Edgar Faure

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEdgar Faure
Edgar Faure.jpg
Biografia
Naixement 18 agost 1908
Besiers
Mort 30 març 1988 (79 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri de Passy
European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

17 juliol 1979 – 23 juliol 1984
Circumscripció electoral: França


Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

3 abril 1978 – 28 setembre 1980
← Edgar FaureRoland Vuillaume →
Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency Tradueix

  President of the French parliement Tradueix 

2 abril 1973 – 2 abril 1978
← Achille PerettiJacques Chaban-Delmas →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

2 abril 1973 – 2 abril 1978
← Christian GenevardEdgar Faure →
Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency Tradueix

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

21 octubre 1969 – 6 agost 1972
← Christian GenevardChristian Genevard →
Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency Tradueix

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

11 juliol 1968 – 12 agost 1968
← Louis MaillotChristian Genevard →
Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency Tradueix

  Ministre d'Agricultura 

7 abril 1967 – 10 juliol 1968
← Edgar FaureRobert Boulin →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

3 abril 1967 – 7 maig 1967
← Louis MaillotLouis Maillot →
Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency Tradueix

  Ministre d'Agricultura 

8 gener 1966 – 1r abril 1967
← Edgard PisaniEdgar Faure →
  Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França 

14 maig 1958 – 28 maig 1958
← Pierre PflimlinAntoine Pinay →
  Ministre de l'Interior de França 

1r desembre 1955 – 24 gener 1956
← Maurice Bourgès-MaunouryJean Gilbert-Jules →
  President del Consell de França 

23 febrer 1955 – 23 gener 1956
← Pierre Mendès-FranceGuy Mollet →
  Ministre d'afers exteriors 

20 gener 1955, 5 febrer 1955 –
← Pierre Mendès-FranceAntoine Pinay →
  Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França 

18 juny 1954 – 20 gener 1955
← Edgar FaureRobert Buron →
  Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França 

16 gener 1954 – 12 juny 1954
← Edgar FaureEdgar Faure →
  Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França 

28 juny 1953 – 16 gener 1954
← Maurice Bourgès-MaunouryEdgar Faure →
  President del Consell de França 

20 gener 1952 – 28 febrer 1952
← René PlevenAntoine Pinay →
  Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França 

20 gener 1952 – 28 febrer 1952
← René MayerAntoine Pinay →
  Ministre de Justícia 

11 agost 1951 – 7 gener 1952
← René MayerLéon Martinaud-Déplat →
  Senador de França 


  President mission du bicentenaire de la Révolution française et de la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen Tradueix

1988
← Michel BaroinJean-Noël Jeanneney →
  Senador de la Comunitat Francesa 

Educació Aggregations of law in France Tradueix
Q16508742 Tradueix
INALCO
Lycée Voltaire Tradueix
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic, historiador del dret, escriptor i advocat
Partit polític Reagrupament per la República
Unió de Demòcrates per la República
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Família
Cònjuge Lucie Faure (1931–)
Premis

IMDB: nm1851340 Musicbrainz: ffe1fc09-755a-4818-96ca-9c0df2dc9e7a
Modifica les dades a Wikidata

Edgar Faure (Besiers, 1908 - París, 1988) fou un polític francès, historiador i escriptor

Biografia[modifica]

Va néixer a Béziers (Hérault) el 18 d'agost de 1908, i va morir a Paris el 30 de març de 1988 (enterrat al cementiri de Passy).

El seu pare era metge militar i la seva mare procedia d'una família de metges.[1] Degut a la mobilitat professional del seu pare va estudiar en diferents llocs, a les escoles de Verdun i Narbona i els instituts de Sailly i Paris. Va estudiar rus a l'Escola d'Idiomes Orientals i amb només 21 anys ja era advocat (el més jove de França).[1]

L'any 1931 amb 23 anys, es va casar amb Lucie Meyer, escriptora (va ser fundadora amb Raymond Aron de la revista La Nef) amb la que va tenir dos fills. En aquesta època va escriure diverses novel·les policíaques[2] amb els pseudònims Edgar Sanday i Ed Faure. També va compondre algunes peces musicals que ell mateix interpretava al piano.[1]

L'any 1979 entrà a l'Acadèmia Francesa

Professor de Dret a la Facultat de Dijon (1962)

Carrera política[modifica]

Va tenir una carrera política particularment intensa. D'ideologia esquerrana, inicialment del Partit Radical-Socialista, i més tard amb posicions properes al gaullisme. Davant d'algunes crítiques pels seus canvis ideològics Faure va dir: "no és pas el penell el que gira, és el vent que canvia".[1] Va començar la seva activitat política a Alger l'any 1944, i l'any següent va substituir al procurador general francès al Tribunal militar internacional de Nuremberg.[3]

Al llarg de la seva carrera, ocupà diferents carteres ministerials (Pressupost, Justícia, Finances en quatre governs, Assumptes Exteriors, Agricultura, Assumptes Socials i Educació), tant a la IVª com a la V República. De 1973 a 1978 president de l'Assemblea Nacional, President del Consell de Ministres (1955-56), i alcalde de Port-Lesnay de 1947 a 1979 i l'any 1983, i de Pontarlier de 1971 a 1978.

Senador (membre del Grup de l'esquerra Democràtica) per Doubs des de 1980 fins a la seva mort.[4]

Plaque Edgar Faure,134 rue de Grenelle, Paris

Diputat al Parlament Europeu 1979 i 1984 per UDF.

Notes[modifica]

  1. La Llei d'orientació de l'ensenyament superior de l'any 1968 es coneix com a Llei Faure
  2. L'any 2007 es va crear a Paris el Premi de Literatura Política Edgar Faure[1][5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Association Edgar Faure» (en francès). [Consulta: 9 març 2015].
  2. Sanday, Edgar. Monsieur Langois n'est pas toujours égal à lui même (en francès). 10-18. ISBN 2264010266. 
  3. Granger, Bernard «Brillant, narcissique et mauvais jouer: le vrai Edgar Faure». Le Nouvel Observateur, 14-08-2014.
  4. http://www.senat.fr
  5. «Edgar Faure» (en francès).

Obres[modifica]

  1. "Le Serpent et la Tortue". Les problemes de la Chine Populaire. Paris. Juillard 1957
  2. L'education nationale et la participation. Ed.Plon. 1968
  3. Le disgrâce de Turgot, 12 mais 1976. Paris: Ed. Plon 1982
  4. Ce que je crois. Paris: B. Grasset 1971
  5. Appendre à être. Paris: Fayard-Unesco 1972. Hi ha una traducció al castellà: Aprender a ser. Alianza Editorial 1996
  6. Le banqueroute de Law, 17 juillet 1720. Paris: Gallimard 1977
  7. Memories i Memoires 2. Paris Ed. Plon, anys 1982 i 1984
  8. Le messanger d'arc-en-ciel. Obra de ficció. 1987

Bibliografia[modifica]

  1. Rodolphe Oppenheimer et Luc Corluer. Edgar Faure. Secrets d'Etat, secrets de famille. Editions Ramsay. 2014 ISBN 978-2812200342
  2. Yves Marek. Edgar Faure. L'optimiste. La Documentation française 2010. ISBN 978-2-11-007960-2
  3. Daniel Colard. Edgar Faure: ou, L'intelligence de la politique 1945-1975. J.Dullis, Paris 1975
  4. Jerôme Mairet. Edgar Faure: un homme, une histoire. J.Mairet 1992
  5. Raymond Krakovitch. Edgar Faure: Le virtuose de la politique. Economica, Paris 2006. ISBN 9782717851786
  6. Patrice Lestrohan. L'Edgar: biographie d'Edgar Faure (1908-1988). Le Cherche,midi, Paris 2007. ISBN 9782749105857
  7. Josep Pallach. La explosión educativa (personalidad entrevistada: Edgar Faure). Biblioteca Salvat de grandes temas;64. 1975



Càrrecs públics
Precedit per:
Pierre Mendès-France
President del Consell de França
França

1955-1956
Succeït per:
Guy Mollet
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edgar Faure Modifica l'enllaç a Wikidata