Peter Medawar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPeter Medawar
Peter Brian Medawar.jpg
Biografia
Naixement 28 de febrer de 1915
Rio de Janeiro
Mort 2 d'octubre de 1987(1987-10-02) (als 72 anys)
Londres
Religió Ateisme
Educació Universitat d'Oxford
Es coneix per rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1960)
Activitat
Camp de treball Zoologia
Ocupació Metge, immunòleg, zoòleg, autobiògraf, professor, biòleg i fisiòleg
Ocupador University College de Londres
Magdalen College
Universitat de Birmingham
Obra
Estudiant doctoral Avrion Mitchison
Família
Cònjuge Jean Medawar (1937–)
Fills Caroline Medawar Garland Tradueix
Premis
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia,
Cavaller de l'Orde del Mèrit,
Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic,
Membre de la Royal Society
Modifica les dades a Wikidata

Sir Peter Brian Medawar (Rio de Janeiro, estat de Rio de Janeiro, Brasil, 28 de febrer de 1915 - Londres, Regne Unit, 2 d'octubre de 1987) fou un zoòleg, biòleg i professor universitari anglès, d'origen brasiler, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1960.

Biografia[modifica]

Era fill de pare libanès i mare brasilera. Va estudiar zoologia a la Universitat d'Oxford, i després de graduar-se treballà a l'escola de patologia de Howard Walter Florey a Oxford on inicià a interessar-se en els camps de la biologia i la medicina. Membre de la Royal Society de Londres des de 1949, entre 1947 i 1951 fou professor de zoologia a la Universitat de Birmingham, i entre 1951 i 1962 de la Universitat de Londres. L'any 1965 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II d'Anglaterra i el 1981 ingressà a l'Orde del Mèrit. Morí el 1987 a la ciutat de Londres a conseqüència de problemes cerebro-vasculars.

Recerca científica[modifica]

Inicià els seus treballs al voltant dels trasplantaments l'any 1949, quan Frank Macfarlane Burnet va emetre la seva hipòtesi per la qual durant el desenvolupament embrionari i després del seu naixement les cèl·lules adquireixen la capacitat de distingir les cèl·lules foranes del cos. L'any 1960 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia juntament amb Macfarlane “pels seus estudis sobre els teixits trasplantats”,[1] establint la base del trasplantament d'òrgans i descobrint la tolerància immunològica adquirida. Un treball que va ser utilitzat pels trasplantaments de pell a la cara després de cremades. Així mateix va realitzar estudis sobre el proliferació, envelliment i les transformacions cel·lulars.

Referències[modifica]