Llotja de Perpinyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Llotja de Mar
Llotja de Perpinyà
La Llotja de Perpinyà.jpg
L'edifici de la Llotja de Mar
Dades bàsiques
Tipus Llotja
Començament 1397
Cronologia Segle XIV-XV
Característiques
Estil Gòtic
Altitud 30,2 msnm
Ubicació
Localització Plaça de la Llotja, Perpinyà, Catalunya Nord 42° 41′ 59″ N, 2° 53′ 42″ E / 42.699640°N,2.894877°E / 42.699640; 2.894877Coord.: 42° 41′ 59″ N, 2° 53′ 42″ E / 42.699640°N,2.894877°E / 42.699640; 2.894877
Monument històric catalogat
Declaració 1840
Identificador PA00104080
Activitat
Modifica dades a Wikidata
La Llotja, sector primigeni

La Llotja de Perpinyà, Llotja de Mar, és un edifici del gòtic civil mediterrani, construït a partir del segle XIV i acabada ja en el segle xvi de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Està[1] situada a poca distància a l'oest de la catedral de Sant Joan Baptista, a la cantonada del carrer dels Marxants amb el de la Llotja, on es forma la plaça de la Llotja. D’ençà de l'Edat Mitjana que aquesta plaça forma el centre vital de Perpinyà, amb la presència dels diferents poders locals: la Borsa dels Mercaders o Llotja de Mar, la Casa de la Ciutat i el Palau de la Diputació.

Façana nord de Llotja de Mar

El 1388, Joan I creà un Consolat de mar destinat a reglamentar i afavorir el comerç de Perpinyà, essencialment basat en el vessant marítim. És només el 1397 que la primera llotja de mar és construïda en l'estil gòtic. Llavors només compta amb quatre arcades, que seran perllongades per dues obertures similars el 1540, dos anys després de l'entrada triomfal de Carles V a Perpinyà. Una placa commemorativa encastada entre les dues noves arcades és testimoni d'aquest eixamplament: "Regnant gloriosament a Espanya, Carles Quint, Emperador de Roma, així com els honorables cònsols de mar Honrat Fomer, burgès, i Francesc Mates, mercader, l'altra part va ser realitzada l'any de la redempció cristiana 1540”. Al segle xviii, el Mariscal de Mailly, governador del Rosselló, transformà la llotja de mar en teatre, la qual esdevindria posta[2] després de la Revolució. Per fi, l'any 1841, la Vila de Perpinyà recuperà l'edifici i el 1842, s’hi instal·là, a la planta baixa, el Cafè de França. La còpia de l'antiga banderola d'angle, símbol del comerç marítim de la vila, va ser fixada en aquest moment.

El vaixell, símbol del comerç marítim

A un cantó de l'edifici podem veure un penell en forma de vaixell, que simbolitza l'activitat marítima del Rosselló. Per això el nom de Llotja de Mar. En el primer pis de l'edifici hi havia la capella de la Trinitat, actualment desapareguda com a capella i integrada en les oficines municipals que ocupen tot el pis.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llotja de Perpinyà Modifica l'enllaç a Wikidata