San Luigi dei Francesi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Lluís dels Francesos
San Luigi dei Francesi - Facade.jpg
Façana de San Luigi dei Francesi, església nacional francesa a Roma.
Anomenat en referència a Lluís de França
Dades
Tipus església i església
Arquitecte Giacomo della Porta, Domenico Fontana
Data de creació o fundació 1518
Data de finalització 1589
Característica
Estat d'ús Bo
Estil arquitectònic Barroc
Mesura 35m (nau) (Amplada) × 51m  (Llargada) m
Ubicació geogràfica
Roma
Localització Itàlia Itàlia
41° 53′ 58″ N, 12° 28′ 29″ E / 41.899583333333°N,12.474666666667°E / 41.899583333333; 12.474666666667Coord.: 41° 53′ 58″ N, 12° 28′ 29″ E / 41.899583333333°N,12.474666666667°E / 41.899583333333; 12.474666666667
Activitat
Diòcesi Roma
Religió catolicisme
Festivitat Sant Lluís de França (25 d'agost)
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Església de Sant Lluís dels francesos, San Luigi dei Francesi en italià, és una de les esglésies de Roma (Itàlia). És a la plaça del mateix nom, a prop de la plaça Navona.

Història[modifica]

L'interior de l'església.

L'església va ser dissenyada per Giacomo della Porta i construïda per Domenico Fontana entre els anys 1518 i 1589. Va ser el cardenal Julià de Mèdici, el futur papa Climent VII, qui en va posar la primera pedra, i va poder dur el projecte a bon terme gràcies a la intervenció dels Valois Enric II, Enric III, Caterina de Mèdici i el duc Carles III de Lorena. És l'església nacional francesa de Roma i està consagrada a la Mare de Déu, a sant Dionís Aeropagita i a sant Lluís, rei de França.

El caràcter francès n'és evident des de la mateixa façana, que té diverses estàtues que commemoren la història nacional: entre d'altres, les que representen Carlemany, sant Lluís, santa Clotilde i santa Joana de Valois, obres de Pierre l'Estach. A l'interior, hi ha frescs que narren les històries de sant Lluís (per Charles-Joseph Natoire), sant Dionís i Clodoveu I. Hi ha també la salamandra de Francesc I de França.

Aquest temple va ser escollit com a lloc d'enterrament d'alts prelats i membres de la comunitat francesa a Roma: entre d'altres, hi ha la tomba de Pauline de Beaumont, que va morir per consumpció a Roma el 1805, erigida pel seu amant Chateaubriand; la de l'economista liberal clàssic Frédéric Bastiat i la del cardenal de Bernis, ambaixador a Roma de Lluís XIV i Lluís XV. La sepultura del pintor Claudio de Lorena va ser traslladada en aquest temple el 1840 per decisió de Thiers; inicialment, les seves restes estaven a Santa Trinità dei Monti. També hi ha el monumental mausoleu de Louise Cheuvreux-Guillemin (1828-1859), obra de l'escultor Charles Gumery, premi de Roma de 1850.

Aquesta església, juntament amb les altres esglésies franceses a Roma, es regeixen per un administrador nomenat per l'ambaixador francès a la Santa Seu, en el si d'una institució anomenada Establiments pius de França a Roma i Loreto. El cardenal sacerdot del titulus S. Ludovici Francorum de Urbe era Jean-Marie Lustiger, que va morir el 5 d'agost de 2007; el va substituir, des del 24 de novembre d'aquest mateix any, el cardenal André Vingt-Trois, arquebisbe de París. Des de fa anys, hi ha un acord entre França i el Vaticà perquè el sacerdot titular de Sant Lluís dels francesos sigui l'arquebisbe de París.

Arquitectura[modifica]

L'interior, compost de tres naus i capelles laterals, i decorat en gran mesura en estil barroc per Antoine Derizet, mostra una profusió de marbre, daurats i estucs.

Domenichino va pintar, a la segona capella de la nau de la dreta, una de les seves obres mestres: els frescos que representen la Història de santa Cecília. Altres artistes que van treballar en la decoració de Sant Lluís dels francesos van ser Cavalier D'Arpino, Francesco Bassano el Jove, Muziano, Giovanni Baglione, Siciolante da Sermoneta, Jacopino del Conte i Tibaldi.

No obstant això, l'església és coneguda sobretot perquè acull en una de les capelles, la capella Contarelli, un conjunt de pintures sobre sant Mateu evangelista, realitzades pel mestre barroc Caravaggio, entre els anys 1599 - 1600. Són tres llenços coneguts mundialment:

Al costat de l'església hi ha el palau Sant Lluís dels francesos, pertanyent al barroc tardà. Va ser construït el 1709-1716 com un «refugi per a la comunitat religiosa francesa i els pelegrins sense recursos». En el porxo d'aquest edifici hi ha un bust de Crist, el rostre del qual s'ha identificat tradicionalment amb el de Cèsar Borja. A l'interior hi ha una galeria amb els retrats dels reis francesos i una destacada sala de música.

Cardenals titulars[modifica]

Fonts[modifica]

  • Claudio Rendina, Enciclopèdia di Roma. Netwon Compton, Roma, 1999.

Enllaços externs[modifica]