Felip Gardy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelip Gardy
Biografia
Naixement 1r maig 1948 (70 anys)
Chalon-sur-Saône
Activitat
Ocupació Poeta
Període d'activitat 1965 –
Obra
Estudiant doctoral Danielle Julien
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català. Va estudiar a Nimes sota el professor Robèrt Lafont.[1] Ha escrit diverses obres en occità, en les que es declara deixeble de Max Roqueta i Teodòr Aubanèl i d'altres en francès sobre temàtica occitana. És professor de literatura occitana a la Universitat Pau Valèri de Montpeller i ensenya aquesta matèria també a la Universitat de Bordeus. El 1977, va fundar la revista de sociolingüística Lengas a Montpeller, que avui dirigeix.[2]

Obres[modifica]

Poesia[3][4][5][modifica]

Originalment en occità, alguns volums amb traduccions al francès o català:

Assaig, articles, estudis[5][modifica]

en occità
  • Figura dau poèta e dau poèma dins l'escritura occitana contemporanèa ('''Mont Peirós''': Jorn, 2003)
  • La requeste faicte et baillée par les dames de la Ville de Tolose (1555), text en francès i occità, edició crítica a cura de Jean-François Courouau i Philippe Gardy, col·lecció Interlangues. Textes (Tolosa: Presses universitaires du Mirail-Toulouse, 2003)
  • "Robert Lafont, poeta cerdan. Una lectura occitana dau poeta de Sallagosa", dins Col·loqui Jordi Pere Cerdà, Osseja-Llívia 28-30 de setembre de 2001: Actes, a cura de Cinto Carrer (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004) p. 184-193. (en occità)
  • etc.
en català

Estudis o assaig escrit en occità o francès i traduït al català o escrit en català:

  • Teatre català del Rosselló, segles XVII-XIX, volum 2, a cura de Felip Gardy, Enric Prat i Pep Vila (Barcelona: Curial Edicions, 1989)
  • Teatre català del Rosselló, segles XVII-XIX. Lo judici de Paris, pastor (segle XVIII) a cura de Felip Gardy, Enric Prat i Pep Vila (Barcelona: Curial Edicions, 1992)
  • "Cinquanta anys de poesia occitana (1940-1990)", traducció (del francès? de l'occità?) de Jordi Puntí, dins Reduccions, revista de poesia, números 50-51, 1991.[7][8]
en francès
  • Vingt ans de littérature d'expression occitane 1968 - 1988, Philippe Gardy, François Pic (Montpeller: Association internationale d'études occitanes, Section française, 1990), 123 p. (en francès)
  • Donner sa langue au diable: vie, mort et transfiguration d'Antoine Verdié, Bordelais (Montpeller: Association internationale d'études occitanes, Section française, 1990), 268 p.
  • Max Rouquette: Actes du colloque international, actes d'un col·loqui sobre Max Roqueta (Montpeller, Espace République, 8 octobre 1993). (en francès)
  • L'écriture occitane contemporaine (París: Harmattan, 1996), 290 p. (en francès)
  • La leçon de Nérac: du Bartas et les poètes occitans (1550-1650), (Bordeus: Presses Univ. de Bordeaux, 1999) 237 p. (en francès)
  • L'exil des origines: Renaissance littéraire et renaissance linguistique en pays de langue d'oc aux XIXe et XXe siècles, (Bordeus: Presses Univ. de Bordeaux, 2006) 226 p. (en francès)
  • etc.

Bibliografia[modifica]

Sobre ell s'ha escrit, entre d'altres:

  • Felip Gardy, lo poëta escondut: Actes del Collòqui de Montpelhièr a la Mediatèca Centrala d'Aglomeracion Émile Zola (1 de març de 2002), a cura de Joan-Claudi Forêt (Montpeller: Centre d'Estudis Occitans, 2003).

Premis i reconeixements[modifica]

Fonts[modifica]

  1. "Occitan Poetry 980-2006", de Joan-Frederic Brun (en anglès). Consultat el 27 de novembre del 2011.
  2. "Occitan Poetry 980-2006", de Joan-Frederic Brun (en anglès). Consultat el 28 de novembre del 2011.
  3. Felip Gardy a la pàgina "Occitan poetry, 980-2006, de Joan-Frederic Brun (en anglès).
  4. Bibliografia de Philippe Gardy a Carabelle.
  5. 5,0 5,1 Fitxa de Felip Gardy a Letras d'Oc(en occità)
  6. Catàleg de literatura occitana editada a Catalunya, GenCat, 2010.
  7. Índex de Reduccions
  8. L'article reproduït en línia.
  9. «El Departament de Cultura lliura el Prèmi Robèrt Lafont al gramàtic i lexicògraf Jacme Taupiac». Generalitat de Catalunya [Consulta: 12 juny 2014].