Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gustav Dirichlet)
Infotaula de personaJohann Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 febrer 1805 Modifica el valor a Wikidata
Düren Modifica el valor a Wikidata
Mort5 maig 1859 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaStadtfriedhof de Göttingen 51° 31′ 50″ N, 9° 54′ 31″ E / 51.5305607°N,9.9084987°E / 51.5305607; 9.9084987
Dades personals
NacionalitatAlemanya
CiutadaniaPrussiana
FormacióUniversitat de Bonn
Director de tesiSiméon Denis Poisson i Jean Baptiste Joseph Fourier Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perSèrie de Dirichlet
Problema de Dirichlet
Funció eta de Dirichlet
Caràcter de Dirichlet
Àlgebra de Dirichlet
Teorema de les unitats de Dirichlet
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, matemàtiques, anàlisi matemàtica, estadística matemàtica i problema de Dirichlet Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Berlín
Breslau
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Breslau
Universitat de Berlín
Universitat de Göttingen
Membre de
ProfessorsJean Baptiste Joseph Fourier Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMoritz Cantor
Elwin Bruno Christoffel
Richard Dedekind
Alfred Enneper
Eduard Heine
Bernhard Riemann
Ludwig Schläfli
Ludwig von Seidel
Wilhelm Weber
Julius Weingarten
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralFerdinand Eisenstein
Leopold Kronecker
Rudolf Lipschitz
Carl Wilhelm Borchardt
Família
CònjugeRebekka Mendelssohn (germana de Felix Mendelssohn)
Premis
Pour le Mérite (Classe civil, 1855)

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany. Es va casar amb Rebecka Mendelssohn, provinent d'una distingida família de jueus conversos i germana del compositor Felix Mendelssohn. Succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen.[1]

Vida[modifica]

Dirichlet va néixer a Düren (en aquella època part del Primer Imperi Francès), fill de l'administrador de correus de la ciutat i net d'un fabricant tèxtil nascut a la ciutat belga de Richelet, i que havia rebut de malnom le jeune de Richelet (d'on va procedir el cognom de Lejeune-Dirichlet).[2] Va fer els seus estudis secundaris a Bonn i al col·legi jesuïta de Colònia, on va rebre classes d'un, aleshores, poc conegut Georg Simon Ohm.[3]

El 1922 va a París per fer els seus estudis universitaris. Segueix classes al Collège de France i a la Sorbona mentre viu a casa del general Foy, fent de preceptor dels seus fills.[4] Publica el seu primer article el 1825 amb el títol de Mémoire sur l'impossibilité de quelques équations indéterminées du cinquième degré, treball que permetrà que Legendre demostri el últim teorema de Fermat pel cas particular de n=5.[5]

Amb el suport d'Alexander von Humboldt i de Gauss, va obtenir el 1827 un lloc de professor a la universitat de Breslau, Prússia (actualment Wrocław, Polònia), però només hi serà un any, ja que l 1828 és nomenat professor de l'Escola Militar de Berlín, lloc que compagina amb algunes classes a la universitat d'aquesta ciutat. El 1831 serà transferit de forma definitiva a la universitat de Berlín com a professor titular.[6]

Tomba de Dirichlet i la seva dona al cementiri de Göttingen

El 1832 es va cassar amb Rebekka Mendelssohn amb qui va tenir tres fills i una filla.

El 1855 va acceptar la proposta d'ocupar la càtedra de matemàtiques de la universitat de Göttingen, vacant per la mort de Gauss. El 1858, durant un viatge a Suïssa va patir un atac de cor i, a final del mateix any, moria la seva dona. Ell mateix va morir la primavera de l'any següent amb 54 anys.[7]

Obra[modifica]

Feu notables contribucions a moltes branques de les matemàtiques, per exemple, definí formalment el concepte de funció. Van ser estudiants seus Ferdinand Eisenstein, Leopold Kronecker i Rudolf Lipschitz.

Després de la seva mort, el seu deixeple i amic Richard Dedekind va recopilar, editar i publicar les seves lliçons i altres resultats en teoria de nombres amb el títol de Vorlesungen über Zahlentheorie (Lliçons sobre teoria de nombres).[8] És famós per haver enunciat el Principi de les caselles, que s'anomena també, en el seu honor, Principi de Dirichlet.

Referències[modifica]

  1. Elstrodt, Jürgen «The Life and Work of Gustav Lejeune Dirichlet (1805–1859)» (PDF). Clay Mathematics Proceedings, 2007. Arxivat de l'original el 2021-05-22 [Consulta: 25 desembre 2007].
  2. Koch, pàgina 33.
  3. Gorkin & Smith, pàgina 284.
  4. Gorkin & Smith, pàgina 285.
  5. Elstrodt, pàgines 5-6.
  6. Elstrodt, pàgina 12.
  7. Gorkin & Smith, pàgina 286.
  8. Goldstein, pàgines 480 i ss.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet