Krill antàrtic
Euphausia superba  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Font de | oli de krill |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 64239743 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Classe | Malacostraca |
| Superordre | Eucarida |
| Ordre | Euphausiacea |
| Família | Euphausiidae |
| Gènere | Euphausia |
| Espècie | Euphausia superba Dana, 1850 |
El krill antàrtic (Euphausia superba[a]) és una espècie de crustaci malacostraci de l'ordre Euphausiacea, que es troba a les aigües de l'oceà antàrtic. Els krills antàrtics són invertebrats semblant a una petita gamba que viu en grans grups, que s'anomenen eixams, que de vegades arriben als 10.000–30.000 animals per metre quadrat.[1] S'alimenten de fitoplàncton, aprofitant l'energia que aquest agafa de la llum solar.[2] Creixen fins a una longitud de 6 centímetres, pesen uns 2 grams, i poden arribar a viure durant sis anys. Són una peça clau a l'ecosistema antàrtic, i, en termes de biomassa, són probablement l'espècie animal més reeixida del planeta (aproximadament 500 milions de tones).[3]
Classificació sistemàtica[modifica]
Tots els membres de l'ordre Euphausiacea són crustacis del superordre Eucarida, i la placa corporal la tenen unida en los que la closca i forma a cada banda de les agalles del krill, visibles per a l'ull humà. Les potes no formen una estructura mandibular, que diferencia a aquest ordre dels decàpodes (crancs, etc.).
- Vegeu també: Euphausia superba a Wikispecies, el directori lliure d'espècies.
Alimentació[modifica]
L'intestí del krill antàrtic és visible normalment amb un color verd brillant a través de la seva pell transparent, car indica que el seu aliment principal és el fitoplàncton, especialment diatomees molt petites (20 μm), que filtra de l'aigua mitjançant una cistella d'alimentació.[4]
La closca cristal·lina de les diatomees és triturada pel tub gàstric, i digerida a l'hepatopàncrees. El krill antàrtic també pot capturar altres crustacis de l'ordre Amphipoda i de la subclasse Copepoda, així com altres components del zooplàncton.
L'intestí forma un tub recte; la seva eficiència no és molt alta, ja que als excrements s'hi pot trobar molt carboni (vegeu la secció "Bomba biològica" més avall).
S'ha observat a alguns aquaris que el krill pot arribar a menjar-se animals de la mateixa espècie. Si no és alimentat, pot arribar a reduir la seva mida a la muda, i resulta excepcional en animals d'aquesta mida.
Distribució geogràfica[modifica]
El krill antàrtic abunda a les aigües superficials dels mars del Sud: té una distribució circumpolar, amb les majors concentracions al sector de l'oceà Atlàntic.
El límit dels sectors del mar austral, que inclouen a l'Atlàntic, al Pacífic, i a l'Índic es defineixen en forma aproximada per la convergència antàrtica, un frent circumpolar on l'aigua freda superficial se submergeix a baix de les aigües subantàrtiques més càlides.
Notes[modifica]
- Aquesta espècie de vegades s'escriu malament Euphasia superba o Eupausia superba .
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Hamner, W. M., Hamner, P. P., Strand, S. W., Gilmer, R. W. «Behavior of Antarctic Krill, Euphausia superba: Chemoreception, Feeding, Schooling and Molting'». Science, 220, 1983, pàg. 433–435. DOI: 10.1126/science.220.4595.433. PMID: 17831417.
- ↑ Kils, U., Klages, N «Der Krill». Naturwissenschaftliche Rundschau, 10, 1979, pàg. 397–402.
- ↑ Nicol, S., Endo, Y.. Fisheries Technical Paper 367: Krill Fisheries of the World. FAO, 1997. Arxivat 2006-05-14 a Wayback Machine.
- ↑ «Ecoscope.Com». Arxivat de l'original el 2002-05-01. [Consulta: 11 desembre 2008].
Enllaços externs[modifica]
- "Krill fights for survival as sea ice melts" (anglès)
- Cens del krill (anglès)