Vés al contingut

Vi de Banyuls

Infotaula regió vinícolaVi de Banyuls
Tipusvi dolç natural Modifica el valor a Wikidata
Certificat de producteAppellation d'origine contrôlée Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Superfície828 ha Modifica el valor a Wikidata
Varietats blanquesgarnatxa blanca, garnatxa grisa, moscatell de gra petit, moscatell d'Alexandria, macabeu, malvasia del Rosselló
Varietats negresGarnatxa negra
Designació oficial1936 Modifica el valor a Wikidata
Producció11697 hl Modifica el valor a Wikidata
Mapa localitzador
Coordenades42° 28′ 59″ N, 3° 07′ 41″ E / 42.4831°N,3.1281°E / 42.4831; 3.1281
Font: CIVR

El vi de Banyuls és un vi dolç natural de la Catalunya del Nord amb denominació d'origen (en francès Apellation d'Origine Contrôlée AOC) etiquetat sota les denominacions AOC Banyuls i AOC Banyuls Gran Cru.[1]

L'àrea geogràfica de la denominació coincideix amb la del vi de Cotlliure, al sud del Rosselló, abastant els municipis de Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Portvendres i Cervera de la Marenda.

Els vins de Banyuls tenen una llarga tradició. La vinya va ser importada pels grecs, sota la influència de la colònia d'Empúries.[2] A l'edat mitjana els templers van marcar la viticultura local construint parets de pedra seca i una xarxa de canalització dels torrents i rieres.[3] La denominació d'origen va ser creada el 1936.[4][5]

Les vinyes creixen en un sòl d'esquist poc fèrtil, en feixes escarpades als contraforts de la Serra de l'Albera.[6]

Existeixen els Banyuls dits tradicionals, els més abundants, els Banyuls Vintage, Banyuls Vintage Mise Tardive i Banyuls Blanc. Tots han de tenir al mínim el 50% de garnatxa. Els AOC Banyuls Grand Cru, creats el 1962, tenen un mínim del 75% de garnatxa, amb una durada de la seva criança d'un mínim de trenta mesos en fusta. El terme "grand cru" només es reserva als banyuls vinificats en negre.[7][8]


Referències

[modifica]
  1. JUAN, FERRER ESPINOSA. Vinos, otras bebidas alcohólicas, aguas, cafés e infusiones (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2017-04-01. ISBN 978-84-283-3799-1. 
  2. Dauga, Pierre. Histoire de la viticulture des Pyrénées-Orientales au XXe siècle: essai (en francès). Trabucaire, 2006. ISBN 978-2-84974-041-5. 
  3. Raventós, Emili Giralt i. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2008. ISBN 978-84-475-3284-1. 
  4. Raventós, Emili Giralt i. Vinyes i vins: mil anys d'història (Obra completa). Edicions Universitat Barcelona, 1993-05-20. ISBN 978-84-475-0075-8. 
  5. Reignoux, François. La Vigne en France et son Terroir (en francès). BoD - Books on Demand, 2019-11-15. ISBN 978-2-322-18922-9. 
  6. E.C. «La DO Empordà potenciarà vins de varietat de caranyana blanca - 06 ago 2019». elPuntAvui.cat, 28-10-2023. [Consulta: 28 octubre 2023].
  7. «Banyuls Grand Cru - Guide des appellations» (en francès). Le Figaro Vin. [Consulta: 28 octubre 2023].
  8. Simón, Sara Castellví de. Vinos dulces del mundo y cuatro quesos azules: Tipologías y maridajes (en castellà). Editorial AMAT, 2016. ISBN 978-84-9735-935-1. 

Vegeu també

[modifica]