Alice Terry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlice Terry

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata
Vincennes (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaValhalla Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de cinema, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1916 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeRex Ingram (1921–1950) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0855935 Allocine: 14007 Allmovie: p70329 AFI: 11007 TMDB.org: 103904
Find a Grave: 6272 Modifica el valor a Wikidata
Alice Terry i Rex Ingram el 1922

Alice Terry (Vincennes (Indiana)), 29 de juliol de 1899-Burbank (Comtat de Los Angeles), 22 de desembre de 1987)[1] va ser una directora i actriu cinema mut. Entre les seves pel·lícules com a actriu es pot destacar “The Four Horsemen of the Apocalypse” (1921), “The Conquering Power” (1921), “Scaramouche” (1923) o “The Arab” (1924), totes dirigides pel seu marit Rex Ingram.

Biografia[modifica]

Alice Frances Taaffe, filla de Matthew Taaffe i Ella Isadore Thorn,[1] va néixer a Vincennes, Indiana, el 29 de juliol de l'any 1899[1][2] tot i que algunes fonts afirmen que va ser aquell dia però de l'any 1900.[3][4][5] Es va educar a Washington[6] però als 15 anys la seva família es va traslladar a Los Angeles.[2] Allà va conèixer el seu veí, l'actor Enid Markey que la va convèncer de cercar feina en el cinema, cosa que va intentar per ajudar econòmicament la seva família.[3] Va començar en el cinema en els estudis Inceville de Thomas Ince.[2] Va fer el seu debut cinematogràfic el 1916 en la pel·lícula “Not My Sister amb el nom d'Alice Taafe. Tot i que en la segona meitat dels anys 10 va participar com a extra en diferents pel·lícules, entre el 1918 i 1920 va treballar a la sala de muntatge de la Famous-Players-Lasky. Va deixar la sala per participar en la pel·lícula de James Cruze “The Valley of the Giants” amb Wallace Reid i Anna Q. Nilsson.[7] El novembre de 1921,[2] durant la producció de “The Prisoner of Zenda” (1922), Terry, que actuava amb el rol de princesa Flania, es va casar amb el director de la pel·lícula Rex Ingram. Terry ja havia tingut papers menors en dues altres pel·lícules del director: "The Day She Paid" (1919) i "Shore Acres" (1920).[4] La parella es va escapar durant un cap de setmana, es va casar a Pasadena i va tornar a treballar ràpidament el dilluns següent, aplaçant la lluna de mel fins que la pel·lícula va estar acabada.[2] Per consell d'Ingram, Terry es va arreglar les dents, va perdre pes es va posar una perruca rossa que utilitzaria quasi sempre i es va canviar el nom pel d'Alice Terry.[3][7]

A partir d'aquell moment Terry va participar en la majoria de pel·lícules d'aquest. Els seus papers però eren eclipsats pels protagonistes masculins en les mateixes, com Rodolfo Valentino o Ramón Novarro de manera que se l'arribà a considerar injustament com una cara bonica.[4] El 1923 la Metro es fusiona per crear la MGM i Ingram és reticent a acceptar a estar sota les ordres de Louis Mayer. Terry i Ingram van decidir traslladar-se a la Costa Blava i produir en un petit estudi a Niça, els Victorine Studios,[4] fent diverses pel·lícules al nord d'Àfrica, Espanya i Itàlia per a MGM i altres. Entre 1924 i 1925 el matrimoni va entrar en crisi i ella va passar a participar en pel·lícules d'altres directors. Durant aquest període va intervenir en cinc pel·lícules aconseguint demostrar, sobretot en “Any Woman” (1925) i “Sackcloth and Scarlet” (1925), que era una gran actriu.[4]

Quan es van reconciliar Terry va prendre un major control de la realització de les pel·lícules darrera de la càmera. De nou a la Costa Blava filmen al sud d'Europa pel·lícules com "Mare Nostrum" (1926) i "The Garden of Allah" (1927). El treball previ d'Alice Terry com a muntadora a la Famous-Players-Lasky l'ajudà en aquesta feina. Ingram sovint estava de massa mal humor per dirigir i la seva dona prenia el relleu.[3] La darrera pel·lícula que Ingram va dirigir i única sonora, “Baroud” (1933), la feina d'Alice va ser tan important que aparegué com a codirectora en els crèdits. Terry i Ingram es van retirar als anys trenta a viure al Caire amb l'arribada del sonor. Poc després, en morir la mare de l'actriu, aquesta es va traslladar a Califòrnia dedicant-se mentre que el director es quedava allà escrivint un llibre i a l'esculptura.[3] Durant dos anys van estar separats fins que ell el va acabar.[2] Ingram va morir sobtadament el 1950. Terry seguia activa en els anys setanta. Li encantava organitzar festes de diumenge a la tarda i sortir a sopar amb abrics de visó extravagants. L'Alzheimer va posar fi tot plegat i finalment Terry va morir en un hospital de Burbank el 22 de desembre de 1987.

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Alice Frances Terry or Taaffe (1899-1987) • FamilySearch». [Consulta: 27 setembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Lowe, Denise. An Encyclopedic Dictionary of Women in Early American Films: 1895-1930 (en anglès). Taylor & Francis, 2005. ISBN 0-7890-1843-8. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Alice Terry» (en anglès). Women Film Pioneers Project. [Consulta: 27 setembre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2002, p. 577. ISBN 0-8131-2249-X. 
  5. ↑ «Alice Terry» (en anglès). Internet Movie Database (IMDb). [Consulta: 28 setembre 2020].
  6. ↑ Stars of the Photoplay (en anglès). Photoplay Magazine, 1924, p. 237. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Gmur, Leonhard H. Rex Ingram: Hollywood's Rebel of the Silver Screen (en anglès). Druck und Verlag, 2013, p. 470. ISBN 978-3-8442-4601-8. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alice_Terry&oldid=32690333»