Envelliment cel·lular

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Senescència cel·lular
(a dalt) Cèl·lules fibroblàstiques embriòniques primàries en el ratolí (MEFs) abans de la senescència. (més a sota) les MEFs amb forma de fus esdevenen seenescents. Les cèl·lules creixen més grosses i de forma més plana i expressen senescència associada a β-galactosidasa (SABG, parts blaves), un marcador de la senescència cel·lular.

L'envelliment cel·lular o senescència cel·lular, és el fenomen en què cèl·lules normals diploides diferenciades perden la capacitat de dividir-se, normalment després d'unes 50 divisions cel·lulars in vitro, però algunes cèl·lules esdevenen senescents abans degut a trencaments de la doble hèlix de l'ADN, a toxines, etc. Aquest fenomen també rep el nom de senescència replicativa, fenomen de Hayflick o límit de Hayflick en honor del Doctor Leonard Hayflick, que fou el primer a publicar aquesta informació el 1965. En resposta a danys a l'ADN (incloent-hi l'escurçament de telòmer) les cèl·lules poden envellir, o autodestruir-se (apoptosi, mort cel·lular programada) si els danys no es poden reparar.

Un estudi publicat el 2017 trobà que la senescència cel·lular es pot revertir.[1]

Referències[modifica]

  1. Latorre, Eva et al. «Small molecule modulation of splicing factor expression is associated with rescue from cellular senescence». BMC Cell Biology, 18, 1, 2017. DOI: 10.1186/s12860-017-0147-7.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Envelliment cel·lular Modifica l'enllaç a Wikidata