Josefina Cirera i Llop
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1890  Barcelona |
| Mort | 17 gener 1987 (96/97 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | ballarina, professora de ballet |
Josefina Cirera i Llop –també Josefina Cira i Fina Cirera– (Barcelona, circa 1890 - 17 de gener de 1987) va ser una ballarina i professora de dansa catalana. Va crear una dansa molt personal seguint els postulats de la dansa lliure d'Isadora Duncan. En el context de l'exaltació de la cultura mediterrània i el gust per la cultura hel·lènica propis del Noucentisme, que la renovació de la dansa catalana d'aquells anys va comportar, s'interessà especialment per «l’harmonia del gest i la puresa del ritme».[1][2][3]
Molt activa en la vida cultural barcelonina dels anys trenta, impartia classes al seu estudi del passeig de Sant Joan, de Barcelona, on també organitzava vetllades artístiques a les quals assistiren personalitats com Francesc Cambó o Francesca Bonnemaison, els artistes Josep Clarà i Josep de Togores, o els crítics d'art Ferran Mayoral i Alfons Puig.[1]
Va participar en diferents recitals i representacions, entre les quals es coneix l'actuació al costat de Joan Magrinyà a La Violeta de Gràcia el 1930; al festival organitzat pel Club Femení d’Esports, al 1931 i a la Societat La Principal, de Vilafranca del Penedès, també amb Magrinyà i Àurea de Sarrà, el 1932.[4] També se sap de les representacions que va alternar amb Margarida Xirgu al Teatre romà de Mèrida el 1934.[1][2]
Juntament amb Àurea de Sarrà i Tórtola València, Josefina Cirera va ser pionera de la dansa lliure a Catalunya i a l'estat espanyol, una eclosió que es veié estroncada per la Guerra Civil i la subsegüent postguerra.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Brufau i Bonet, Clàudia. «Josefina Cirera i Llop». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Espinalt, Conxa «La tècnica de Josefina Cirera». Mirador, Núm. 297, 18-10-1934, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2021-11-30 [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ Castro, Idoia Murga. Escenografía de la danza en la Edad de Plata (1916-1936) (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009-11-23. ISBN 978-84-00-08946-7.
- ↑ «La dignificació de la sala de ball». Acció, Núm. 1210, 30-04-1932, pàg.1 i 3.
Bibliografia[modifica]
- Àvila, Raimon; Colomé, Delfí; Otzet, Montse. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana.. Barcelona: Serveis Editorials de la Diputació de Barcelona, 1994, p. 271. ISBN 978-84-7794-324-2.