Atemptat de l'Hipercor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentAtemptat de l'Hipercor
Avenida Meridiana4.jpg
L'Avinguda Meridiana, l'any 2007.
Tipus Cotxe bomba
Data 19 de juny de 1987
Hora 16:12h (UTC+2)
Coordenades 41° 25′ 41″ N, 2° 11′ 08″ E / 41.4281°N,2.18556°E / 41.4281; 2.18556
Lloc Barcelona, Catalunya Catalunya
Estat Espanya
Part de Conflicte basc
Objectiu Hipercor de l'Avinguda Meridiana
Morts 21
Ferits 45
Perpetradors ETA
Modifica dades a Wikidata

L'atemptat de l'Hipercor fou l'atemptat que l'organització armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987, el qual va provocar 21 morts i 45 ferits.

Els fets[modifica | modifica el codi]

L'atemptat va consistir en l'explosió d'un cotxe bomba en el segon soterrani del centre comercial, que corresponia al primer pis d'aparcament. Sobre d'aquest pis hi havia la planta d'alimentació. El cotxe, un Ford Sierra robat a Sant Sebastià, contenia 30 kg d'amonal, 100 litres de gasolina, escames de sabó i cola adhesiva, amb un total de 200 kg, i tenia un temporitzador.[1]

Membres de l'organització armada van fer tres trucades a les tres de la tarda avisant de l'atemptat: a la Guàrdia Urbana, a Hipercor i al diari Avui.[1] Digueren que l'atemptat seria entre les 15:30h i les 15:40h. Al no trobar-hi res després d'una inspecció ocular, la policia ho va considerar una falsa alarma. És de notar que a l'època en què es va produir l'atemptat es rebien diàriament nombroses amenaces de bomba. El mateix dia de l'atemptat se’n varen rebre dotze.[2]

A les 16:12 h de la tarda va explotar el cotxe, que va obrir un forat en el sostre pel qual l'explosió va passar a la planta immediata superior d'alimentació, a on es van produir la major part de les víctimes. És de notar que l'amonal, explosiu emprat en l'atemptat, no necessita oxigen per la seva combustió, doncs té incorporat un oxidant. Es varen produir temperatures de fins a 3.000oC i una gran quantitat de gasos asfixiants. L'adhesiu que contenia la barreja explosiva va fer que les masses en combustió s'adherissin als cossos de les víctimes.[1] El nombre final de víctimes va ser de 21 morts i 45 ferits.[3]

L'atemptat realitzat la tarda d'un divendres a les portes de l'estiu al costat d'una artèria circulatòria de Barcelona causà un col·lapse circulatori en plena operació sortida. La columna de fum era visible des de diferents punts de la ciutat.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

Les reaccions de rebuig varen ser generals per part de les institucions socials i organitzacions polítiques. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va fer una declaració institucional a través de TV3, en què va demanar col·laboració a la població per tal de poguer acabar amb el terrorisme. Els reis d'Espanya varen fer escala a Barcelona el dissabte dia 20, en el seu viatge de retorn a Madrid procedents de Paris. A l'aeroport es varen reunir amb les autoritats de Barcelona per expressar-los el seu condol.[4]

Tots els grups del Parlament varen convocar una manifestació a les 8:30 del vespre del dilluns dia 22, al Passeig de Gràcia de Barcelona. La manifestació va estar encapçalada pels familiars de les víctimes, seguits de forces de la Guàrdia Urbana. Darrere hi havia una pancarta portada pels dirigents de les institucions i partits polítics de Catalunya, notòriament els presidents de la Generalitat Jordi Pujol i del parlament Miquel Coll i Alentorn, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, El portaveu del govern Javier Solana, i el president del parlament basc Jesús Eguiguren. La desfilada va transcórrer amb un ambient de silenci. L'estimació d'assistència segons la guàrdia urbana va ser de 750.000 persones. Al finalitzar la manifestació va llegir un manifest l'actriu Nuria Espert.[5]

ETA va fer un comunicat acceptant que havien comés un error i Herri Batasuna en va fer un altre a Bilbao en què lamenta el cost de vides humanes i ferits, i fa una enèrgica crítica d'aquests tipus d'atemptats. També fa una crítica de la direcció de l'empresa i la policia per no haver evacuat, atribuint-los intencionalitat de voler utilitzar els fets per propaganda.[6]

Autoria[modifica | modifica el codi]

L'acció va ser realitzada pel comando "Barcelona" d'ETA, que en el moment de l'atemptat estava format per Rafael Caride Simón, cap del comando, Domingo Troitiño Arranz i Josefa Ernaga Esnoz. El dirigent de l'organització Santiago Arróspide Sarasola (Santi Potros) va proposar a Rafael Caride accions contra empreses de capital Francès o mixt, i aquest va proposar l'objectiu de l'Hipercor. Santi Potros va subministrar el cotxe i els explosius, que els membres del comando varen preparar i portar al centre comercial Hipercor, des d'un local de Castelldefels.[1]

Condemnes[modifica | modifica el codi]

Els membres del "comando Barcelona" varen ser detinguts en el pis que habitaven al carrer Mallorca de Barcelona. En el moment de la detenció, el dia 5 de setembre de 1987, el cap del comando era José Luis Gallastegui Lagar, doncs Rafael Caride havia deixat el comando i era a França. Josefa Ernaga va resultar ferida en l'acció.[7]

Domingo Troitiño i Josefa Ernaga varen ser jutjats per l’Audiència Nacional a Madrid al mes d'octubre de 1989, i la sentencia va ser dictada el 14 d'aquest mes i any. Els dos inculpats varen ser condemnats a un total de 794 anys de presó cadascú.[1]

Santi Potros va ser detingut a la població Francesa d'Anglet a l'Octubre de 1987, i posteriorment condemnat a presó, sent extradit a Espanya per aquest atemptat el 21 de desembre de 2000. Rafael Caride va ser detingut a Toulouse al febrer de 1993, i extradit a Espanya. Tot dos varen ser jutjats a l’Audiència Nacional a Madrid el mes de juliol de 2003. Santi Potros va estar condemnat com inductor i Rafael Caride com executor, a un total de 790 anys de presó cadascú.[8]

A més a més, l'Estat Espanyol va ser condemnat com a responsable civil subsidiari per l'actuació de les forces de seguretat. El fet que aquesta demanda prosperés revertí en què s'indemnitzés a dotze dels tretze demandants.

Monument[modifica | modifica el codi]

El 26 de juny del 2003 es va inaugurar, a l'encreuament entre l'avinguda Meridiana i el passeig Fabra i Puig (a uns 200 metres del lloc de l'atemptat), un monument en memòria de les víctimes del terrorisme.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Audiencia Nacional. «Resolución 49/1989». Sentencia. [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. «La policía recibe cada día una veintena de avisos de bomba». La Vanguardia, 21-06-1987, pàg. 26.
  3. La Vanguardia, 24-10-1989, pàg. 19.
  4. «El Rey expresa en Barcelona su pesar y su repulsa "por un acto tan tremendo y de tanta barbarie"». La Vanguardia, 21-06-1987, pàg. 3.
  5. «Los barceloneses llenaron el paseo de Gràcia contra ETA». La Vanguardia, 23-06-1987, pàg. 23.
  6. «Todas las fuerzas políticas y sociales condenan la acción excepto HB que sólo lacritica». La Vanguardia, 21-07-1987, pàg. 27.
  7. La Vanguardia, 06-09-1987, pàg. 3.
  8. Audiencia Nacional «Resolución». Sentencia, 23-07-2003 [Consulta: 15 octubre 2021].
  9. http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/713091/20030626/barcelona-inaugura-monument-record-homenatge-victimes-terrorisme.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 25′ 41″ N, 2° 11′ 08″ E / 41.42806°N,2.18556°E / 41.42806; 2.18556