Gimnàstica rítmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grup de gimnastes.

La gimnàstica rítmica és un esport majoritàriament femení que consisteix a seguir una melodia amb aparells gimnàstics. Es pot practicar individualment o en equips de fins a cinc noies i es valora la dificultat tècnica dels moviments, el ritme i la bellesa de la coreografia amb una puntuació per part d'un jurat que determina qui guanya la competició. Els salts, girs i passades dels aparells pugen la puntuació, afinada per la gràcia del ball general.

Existeixen cinc modalitats de gimnàstica rítmica: la corda, el cèrcol, la pilota, les maces i la cinta. Per practicar aquest esport a part dels aparells s'utilitzen, unes punteres per protegir els peus i un vestuari especial (mallots). Les gimnastes llencen sovint els aparells i els fan fer moviments mentre elles salten i es mouen, la coordinació i l'habilitat per recollir els aparells sense perdre el compàs és un dels punts claus de l'esport. Ni les noies ni els aparells poden estar aturats mentre dura la música, ja que es penalitza.

La gimnàstica rítmica és un dels pocs esports purament femenins fins ara on regna la plasticitat, la gràcia i la bellesa. Aquest esport es va anar desenvolupant a poc a poc.


Història[modifica | modifica el codi]

La gimnàstica rítmica, s'ha anat desenvolupant lentament. Tot va començar a partir del ballet i aquesta té una gran base d'ell.

A partir de la dècada de 1890, l'educador i músic suís Émile Jaques-Dalcroze va desenvolupar un mètode d'educació musical que va batejar com a eurhythmics, on la pràctica d'exercicis rítmics era un mitjà per desenvolupar la sensibilitat musical a través dels moviments del cos. També va desenvolupar un tipus d'ensenyament on es relacionaven de manera harmònica els moviments amb l'equilibri i els sentiments. El van aplicar en les escoles de dansa i en l'educació física. Alguns dels professors que va formar, serien posteriorment els iniciadors de la gimnàstica rítmica.

La primera vegada que la gimnàstica rítmica va aparèixer com a esport de competició, va ser a la Unió Soviètica als anys 40.

El 1945 el Comitè Nacional per assumptes de Cultura Física i l'Esport, adscrit al Consell de Ministres, va realitzar una conferència on va donar a conèixer la decisió de desenvolupar en la Unió Soviètica una gimnàstica femenina amb orientació esportiva que va rebre llavors el nom de gimnàstica artística (no s'ha de confondre amb la gimnàstica artística actual).

Una mica després, el 22 d'Octubre de 1946, es va reconèixer oficialment aquesta nova modalitat esportiva en el país. Aquest desenvolupament com esport es va materialitzar en els primers campionats d'exhibició organitzats a Tallin (1947) i a Tbilisi (1948), fins que al 1949 es va celebrar el primer campionat Nacional.

L'escriptor soviètic Shisch Kareva va escriure un llibre precursor en aquest nou esport en el que desenvolupava els aparells i principis fonamentals de la gimnàstica rítmica.

L'escola russa es caracteritzava per unir la gimnàstica rítmica a la dansa clàssica, en la tècnica corporal de base, i dotava als moviments expressivitat, harmonia, elegància i amplitud en l'espai. Inicialment no hi havia una gran presència de risc en els exercicis.

Als anys 50, no hi havia competicions o trobades a nivell internacional que ajudessin a difondre aquest esport.

En els campionats de Bulgària es valorava principalment l'originalitat i el risc.

A partir d'allà es va començar a desenvolupar un estil caracteritzat per grans elements i un major dinamisme, sense deixar de costat la correcció tècnica.

El 1961 es va celebrar a Bulgària la primera trobada entre els equips de la Unió Soviètica, Txecoslovàquia i Bulgària.

Les escoles russa i búlgara de gimnàstica rítmica es mantenen encara en l'actualitat com a estils diferenciats de tots els altres, seguint una línia similar en molts aspectes a la dels seus inicis.

Primeres competicions internacionals[modifica | modifica el codi]

Al desembre de 1963 es va celebrar el primer Campionat Mundial de la Gimnàstica Rítmica. Es va disputar amb un exercici de terra i dos d'aparell.

La FIG (Federació Internacional de Gimnàstica), va decidir des de llavors, celebrar cada 2 anys un campionat Mundial.

El 1967 es va organitzar la tercera edició mundialista a Copenhague,i per primera vegada es van incorporar a la competició els conjunts.

A causa d'aquest campionat, la FIG va crear una comissió especial que, des del 1968 fins a 1972, es va encarregar de desenvolupar el reglament de les competicions, les normes per jutjar els exercicis, les dificultats i tècniques específiques pels exercicis de pilota, cèrcol i corda, i les penalitzacions.

El 1969 es va celebrar el Campionat Mundial de Varna, l'últim on es van veure exercicis amb mans lliures.                                                           

El 1970 va néixer el primer Còdig de Puntuació de gimnàstica rítmica.

Al 1971 el campionat mundial va tenir lloc a l'Havana, el primer celebrat fora d'Europa i el primer en el que va aparèixer la cinta com a exercici obligatori. També es van presentar altres exercicis lliures de pilota, cèrcol i corda. Aquell mateix any la FIG va sol·licitar al COI que la gimnàstica rítmica fos considerada disciplina olímpica, però la petició va ser denegada.

El 1973 es va organitzar el Campionat Mundial de Rotterdam, on es van incloure per primera vegada les masses com a exercici obligatori, també amb els tres exercicis lliures amb pilota, cèrcol i cinta. En conjunt, els exercicis van ser amb corda. El 1975, la comissió de la FIG encarregada de la constitució de la gimnàstica rítmica moderna va passar a ser un Comitè Tècnic autònom. Aquest nou comitè va canviar novament el nom de la disciplina pel de gimnàstica rítmica esportiva (G.R.E.). 

Etapa d'expansió (1978 - 1983)[modifica | modifica el codi]

A la dècada de 1980 es va observar un increment en el nombre de participants tant en competicions nacionals com internacionals.

El 1980 es va aprovar la participació de tres gimnastes individuals per país en els Campionats d'Europa i es va aplicar a partir de l'any 1982. Això va fer que la competició es prolongués un dia més.

El 1981 el COI va aprovar finalment que la gimnàstica rítmica formés part del programa dels Jocs Olímpics a partir de Los Angeles (el 1984), encara que únicament en la seva modalitat individual.

El 1982 es va iniciar un nou sistema en la rotació d'aparells per a les competicions de la FIG.

El 1983 va tenir lloc la primera Copa del Món de Gimnàstica Rítmica, disputada a Belgrad, a la que accediran únicament les 20 millors gimnastes classificades en el Campionat Mundial anterior.

Durant el 1986, el Comitè Tècnic va reexaminar detalladament el nou Codi de Puntuació i es van fixar en les puntuacions atorgades entre els anys 1986 i 1987. Els resultats van servir per configurar un codi nou que es va aplicar l'any 1988.

Els mitjans de comunicació van augmentar el seu interès per la retransmissió de les proves, i aquest fet va tenir una repercussió favorable en l'economia de les diferents institucions destinades a la gimnàstica rítmica en el món. A l'any 1991 el conjunt espanyol de gimnàstica rítmica es va proclamar campió del món per primera vegada.

El 1996 la modalitat de conjunts va debutar finalment als Jocs Olímpics d'Atlanta. El primer títol olímpic d'aquesta modalitat el va guanyar el conjunt espanyol, seguit per Bulgaria (plata) i Rússia (bronze). El conjunt espanyol, integrat per Marta Baldó, Nuria Cabanillas, Estela Giménez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca i Estíbaliz Martínez, van rebre el pseudònim de les Nenes d'Or. El 1998 la FIG va decidir finalment canviar el nom de l'esport de gimnàstica rítmica esportiva a l'actual terme, gimnàstica rítmica.

Reglament[modifica | modifica el codi]

Format[modifica | modifica el codi]

Aquest esport pot ser practicat individualment o en conjunts. Els conjunts estan formats actualment per 5 integrants. Totes poden tenir aparells iguals o poden haver 3 amb un mateix aparell i 2 amb un altre diferent (en aquest cas l'exercici es diu mixt). Fins a l'any 1994 eren 6 gimnastes, però van canviar el reglament a 5 gimnastes. El marge de duració d'un exercici de conjunts va de 2 minuts i 15 segons fins als 2 minuts i 30 segons, mentre que els individuals poden ser d'1 minut i 15 segons fins a 1 minut i 30 segons. La moqueta, té unes dimensions de 14 x 14 metres.

Categories[modifica | modifica el codi]

A les seleccions nacionals de gimnàstica rítmica únicament solen haver categoria júnior (13-15 anys) i sènior (16 anys o més). A la gimnàstica rítmica federada a nivell nacional es desenvolupen més categories depenent de l'edat que es compleix l'any que es celebra la competició. A Espanya aquestes categories són prebenjamí (4-8 anys), benjamí (8-9 anys), aleví (10-11 anys), infantil (12-13 anys), júnior (14-15 anys) i sènior (16 anys o més). Les noies d'honor (estan competint per la selecció), també tenen categories, encara que són més flexibles amb l'edat, és a dir, que pot haver un marge d'edat més gran.

Sistema de puntuació[modifica | modifica el codi]

A les competicions de gimnàstica rítmica, els exercicis són avaluats pels jutges seguint el Codi de Puntuació, que és revisat per la FIG cada 4 anys.

Codi de puntuació actual[modifica | modifica el codi]

A l'actual Codi de Puntuació (2013-2016), la nota final d'un exercici s'obté de la suma de les notes de dificultat i d'execució. Cada una amb un valor màxim de 10 punts pel que la puntuació final serà d'un màxim de 20 punts.

A part existeixen les penalitzacions  a causa dels errors que la gimnasta ha comès. Si ets penalitzat et resta punts de la nota final. Com a novetat, aquest codi permet la utilització de música cantada en un dels exercicis. La nota de dificultat està composta per la suma de: dificultat corporal (salts, equilibris i rotacions), combinació de passos rítmics, elements dinàmics amb rotació i riscos, i finalment el domini de l'aparell.

La nota d'execució valora la correcció en tots els elements a nivell musical, de tècnica corporal i tècnica amb l'aparell. En ella es distingeixen faltes artístiques i faltes tècniques. Es valora la composició, la música de l'exercici, l'expressió corporal o la varietat en la utilització de l'espai; per altre costat, en el component de les tècniques es valoren aspectes com la tècnica dels moviments corporals, la tècnica base de l'aparell, la igualtat del treball entre les dues mans durant l'exercici, etc.

Respecte a les penalitzacions, es pot mencionar que:

-L'aparell ha d'estar sempre en moviment.

-L'exercici ha de finalitzar en el moviment exacte en el que acaba la música amb la que s'ha acompanyat l'exercici.

-El grau de dificultat s'ha de presentar a l'aparell, o bé en els moviments de la gimnasta, però sempre ha d'existir.

-La sortida a la moqueta, ja sigui de la gimnasta o de l'aparell, està penalitzada.

-Es penalitza la comunicació entre l'entrenador/entrenadora o amb les companyes durant l'execució de l'exercici.

Moviments[modifica | modifica el codi]

Els anomenats elements corporals són la base dels exercicis individuals i dels conjunts, i es poden realitzar en diferents direccions, plans, amb desplaçament o sense i coordinats amb moviments de tot el cos.

Entre els principals grups d'elements corporals es troben:

-Salts: Consisteixen en assolir un moviment o exercici de vol. Per poder tenir-lo en compte com a dificultat ha de posseir característiques com l'altura, fixació de la forma durant el vol, bona amplitud i estar coordinat amb un aparell. Alguns tipus són la gambada, la corza, el cosac...

-Equilibris: La gimnasta ha d'aguantar una posició d'equilibri durant almenys tres segons. Poden ser realitzats sobre mitja punta (en relevé), peu plà o sobre diferents parts del cos, sempre mantenint la fixació de la forma i coordinant amb l'aparell. Alguns exemples són l'equilibri passé, l'horitzontal...

-Girs: També anomenats rotacions, poden realitzar-se en mitja punta, peu pla, o una altra part del cos, sempre tenint una forma fixada i estar coordinat amb l'aparell. Normalment, almenys ha d'haver una rotació de 360°. Alguns molt comuns són sobre una cama en horitzontal o en passé, utilitzant la força de la cama lliure com a impuls per girar.

-Flexibilitats i ones: Poden ser realitzades sobre un peu o dos, o de qualsevol altra part del cos. S'exigeix la fixació de la forma i a la vegada coordinar-se amb l'aparell.

Equipament[modifica | modifica el codi]

Vestuari[modifica | modifica el codi]

La vestimenta de les gimnastes ha evolucionat durant el temps, des dels maillots utilitzats en el passat, fins als més complicats d'avui en dia. Els actuals es poden realitzar amb diferents tècniques: sobre el maillot es pot imprimir qualsevol dibuix dissenyat per l'entrenador/a, també normalment se'ls-hi posa molts Swarovski (brillants petits de diferents colors)  i també se'ls hi pot afegir lluentons (altre tipus de brillant). Al calçat, les gimnastes trepitgen la moqueta amb les punteres.

Aparells[modifica | modifica el codi]

Hi ha 5 aparells diferents a la gimnàstica rítmica: la corda, el cèrcol, la pilota, les maces i la cinta.

-La corda: El seu material és sintètic. La llargada va d'acord amb l'estatura de la gimnasta, es mesura des de la punta del peu fins a les espatlles, doblegada per la meitat i els extrems té dos nusos. Les figures de l'exercici poden ser fetes amb la corda tensa o destensa, amb una de les dues mans, i amb el canvi de mans o sense. Poden haver-hi diferents moviments, com els girs, cops, salts, llançaments...

-El cèrcol: Està fet d'un material nomenat plàstic (ha de ser d'un material rígid). El diàmetre ha de ser de 80 cm a 90 cm a l'interior. El cèrcol ha d'arribar a la cintura de la gimnasta. El pes, almenys, ha de ser de 300 g i pot ser llisa o aspra. El cèrcol es pot embolicar amb una cinta adhesiva de color. S'ha de tenir una molt bona coordinació en els moviments. Hi ha diferents tipus de moviments, com els llançaments, desplaçaments...

-La pilota: El material està fet de goma o de plàstic, els deu diàmetre és de 18 a 20 cm i el seu pes almenys de 400 g. La pilota és l'únic element el qual no es permet agafar amb força; això significa que es requereix una relació més suau entre l'aparell i el cos. La pilota no pot quedar immòbil a terra. Un dels moviments que es poden fer amb la pilota són: els bots, els llançaments, els rodaments, les rotacions...

-Les maces: El seu material és el cautxú, la seva allargada és de 5 a 8 dm des d'un extrem a l'altre i el seu pes és almenys de 150 g per maça. Les parts de la maça són: el cos, el coll i el cap. Una gimnasta utilitza les maces per executar voltes, molins, llançaments i moltes figures asimètriques. Hi ha diferents moviments, com llançaments amb una o dues mans, molins, lliscaments...

-La cinta: Està feta de setí o un material no emmidonat i té una vareta anomenada estilet que pot estar feta de fusta, bambú, plàstic o fibra de vidre. Té una amplitud de 4 cm a 6 cm i un llarg de fins a 6 m. El seu pes almenys ha de ser de 35 g (sense la vareta). La cinta té diferents parts: l'estilet, la unió i la cinta. La cinta és molt lluminosa i pot ser llançada a totes les direccions; els seus vols a l'aire creen imatges i qualsevol forma. Els moviments poden ser espirals, llançaments... L'extrem de la cinta ha d'estar sempre en moviment durant tota l'execució de l'exercici, sense tocar el terra de forma involuntària.

Diferents tipus de competicions[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents de competicions; les internacionals com les olimpíades (cada 4 anys), els campionats mundials (cada 2 anys), el Grand Prix, Summer Universiade, Jocs Mundials, Grand Prix Júnior, la copa del món i els campionats europeus (cada 1 any). I les nacionals, com la copa d'Espanya, la copa de cada comunitat autònoma i la competició escolar. (Les competicions estan escrites de més nivell a menys).

 Gimnastes destacades[modifica | modifica el codi]

Yevguenia Olégovna Kanáyeva[modifica | modifica el codi]

És una ex gimnasta russa. És la més aclamada de la història, al guanyar dos ors olímpics (Pequín 2008 i Londres 2012) i ha sigut 17 vegades campiona del món i 13 vegades campiona d'Europa.

Al desembre de 2012 Kanaeva va anunciar la seva retirada i va ser nomenada Vice-presidenta de la Federació russa de gimnàstica rítmica.

Anna Bessonova[modifica | modifica el codi]

És una exgimnasta ucraïnesa. Va ser campiona del món en el concurs complet individual al 2007. I en els Jocs Olímpics de Pequín, va quedar en tercera posició.

Almudena Cid[modifica | modifica el codi]

És una exgimnasta espanyola que va participar a quatre Olimpíades (1996-2008), sent l'única gimnasta  en el món que ha disputat quatre finals olímpiques.

Alina Kavaeva[modifica | modifica el codi]

És una gimnasta rítmica retirada de Rússia. Ha sigut campiona d'Europa cinc vegades i campiona del món dues vegades. Als seus primers Jocs Olímpics va quedar en tercera posició, però als segons ja va guanyar l'or.

Referències[modifica | modifica el codi]

1.<Historia de la gimnàstca rítmica> webs.

2.<Federación internacional de la gimnàstica rítmica> web oficial.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gimnàstica rítmica Modifica l'enllaç a Wikidata