Leroy Anderson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLeroy Anderson
Dades biogràfiques
Naixement 29 de juny de 1908
Cambridge (Massachusetts)
Mort 18 de maig de 1975 (66 anys)
Woodbury
Sepultura Connecticut
Residència Cambridge (Massachusetts)
Ètnia Suecs americans
Alma mater Universitat Harvard
New England Conservatory of Music
Activitat professional
Ocupació Compositor clàssic, director d'orquestra i compositor
Ocupador Universitat Harvard
Mestres Walter Piston
Batalles/guerres Guerra de Corea i Segona Guerra Mundial
Instrument Piano
Obra
Obres destacades Piano Concerto in C
Altres dades
Membre de

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm1180163
Modifica dades a Wikidata

Leroy Anderson (1908 - 18 de maig de 1975) fou un compositor, adaptador i director d'orquesta estatunidenc que va buscar, com ningú, el sentit de l'humor en la música, i que va ser considerat un dels principals directors d'orquestra de música lleugera.

Originari de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de músics aficionats, Leroy Anderson va estudiar orgue, tuba i contrabaix, i als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda.[1] Va decidir seguir les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon en el Nou Conservatori de música d'Anglaterra.

El 1926, ingressà a la Universitat Harvard, on va estudiar teoria amb Walter Spalding i es va graduar com a Mestre d'Arts el 1930.[2] Participà en diverses orquestres estatunidenques. Col·laborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta (especialitzada en adaptacions simfoniques de temes clàssics), sota la direcció d'Arthur Fielder. En 1942 va entrar a l'armada dels Estats Units per a la Segona Guerra Mundial, i va servir fins al 1946.[2]

En 1958 formà la seva primera orquestra dita Meredith Willson's "76 Trombons"*, en aquest mateix any va escriure el seu propi musical anomenat “Goldilocks”.

Un dia, John Williams descriví a Leroy Anderson com un dels més grans mestres de música d'orquestra.[3]

Temes compostos[modifica]

  • El Rellotge Sincopat.
  • La màquina d'escriure.
  • El vals dels gats.
  • Buggler's Holliday.

Referències[modifica]

  1. «Symphony news, Volums 26-27» (en anglès). American Symphony Orchestra League, 1975. [Consulta: 9 març 2011].
  2. 2,0 2,1 Speed, Burgess; Anderson, Eleanor; Metcalf, Steve. Leroy Anderson: a bio-bibliography (en anglès). 
  3. «Leroy Anderson Square» (en anglès). Leroy Anderson Foundation. [Consulta: 27 febrer 2011].

Enllaços externs[modifica]