Presó de Spandau

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Presó de Spandau
Imatge
Nom en la llengua original(de) Kriegsverbrechergefängnis Spandau Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPresó militar Modifica el valor a Wikidata
Construcció1876 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1876 construcció
1987 demolició Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSpandau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSpandau Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 31′ 16″ N, 13° 11′ 07″ E / 52.521111111111°N,13.185277777778°E / 52.521111111111; 13.185277777778

La presó de Spandau va ser construïda al barri de Berlín de Spandau l'any 1876, com a centre penitenciari militar. Estava feta de maons vermells i va ser projectada per encabir 500 presoners.

Després de la Segona Guerra Mundial, es va utilitzar per a la reclusió de set condemnats nazis sentenciats en els Judicis de Nuremberg.

Administració[modifica]

Malgrat que aquesta presó estava al sector britànic de Berlín Occidental, el seu control rotava cada mes entre les quatre potències vencedores i ocupants: Regne Unit, Estats Units, França i la Unió Soviètica.

Potència Mesos
Regne Unit Gener Maig Setembre
França Febrer Juny Octubre
URSS Març Juliol Novembre
Estats Units Abríl Agost Desembre

Els Presoners[modifica]

N°. Nom Sentència Fi de la seva condemna Càrrec en el nacionalsocialisme Mort el Al·legacions
1 Baldur von Schirach 20 Anys 1 octubre 1966 Líder de las Joventuts Hitlerianes i Governador de Viena 8 agost 1974 en llibertat després de complir la condemna
2 Karl Dönitz 10 Anys 1 octubre 1956 Gran Almirall, Estat Major de la Kriegsmarine des de 1943, 1945 últim President del III Reich 24 desembre 1980 en llibertat després de complir la condemna
3 Konstantin Freiherr von Neurath 15 Anys 6 novembre 1954 Ministre d'Assumptes Exteriors de 1932 a 1938, Protector a Bohèmia i Moràvia de 1939 a 1941 14 agost 1956 anticipadament en llibertat per motius de salut
4 Erich Raeder perpètua 26 setembre 1955 Gran Almirall, Estat Major de la Kriegsmarine fins al 30 de gener de 1943 6 novembre 1960 anticipadament en llibertat per motius de salut
5 Albert Speer 20 Anys 1 octubre 1966 Ministeri per Armament i Munició i Inspector General 1 setembre 1981 en llibertat després de complir la condemna
6 Walther Funk perpètua 16 maig 1957 Ministre d'Economia i President del Reichsbank 31 maig 1960 anticipadament en llibertat per motius de salut
7 Rudolf Hess perpètua mort a la presó Lloctinent del Führer fins 1941 17 agost 1987 Suïcidi

El mes d'agost de 1987 hi morí Rudolf Hess, després de més de 40 anys d'estar-hi empresonat, vint dels quals era l'únic pres d'aquesta presó.

Després de la mort de Hess, la presó de Spandau va ser derribada ( per tal d'evitar que es convertís en un santuari neonazi) i va ser substituïda per un centre comercial.

Bibliografia[modifica]

  • Tony le Tissier: Spandauer Jahre. 1981–1991. Die Aufzeichnungen des letzten britischen Gouverneurs. Mit Dokumenten, ein Bericht des letzten britischen Gouverneurs des Kriegsverbrechergefängnisses. Herbig, München 1997, ISBN 3-7766-1978-3.
  • Jack Fishman: Long Knives and Short Memories. The Spandau Prison Story. Breakwater Books, St. John's 1986, ISBN 0-920911-00-5 (im Artikeltext verwendet).
  • Albert Speer: Spandauer Tagebücher. Ullstein, Berlin 2005, ISBN 3-548-36729-1 (im Artikeltext verwendet).
  • Norman L. Goda: Tales from Spandau. Nazi Criminals and the Cold War. Cambridge University Press, Cambridge u. a. 2007 (Ullstein 36729), ISBN 978-0-521-86720-7.

Enllaços externs[modifica]