Carles Camprós

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Camprós
Nom original Charles Camproux
Dades biogràfiques
Naixement 30 de juny de 1908
Marsella
Mort 1994 (85/86 anys)
Activitat professional
Ocupació Catedràtic d'universitat
Modifica dades a Wikidata

Carles Camprós,[1] en francès Charles Camproux (Marsella, barri de la Bèla de Mai, 30 de juny de 1908- 3 d'abril de 1994[2]) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític occità.

Els seus treballs s'han basat, sobretot, en l'estudi de la llengua occitana i l'ètica de la civilització literària dels trobadors. Dirigí les revistes L'Araire (1931-1933) i Occitània (1934-1939) amb Marcel Carrières, i el 1935 va publicar l'opuscle Per lo camp occitan on desenvolupà una teoria de la nació occitana, amb una estratègia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l'emancipació cooperativista i reformista del pagès i de l'artesanat cap a un federalisme interior per França, però un federalisme no pas capitalista. El 1935 formaria el Partit Federalista Provençal (PFP), qui farà campanya a les eleccions pel Front Popular i definirà la Provença com a "minoria nacional". Però només aconseguiran la participació en alguns actes protocol·laris de l'Ajuntament de Marsella.

Referències[modifica | modifica el codi]

Obres[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

  • Per lo camp occitan (1935)
  • Histoire de la littérature occitane (1953)
  • Le Joy d'Amor des Troubadours (1965)
  • Òbra poëtica occitana (1984)
  • Présence de Pèire Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1970)
  • Peire Cardenal. Tròces causits (1970)
  • Histoire de la littérature occitane (1971)
  • Vocabulaire courtois chez P. Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1963)
  • Cardenal et Rutebeuf, poètes satiriques (Revue des Langues Romanes, 1971)
  • La mentalité 'spirituelle' chez Pèire Cardenal (Cahiers de Fanjeaux, 1975)

Lingüística[modifica | modifica el codi]

  • Essai de géographie linguistique du Gévaudan (1962)
  • Petit atlas linguistique discursif du Gévaudan (cap a 1976)
  • Les langues romanes (1974)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carles Camprós». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Revue des Langues Romanes (1994)