Dolmen de Sant Pere dels Forquets
Aparença
| Tipus | dolmen | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Argelers (Rosselló) | |||
| Lloc | Sant Pere dels Forcats | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 204 m | |||
| Història | ||||
| Període | neolític i edat del bronze | |||
| Planta | rectangle | |||
El Dolmen de Sant Pere del Forquets és un megàlit de l'època neolítica del terme comunal d'Argelers, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Es troba a la zona central - oriental del terme comunal, dalt de la carena[1] que separa el Rec de l'Abat del seu afluent per l'esquerra que davalla del Mas d'en Pacareu i del Mas Picamal, al sud-oest del Dolmen dels Collets de Cotlliure.
Característiques
[modifica]Fou descobert[2] per Bernard Rieu poc abans del 1991 i descrit per primera vegada per Joan Tarrús el 2002. És un dolmen simple, del tipus de caixa megalítica tancada. Les pedres laterals estan caigudes, i la llosa superior, voluminosa, hi roman a terra.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Abélanet, Jean. Itinéraires mégalithiques : dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord-catalanes (en (francès)). Canet: Trabucaire, 2011. ISBN 9782849741245.
- Becat, Joan. «7 - Argelers». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Argelers». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Carreras Vigorós, Enric; Tarrús Galter, Josep. «181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2012)». A: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 54. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2013, p. 31-184. Llegir-lo en línia
- Dolmen dit Collets de Cotlliure, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
Referències
[modifica]- ↑ El Dolmen de Sant Pere dels Forquets en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Carreras Vigorós i Tarrús Galter, 2013.
