Col·lèmbol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCol·lèmbol
Collembola
Isotoma Habitus.jpg
Isotoma sp.
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Entognatha
Classe i subclasse Collembola
Avebury, 1870
Classes
Modifica dades a Wikidata

Els col·lèmbols (Collembola) són un ordre del subfílum dels hexàpodes, inclòs en el fílum dels artròpodes. Antigament se'ls havia classificat en l'ordre dels insectes. Habiten a tots els continents, àdhuc a l'Antàrtida. Són, probablement, els animals més nombrosos de la Terra, ja que, en alguns indrets, hi ha fins a cent mil individus per m2. Se'n coneixen unes sis mil espècies. Existeixen fòssils de col·lèmbols del Devonià, de tal manera que són dels més antics que s'han trobat.

Presenten un tub ventral anomenat colòfor, un parell d'antenes segmentades en quatre segments (tot i que de vegades, per la subsegmentació, sembla que en tinguin més) i 6 segments abdominals. El nom el reben d'un apèndix retràctil (anomenat furca) amb la qual poden propulsar-se moltes vegades el llarg del seu cos, que no acostuma a superar els 5 mm. Com que són petits i el seu hàbitat és l'humus o la matèria orgànica en descomposició, solen passar desapercebuts a l'home; tot i així, alguns poden constituir una plaga, com el Prothorura armata Tullberg (inicialment Onychiurus armatus), que és un dels pocs col·lèmbols herbívor.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·lèmbol Modifica l'enllaç a Wikidata