Presó de Spandau

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Presó de Spandau
Imatge
Nom en la llengua original(de) Kriegsverbrechergefängnis Spandau Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPresó militar Modifica el valor a Wikidata
Construcció1876 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1876 construcció
1987 demolició Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSpandau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSpandau Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 31′ 16″ N, 13° 11′ 07″ E / 52.521111111111°N,13.185277777778°E / 52.521111111111; 13.185277777778

La presó de Spandau va ser construïda al barri de Berlín de Spandau l'any 1876, com a centre penitenciari militar. Estava feta de maons vermells i va ser projectada per encabir 500 presoners.

Després de la Segona Guerra Mundial, es va utilitzar per a la reclusió de set condemnats nazis sentenciats en els Judicis de Nuremberg.

Administració[modifica]

Malgrat que aquesta presó estava al sector britànic de Berlín Occidental, el seu control rotava cada mes entre les quatre potències vencedores i ocupants: Regne Unit, Estats Units, França i la Unió Soviètica.

Potència Mesos
Regne Unit Gener Maig Setembre
França Febrer Juny Octubre
URSS Març Juliol Novembre
Estats Units Abríl Agost Desembre

Els Presoners[modifica]

N°. Nom Sentència Fi de la seva condemna Càrrec en el nacionalsocialisme Mort el Al·legacions
1 Baldur von Schirach 20 Anys 1 octubre 1966 Líder de las Joventuts Hitlerianes i Governador de Viena 8 agost 1974 en llibertat després de complir la condemna
2 Karl Dönitz 10 Anys 1 octubre 1956 Gran Almirall, Estat Major de la Kriegsmarine des de 1943, 1945 últim President del III Reich 24 desembre 1980 en llibertat després de complir la condemna
3 Konstantin Freiherr von Neurath 15 Anys 6 novembre 1954 Ministre d'Assumptes Exteriors de 1932 a 1938, Protector a Bohèmia i Moràvia de 1939 a 1941 14 agost 1956 anticipadament en llibertat per motius de salut
4 Erich Raeder perpètua 26 setembre 1955 Gran Almirall, Estat Major de la Kriegsmarine fins al 30 de gener de 1943 6 novembre 1960 anticipadament en llibertat per motius de salut
5 Albert Speer 20 Anys 1 octubre 1966 Ministeri per Armament i Munició i Inspector General 1 setembre 1981 en llibertat després de complir la condemna
6 Walther Funk perpètua 16 maig 1957 Ministre d'Economia i President del Reichsbank 31 maig 1960 anticipadament en llibertat per motius de salut
7 Rudolf Hess perpètua mort a la presó Lloctinent del Führer fins 1941 17 agost 1987 Suïcidi

El mes d'agost de 1987 hi morí Rudolf Hess, després de més de 40 anys d'estar-hi empresonat, vint dels quals era l'únic pres d'aquesta presó.

Després de la mort de Hess, la presó de Spandau va ser derribada (per tal d'evitar que es convertís en un santuari neonazi) i va ser substituïda per un centre comercial.

Bibliografia[modifica]

  • Tony le Tissier: Spandauer Jahre. 1981–1991. Die Aufzeichnungen des letzten britischen Gouverneurs. Mit Dokumenten, ein Bericht des letzten britischen Gouverneurs des Kriegsverbrechergefängnisses. Herbig, München 1997, ISBN 3-7766-1978-3.
  • Jack Fishman: Long Knives and Short Memories. The Spandau Prison Story. Breakwater Books, St. John's 1986, ISBN 0-920911-00-5 (im Artikeltext verwendet).
  • Albert Speer: Spandauer Tagebücher. Ullstein, Berlin 2005, ISBN 3-548-36729-1 (im Artikeltext verwendet).
  • Norman L. Goda: Tales from Spandau. Nazi Criminals and the Cold War. Cambridge University Press, Cambridge u. a. 2007 (Ullstein 36729), ISBN 978-0-521-86720-7.

Enllaços externs[modifica]