Biomassa (ecologia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Els boscos i selves tropicals contenen una elevada concentració de biomassa.

La biomassa en l'àmbit de l'ecologia és la quantitat de matèria orgànica que conté un ecosistema o medi determinat.[1] Aquest terme s'ha utilitzat de forma creixent per fer referència a combustibles però el terme s'originà en l'àmbit de l'estudi ecològic dels ecosistemes naturals, per a referir-se a total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema, mesurats com la massa dels mateixos per unitat de volum o superfície.[2][3][4][5]

Dades clau[modifica]

  • Excloent els bacteris la biomassa total de la Terra s'ha estimat en 560.000 milions de tones de carboni orgànic.[6]
  • Més del 95% de la biomassa es troba als continents.[7]
  • L'espècie que aporta més biomassa al total del planeta és el krill antàrtic Euphausia superba, base de l'alimentació de diverses espècies de balena.[8]
  • Els biòtops amb major productivitat de biomassa per superfície són els pantans, els les boscos tropicals i els esculls de corall.[7]

Un estudi mesurà per primera vegada la biomassa que hi ha a la Terra el 2018. L'estudi trobà les següents dades:[9]

  • El total de la biomassa mesura 550 gigatones (Gt) de carboni (C).
  • El regne de les plantes conforma el 459 gigatones de C, sent la majoria terrestres.
  • El regne animal conforma 2 Gt de C, sent la majoria marins.
  • Els bacteris, 70 Gt de C.
  • Els arqueobacteris, 7 Gt de C.
  • La biomassa terrestre equival a el doble de la marina.
  • La biomassa marina conté més consumidors que productors.
  • La biomassa humana (0,06 Gt de C) és superior a tots els mamífers salvatges combinats.
  • La biomassa dels animals baix la indústria de la ramaderia (dominada per la ramaderia bovina i porcina) és de 0,1 Gt de C).
  • La biomassa dels pardals domesticats (≈0.005 Gt de C, dominada per pollastres) és quasi tres vegades la dels pardals salvatges (≈0.002 Gt de C).
  • Abans de l'extinció de mamífers durant el Quaternari, causada en part per la humanitat, hi havia set vegades més de biomassa de mamífers salvatges.

Referències[modifica]

  1. TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. ISBN 84-412-2767-5 [Consulta: 15 gener 2015]. 
  2. Terradas, Jaume. Ecologia d'avui. 3a ed.. Barcelona: Teide, 1979, p. 27. ISBN 9788430782147. 
  3. «Biomassa (ecologia)». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «biomassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Paràmetres tròfics i piràmides ecològiques» (Recursos interactius). Obra Social “la Caixa”, 2013.
  6. Groombridge B, Jenkins MD. Global biodiversity: Earth’s living resources in the 21st century. World Conservation Press, Cambridge: World Conservation Monitoring Centre, 2000. 
  7. 7,0 7,1 R. Dajoz. Précis d'écologie. Dunod, 2006. ISBN 978-2100496273. 
  8. Nicol, S., Endo, Y.. Fisheries Technical Paper 367: Krill Fisheries of the World. FAO, 1997. 
  9. Bar-On, Yinon M.; Phillips, Rob; Milo, Ron «The biomass distribution on Earth». Proceedings of the National Academy of Sciences, 21-05-2018, pàg. 201711842. DOI: 10.1073/pnas.1711842115.

Vegeu també[modifica]