La Vaur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Vaur
Lavaur
Blason ville fr Lavaur (Tarn).svg
Lavaur - Aerial View.jpg

Localització
Map commune FR insee code 81140.png
 43° 41′ 56″ N, 1° 49′ 08″ E / 43.698888888889°N,1.8188888888889°E / 43.698888888889; 1.8188888888889
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentTarn
DistricteDistricte de Castres
Cantócantó de La Vaur
Capital de
Població
Total 10.699 (2015)
• Densitat 170,28 hab/km²
Geografia
Superfície 62,83 km²
Banyat per Agout
Altitud 141 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Bernard Carayon
Identificador descriptiu
Codi postal 81500
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La Vaur (en occità La Vaur [la ˈβaw]; en francès Lavaur [lavɔʀ]) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània. L'any 1999 tenia 8.537 habitants.

Se situa a la riba esquerra de l'Agot, cap al nord-est de Tolosa, al sud de Galhac i a l'oest de Castres. Als seus habitants se'ls aplica el gentilici vaurés -esa en occità i Vauréen -éenne en francès.

Geografia[modifica]

Mapa de la comuna de La Vaur

Demografia[modifica]

Evolució de la població Ehess i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 500 6 237 6 551 6 672 7 179 7 205 7 014 7 015 7 331
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
7 331 7 438 7 376 7 331 7 563 6 929 6 963 6 477 6 382
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
6 535 6 388 6 130 5 443 5 704 6 045 5 502 5 913 5 934
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
6 291 7 665 7 897 7 972 8 148 8 537 - - -


Història[modifica]

A la primeria del segle XII, el bisbe càtar de Tolosa, en realitat, residia a La Vaur.

L'any 1181, es produeix el setge de La Vaur, abjuració del bisbe càtar de la regió de Tolosa.

La Vaur va ser assetjada per Simó de Montfort el 1211, durant la croada albigesa amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa. El setge durava massa i això va irritar a Simó i a la rendició no va tenir aturador. Va encendre la foguera més gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc, Dama Giralda, que la llençà a un pou i ordenà als croats de fer-hi punteria amb rocs. El seu germà Eimeric de Montreal i vuitanta cavallers van ser degollats.

L'any 1213, Pere I, procurà d'aconseguir del pontífex el cessament de la croada. Amb ambaixades a Roma i amb el seu desplaçament personal al concili de La Vaur, convocat per a decidir la qüestió de la croada, el rei esperava d'obtenir el seu objectiu. Però si aconseguí de convèncer Innocenci III —que per escrit desaprovà gairebé tot el que fins aleshores havien fet els croats—, els bisbes i arquebisbes occitans reunits a La Vaur malmeteren hàbilment els resultats de la diplomàcia catalana i persuadiren el papa que l'aturament de la croada seria un daltabaix general.

Catedral de Sant Alan

Monuments i llocs d'interès[modifica]

  • La Catedral Saint-Alain i el seu Jacquemart
  • Els jardins del bisbat
  • L'església Sant-Francesc
  • La Torre de les Rondes

Fills il·lustres[modifica]

Agermanaments[modifica]

Referències[modifica]