ocupat París pels nazis, Remedios Varo s’establí al sud de França. A Marsella embarcà amb Benjamín Péret cap a Algèria i de Casablanca partiren en vaixell a Mèxic on arribaren el gener de 1942. A Mèxic DF es trobà amb els amics mexicans i europeus immigrants al cafè Tupinamba i a la casa de Gabino Barreda. Amb Leonora Carrington molt aviat encetà una forta relació: les dues artistes col·laboraren literàriament i artísticament i compatien somnis i vivències. Foren uns anys difícils en què hagué de treballar per arreu.[2]

L’any 1947 fou un any determinant: trencament amb Péret, decantació artística vers una figuració més personal i nova relació amb Jean Nicolle. Durant 1947 i 1948 visqueren junts a Veneçuela on el seu germà treballava per al Ministeri de Salut Pública (epidemiologia). Remedios Varo començà a fer dibuixos d’insectes per als estudiants. La minuciositat d’aquest treball influiria en la seva obra posterior pel detallisme i l’ús de complicats aparells científics.[2]

De tornada a Mèxic, començà a dedicar-se intensament a la pintura. Formà nova parella amb Walter Gruen qui seria el seu darrer marit. Ell l’animà perquè deixés la publicitat i es dediqués íntegrament a la pintura. Durant els anys 50 conegué l'èxit. A Mèxic l'artista consolidà el seu estil peculiar que reflecteix un món harmoniós i rebutja tot el que és morbós i violent. A les seves obres creà un món propi de personatges irònicament metafòrics, el rostre dels quals tenen una semblança al seu. El 1957 viatjà a Europa i es retrobà, per última vegada, a Hendaya amb la seva mare.[2]

Aquesta artista, interessada en les ciències ocultes i la bruixeria, en els beuratges màgics i les plantes al·lucinògenes, mística seguidora de teories orientalistes, palesà a les seves obres aquestes referències esmentades. El 8 d'octubre de 1963 morí sobtadament i es parlà de suïcidi. Molt aviat s’organitzaren exposicions retrospectives: 1964, 1971, 1983 i 2000.[2]

Les influències de les seves obres ens remeten a El Bosco, El Greco, Goya i Leonora Carrington. Iconogràficament, les dones esdevenen protagonistes, representades com uns éssers fantàstics i sorprenents per la seva individualitat, serenor i saviesa: dones independents, segures de sí i, de vegades, iròniques.[2]

La seua obra [cal citació][modifica | modifica el codi]

L'obra de la pintora és vasta i complexa. Posseeix un estil característicament i fàcilment recognoscible. En la seua obra apareixen ben sovint figures humanes estilitzades realitzant tasques simbòliques i, alhora, elements onírics i arquetípics. Les seues pintures estan tenyida d'una atmosfera de misticisme, però plasmat en les figures representatives del món secular modern. També demostra un marcat interès per la iconografia científica, i per això les seues obres apareixen cada vegada amb més freqüència en la literatura de divulgació científica.

Polèmica sobre l'herència [cal citació][modifica | modifica el codi]

L'any 2000, Walter Gruen va donar la seua col·lecció d'obres de Remedios Varo al Museo de Arte Moderno de México. La majoria d'aquestes obres van ser legalment comprades a col·leccionistes privats que al seu torn les havien adquirit legalment en galeries, i van ser declarades monument artístic mexicà el 26 de desembre del 2001.

Per mitjà d'un estrany moviment judicial, avalat pe les jutgesses María Margarita Gallegos López i Rebeca Pujol Rosas, en aquest mateix any l'espanyola Beatriz María Varo Jiménez, neboda i també pintora, va ser declarada pel Jutjat Tretzè del Familiar de la Ciutat de Mèxic com únic i universal marmessor de la successió de béns de la seua tia Remedios Varo, i va intentar quedar-se amb aquesta col·lecció.

Al març del 2005 l'Institut Nacional de Belles Arts va apel·lar el dictamen, el qual es va suspendre temporalment fins que instàncies judicials més competents revisen l'estrany cas.

El problema es complica perquè, en vida, la pintora va vendre o va regalar la majoria de les seues obres, adduint que el que més li importava era el procés creatiu, no les obres en si. Per tant hi ha dubtes sobre la consideració d'aquestes obres regalades com a part de la seua herència.

Treballs representatius[modifica | modifica el codi]

  • 1935 El Tejido de los Sueños
  • 1942 Gruta Mágica
  • 1947 Paludismo (Libélula)
  • 1947 El Hombre de la Guadaña (Muerte en el Mercado)
  • 1947 La Batalla
  • 1947 Insomnia
  • 1947 Amibiasis o los Vegetales
  • 1955 Ciencia inútil o el Alquimista
  • 1955 La Revelación o el Relojero
  • 1955 Trasmundo
  • 1955 El Flautista
  • 1955 El Paraíso de los Gatos
  • 1956 Au bonheur des dames
  • 1957 Creación de las aves
  • 1957 Tailleur pour dames
  • 1957 Caminos tortuosos
  • 1957 Reflejo lunar
  • 1957 El Gato Helecho
  • 1958 Papilla estelar
  • 1959 Exploración de las fuentes del río Orinoco
  • 1959 Catedral Vegetal
  • 1959 Encuentro
  • 1960 Mujer saliendo del psicoanalista
  • 1960 Visita al cirujano plástico
  • 1960 Hacia la torre
  • 1961 Vampiro
  • 1961 Tejiendo el manto terrestre
  • 1962 Vampiros vegetarianos
  • 1962 Fenómeno de ingravidez
  • 1962 Tránsito espiral
  • 1963 Naturaleza muerta resucitando

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Les surrealistes: Remedios Varo. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 14 de juliol de 2015]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Remedios Varo Uranga». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]