Meditació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Postura clàssica de meditació del budisme - Phra Ajan Jerapunyo

La meditació descriu la pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentració. L'objectiu principal de la meditació pot ser viure-la com a experiència, més típic en la meditació oriental, o més aviat posant l'accent en el contingut d'aquesta, més propi en general de la meditació occidental.[1]

D'aquesta manera, en l'àmbit religiós occidental, s'ha distingit entre oració (oral) i meditació (mental),[1] entre meditació i contemplació,[1] reservant-ne a la segona un significat religiós o espiritual. Aquest nou ús es refereix a la meditació pròpia del ioga, originada a Índia.

Tècniques de meditació[modifica | modifica el codi]

Existeixen moltes tècniques de meditació amb diferències notables entre si. Aquesta varietat respon al fet que cadascú pugui utilitzar la que s'ajusti més a les seves capacitats i temperament. Per exemple, Siddharta Gautama va enumerar unes quaranta tècniques diferents i, en el text Vijñana Bhairava Tantra, cent vuit. Totes aquestes tenen en comú la postura d'estar asseguts.[2]

Postura de meditació[modifica | modifica el codi]

És important la postura que s'adopta durant la meditació perquè ajuda a alinear el cos i la ment de la manera més còmoda amb les forces de la natura que condicionen les persones. Es considera que una bona postura ajuda a experimentar un benestar i una relaxació que fan emergir aspectes cada vegada més profunds de la verdadera naturalesa de la persona. Per tant, els estats mentals depenen de les postures corporals. O dit d'una altra forma, la postura del nostre cos modula la nostra actitud.

La postura depèn de tres atributs bàsics, tots iguals d'importants, en què cadascú n'ajuda els altres:

  • Alineació. Respon a la necessitat d'asseure's amb l'esquena dreta tot respectant la seva curvatura natural.[3] Una postura ben alineada requereix molt poc d'esforç per mantenir-se en el temps. I permet relaxar els principals músculs del cos. Per aconseguir-ho, s'han de tenir presents els següents tres gestos bàsics per a la meditació asseguda. La pelvis ha d'estar per sobre els genolls. La part inferior dels isquis reposant sobre el coixí. I descansar la part superior del cos sobre aquesta base tot equilibrant la part dreta amb l'esquerra. Aquests tres gestos són útils tant si es fa servir una banqueta, una cadira o es medita assegut a terra amb les cames encreuades.
  • Relaxació. La relaxació depèn de la capacitat de lliurar el pes del cos a la força de la gravetat. Quan el cos està alineat, és més senzill relaxar-se perquè no cal tensar la musculatura innecessàriament per mantenir-se dret. Amb el cos tens, es restringeix la respiració i la capacitat de percebre sensacions i sentiments. Per tant, a mesura que es redueix la tensió muscular, és més fàcil ser-ne conscient que és un dels objectius de la meditació.
  • Elasticitat. Per meditar, s'ha d'asseure's molt quiet i respirar amb normalitat i lliurement. No és un estat estàtic. Té a veure amb la flexibilitat que comporta un moviment de lliurament, principalment amb la respiració. L'actitud contrària és la resistència al moviment espontani del cos. Un clar exemple n'és la respiració. La força de la respiració convida el cos a respondre amb elasticitat. Per tant, l'elasticitat depèn de permetre la respiració, no de forçar una respiració que creiem correcta.[2]

És important complementar la meditació amb ioga o treballs de reestructuració postural per facilitar la realització i manteniment de la postura.[4] És convenient tenir la boca tancada amb les mandíbules relaxades.

Postures de cames encreuades[modifica | modifica el codi]

Les postures de cames encreuades faciliten una bona estabilitat, ja que els genolls descansen sobre el terra. És aconsellable anar alternant la cama del davant per igualar la flexibilitat entre les cames. La postura de flor de lotus (els peus sobre les cuixes contràries) té molts beneficis. Una gran estabilitat i, en pressionar els meridians de les cuixes tot disminuint el flux circulatori, facilita un major energia per a la introspecció. Però, a Occident, la majoria de gent no està preparada per realitzar-la, ja que no es té la suficient flexibilitat de malucs fruit d'asseure diàriament a terra. Se'n poden realitzar variants, com ara el mig lotus (un turmell sobre l'altre) o la birmana (un peu davant l'altre).[4]

Budisme clàssic[modifica | modifica el codi]

Segons el budisme clàssic, la postura ideal per a meditar té set característiques:

  • Cames encreuades, realitzant la postura de flor de lotus o bé de mitja flor de lotus.
  • Esquena recta i centrada.
  • Mans sobre la falda. L'esquerra a sota i els dits polzes tocant-se.
  • Les espatlles alineades horitzontalment, obertes i amb els braços arquejats.
  • La llengua tocant el paladar. Amb els llavis i la barbeta relaxats.
  • El cap lleugerament inclinat endavant.
  • Els ulls lleugerament oberts, que deixin passar llum.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «meditació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Will Johnson. La postura de meditación (en castellà). Barcelona: Herder, 2009. ISBN 978-84-254-2635-3 [Consulta: 6 octubre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 Manzanera, Juan. El placer de meditar (en castellà). 5a ed.. Alacant: Ediciones Dharma, novembre 2009. ISBN 978-84-86615-65-9. 
  4. 4,0 4,1 Peragón, Julián. Meditación Síntesis: 7 etapas para una meditación inteligente (en castellà). Editorial Acanto, 15/10/2014. ISBN 978-84-15053-52-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meditació Modifica l'enllaç a Wikidata