Joan Esculies i Serrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Esculies i Serrat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives - doctorat en història (–2012)
Universitat de Barcelona - llicenciatura
Birkbeck College - Master of Science
Universitat Internacional de Catalunya - llicenciatura en periodisme (–2001) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiEnric Ucelay-Da Cal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjoanesculies.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter: jesculies Modifica el valor a Wikidata

Joan Esculies i Serrat (Manresa, 1976) és un historiador, periodista i escriptor català.[1]

Professor de la Facultat de Comunicació a la Universitat de Vic - Central de Catalunya. Professor associat del Màster d'Història del Món Contemporani a la Universitat Oberta de Catalunya. Doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra, Màster en nacionalisme i conflicte ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya i en Biologia per la Universitat de Barcelona. Postgraduat en Direcció Estratègica de la Comunicació per ESADE.

Col·laborador de La Vanguardia des de la tardor de 2021. Ha col·laborat a El País (2017-2021) i al diari Ara (2011-2021).

En l'àmbit de la no-ficció ha publicat diversos articles centrats les figures de Josep Tarradellas i Francesc Macià, en l'aparició del nacionalisme radical català i en els paral·lelismes que ha cercat el catalanisme amb altres moviments nacionalistes. És autor de les obres Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens de la República (2012) i Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011). En l'àmbit de la ficció ha publicat Contes Bàrbars (2009); Tràilers (2006), Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2005 i L'ocell de la pluja (2003), premi narrativa Ciutat d'Elx 2002.

El 2018 va publicar Ernest Lluch: Vida d'un intel·lectual agitador, que va rebre el Premi Gaziel de biografies i memòries.[2] L'any 2020 prologà el llibre Catalunya contra Castella, obra de 1936 d'Anton Sieberer, en la primera publicació traduïda de l'alemany al català.[3] Per la biografia Josep Fornas, el solucionador, va rebre el 43è premi Carles Rahola d'assaig.[4]

Referències[modifica]

  1. «Joan Esculies i Serrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «“Ernest Lluch fue un catalanista desacomplejado”». La Vanguardia.
  3. «"Catalunya contra Castella", un llibre del 1936 que "sembla escrit abans-d'ahir"». CCMA.cat, 21-09-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  4. L., L. «El Bertrana, per a Gironell». El Punt Avui, 16-06-2022, p. 33.

Enllaços externs[modifica]