Sant Jaume del Puig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Jaume de Perpinyà
Eglise StJacques Perpi.jpg
Església de Sant Jaume
Dades bàsiques
Tipus Església parroquial
Començament 1245
Característiques
Estil Gòtic
Altitud 47,3 msnm
Ubicació
Regió/prov. Catalunya Catalunya del Nord
Comarca Rosselló
Municipi Perpinyà

42° 41′ 55″ N, 2° 54′ 10″ E / 42.6985°N,2.90264°E / 42.6985; 2.90264
Monument històric catalogat
Declaració 27 gener 1987
Identificador PA00104075
Intervencions
segle xvii  Instal·lació de la portalada
1785  Restauració de la volta
1850  Reconstrucció del campanar
Activitat
Diòcesi Perpinyà-Elna
Modifica dades a Wikidata
Portalada de l'església, antigament a Santa Maria de la Real

Sant Jaume del Puig és una església catòlica situada a la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

És probablement l'església més coneguda de la ciutat després de la Catedral de Sant Joan Baptista. Està situada[1] en el barri del mateix nom, al carrer de la Miranda, al cim d'un de les dos turons de Perpinyà (el Puig). És també una de les quatre parròquies originàries de la ciutat.

Aquesta església és el punt de partida, el Divendres Sant, de la processó dels misteris (Processó de la Sanch), tradició religiosa catalana que, des del segle XV, commemora la passió de Crist.

L'edifici està catalogat com a monument històric de França.

Història[modifica | modifica el codi]

Nau i presbiteri

L'edifici actual data del 1245, i va ser la primera església construïda per a acompanyar l'expansió urbana[2] del segle XIII. Fou Jaume I el Conqueridor qui va decidir la seva construcció. Inicialment no estava dins la vila murada; va ser amb l'ampliació de les muralles durant el segle XIV quan va quedar inclosa a dins. Fou construïda[3] en un barri en expansió, i alhora per tal de fomentar aquesta expansió, que s'havia anat formant en el Puig de Sant Jaume, turó que domina pel sud-est la vila primitiva de Perpinyà; aquest barri compartia dos tipus de població: d'una banda els teixidors, que, independitzats professionalment dels paraires, cercaven el desenvolupament de la seva indústria, i de l'altra els jueus, que establiren el seu call principalment en el pendís que unia la vila vella amb el Puig de Sant Jaume (anomenat en aquell moment Puig dels Teixidors).

La Comunitat de Preveres de Sant Jaume del Puig està documentada ja des del 1300, cosa que dóna fe de la importància que aquesta església ha adquirit poc després de la seva erecció.

L'edifici[modifica | modifica el codi]

El 1699 se li va adjuntar, a l'oest, una nova capella, la de la Sanch o Confraria de la Preciosa Sang de Jesucrist (fundada el 1416[2] per Sant Vicent Ferrer). El conjunt és prou gran i la seva peculiaritat és que el mur que separava la capella de l'església es va suprimir[2] durant el Segon Imperi Francès, de manera que el visitant pot veure dos retaules d'altar major enfrontats.

Té una única nau, flanquejada per capelles amb contraforts i magnífics retaules d'estil català. La volta descansa sobre arcs diafragma. Va ser restaurada el 1785. La portalada és de marbre blanc de Ceret i es va instal·lar a mitjan segle xvii després d'haver estat desmuntada de la façana de l'església de Santa Maria de la Real. El campanar, que va ser reconstruït a mitjan segle xvi, va ser refet[2] cap al 1850.

Orgue[modifica | modifica el codi]

Orgue

El seu gran orgue va ser construït pels germans Grinda entre 1808 i 1816, després de la devastació de l'església durant la Revolució Francesa. Va ser restaurat el 1905 per la fàbrica Cavaillé - Coll - Mutin. Aquest bell instrument inclou una trentena de registres distribuïts en tres teclats manuals i de pedals. En general, s'ha mantingut estable i no ha patit més que poques modificacions per la qual cosa la seva estètica simfònica s'ha mantingut intacta.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 172. Sant Jaume del Puig». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ponsich, Pere. «Perpinyà: Sant Jaume». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 
  • Puig, Carole. «Cartographie religieuse de la ville de Perpignan au Moyen Age». A: Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville. Du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. 10-11-12 mai 2007. Perpignan: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan. Archives. Histoire, XI). ISBN ISBN 978-2-909444-14-7. 
  • Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan. Depuis les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. Paris: H. Welter, Éditeur, 1897. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'església de Sant Jaume del Puig en els ortofotomapes de l'IGN
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «L'església de Sant Jaume» (en català). Ajuntament de Perpinyà. [Consulta: 11 gener 2015].
  3. Puig, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume del Puig Modifica l'enllaç a Wikidata