Còrdas (Tarn)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Còrdas d'Albigés)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCòrdas (Tarn)
Cordes-sur-Ciel
Escut de Còrdas (Tarn)
Cordes-sur-Ciel façade médiévale.jpg
Còrdas d'Albigés. Façana medieval

Localització
Map commune FR insee code 81069.png
44° 03′ 48″ N, 1° 57′ 10″ E / 44.063333333333°N,1.9527777777778°E / 44.063333333333; 1.9527777777778
Estat França
Regió Occitània
Departament Tarn
Districte Districte d'Albi
Cantó Cantó de Còrdas d'Albigés
Població
Total 940 (2013)
• Densitat 113,66 hab/km²
Geografia
Superfície 8,27 km²
Altitud 279 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Paul Quilès
Indicatius
Codi postal 81170
Fus horari UTC+01:00
INSEE (municipi) 81069
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993), és un municipi francès, situat al departament de Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 996 habitants.

És un poble medieval situat sobre un turó amb quatre muralles concèntriques que protegeixen una munió de carrerons estrets i tortuosos que més aviat semblen un laberint.

El primer recinte de principis del segle XIII, encara és visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt particular, es començà el 1263 i es fortificà al segle XIV. Les fortificacions han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006
1.098 1.100 967 1.011 932 996 1.012
Des de 1962: Població sense dobles comptes

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1904-1912 Louis Irissou
1912-1919 Jean-Louis Favarel
1919-1929 Paul Ichard
1929-1932 Ulysse Valat
1932-1944 Paul Maurel
1944-1954 Ulysse Valat
1954-1965 Jean Mauriès
1965-1976 Èmile Rouanet
1976-1995 Robert Ramon
1995- Paul Quilès PS

Còrdas i el catarisme[modifica | modifica el codi]

El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el període de reconquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llançada contra els Càtars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més important de les ciutats fortificades, és a dir de les ciutats noves, creades per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.

La ciutat s'envoltà de dues línies de muralles tancades per poderoses portes fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels albigesos.

Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al títol de propietat el 1229 (Tractat de Meaux).

Escrits ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi havia un taller de teixidors càtars a Còrdas cap al 1225.

Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els Càtars i participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials. La creu del Mercat (de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors precipitats en el fons del pou el 1233.

Llegendes i misteris[modifica | modifica el codi]

  • El pou del Mercat, per la seva profunditat excepcional de més de 113 metres i per la seva construcció destacable, continua interrogant la gent de Còrdas i els especialistes.
  • Les façanes de les belles cases gòtiques, adornades d'escultures en alt relleu, semblen transmetre missatges desconeguts. Una interpretació alquímica ha estat aportada a les escultures de la Casa del Gran Genet.
  • El manuscrit de les Sorts dels Apòstols (segle XIII) trobat emparedat a la Casa Prunet, és un recull d'oracles en llengua occitana.

L'original es conserva a la Biblioteca Nacional i el museu Charles Portal en posseeix una còpia.

  • La imatge del drac turmenta la història mítica de Còrdas: la silueta de la ciutat, els noms dels cursos d'aigua, l'evocació a sant Miquel, certes escultures de les façanes.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrdas (Tarn) Modifica l'enllaç a Wikidata