Vicent Baydal i Sala
.jpg) Vicent Baydal a La Represa, de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes en 2016.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 novembre 1979 (44 anys) València |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Camp de treball | Historiador i Edat mitjana al País Valencià |
| Ocupació | historiador |
| Ocupador | Universitat Pompeu Fabra |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Vicent Baydal i Sala (València, 6 de novembre de 1979) és un historiador valencià, i un dels cronistes de la Ciutat de València.[1][2]
Biografia
Va estudiar a la Universitat de València i es va doctorar a la Pompeu Fabra de Barcelona, al CSIC.[3] La seua tesi tracta sobre el naixement de la Generalitat Valenciana i el pactisme valencià.[4] Ha realitzat investigacions postdoctorals a Oxford, i des de 2015 realitza docència a la Universitat Jaume I de Castelló.[3] Especialment actiu en xarxes socials i en mitjans públics, va començar la seua tasca com a divulgador al bloc d'internet Vent de Cabylia,[4] que va començar mentre feia el doctorat.[3] Durant l'etapa d'estudiant universitari fou cofundador de l'associació Grup Harca, que també realitza una tasca de divulgació mitjançant els blocs d'internet i la publicació de llibres.[5]
Vinculat a la revista cultural Lletraferit, és un dels fundadors de l'editorial Llibres de la Drassana.[6] Amb esta editorial ha publicat diversos treballs de divulgació històrica, amb material reelaborat a partir del que ja havia publicat, tant al seu bloc personal com al col·lectiu del Grup Harca.[3] És autor del llibre, Els valencians, des de quan són valencians?, editat per Afers en 2016.[7] Es tracta d'un llibre d'investigació històrica on investiga els processos mitjançant els quals es va construir la identitat dels valencians en tant que tals.[8] En la primera part del llibre Baydal refuta diverses tesis sobre la creació de la nació espanyola o la reconquesta segons les quals Espanya existiria des de l'any 1.000 aC,[8] la intenció de Baydal és merament històrica,[8] i investiga els fets socials sense cap determinisme.[9] Tot i la existència d'estudis semblants realitzats per Antoni Ferrando o Agustín Rubio Vela,[8][5] que són presos en consideració en el llibre, una de les aportacions de l'estudi de Baydal és que per primera vegada, l'anàlisi de la consicència identitària dels valencians es realitza des del moment de la seua aparició, i no des del moment on esta ja s'ha consolidat, a les acaballes del segle xiv.[8] Així, l'estudi de Baydal completa allò que els autors precedents no havien analitzat, com els camins, etapes i motius que havien permés la construcció identitària dels valencians,[8] el com i el perquè.
Per a Baydal, els Furs de València van ser l'element central al voltant del qual es jugaren les possibilitats i els camins per aconseguir la consciència identitària dels valencians, tot i una llarga i complexa història d'acceptació, rebuig i final implantació a tot el territori.[9] La territorialització dels Furs i la configuració d'un cos polític comú serien els elements primordials per a la vehiculització d'un sentiment identitari valencià.[9] Va ser un procés d'un segle de durada, on l'actuació de la Ciutat de València va ser primordial, ja que els seus interessos van estar lligats a la de l'expansió i aplicació dels Furs.[9]
El canvi que va fer possible que el sentiment s'estenguera per tot el Regne de València va donar-se a les Corts de 1329-30, tot acabada de la Guerra de la Unió.[9] A partir d'esta data, en 1336 i 1340 es troben els primers esments al gentilici valencià.[9] Va ser un procés lent,[9] que alhora es veurà reforçat per esdeveniments com la Guerra contra Castella del 1357.[9] La identitat valenciana no es construeix en contra de les d'Aragó o Catalunya,[10] sinó que és un procés marcat per l'evolució institucional a la Corona d'Aragó i paral·lel a l'evolució dels altres territoris,[9] així com inclusiva.[9]
Les investigacions de Baydal corroboren i confirmen les investigacions de Ferrando i Rubio Vela, alhora que les complementa cap arrere en el temps.[10]
Referències
- ↑ «El historiador medievalista Vicent Baydal, nuevo cronista de Valencia». El Mundo, 21-02-2020. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Valencia contará con dos cronistas de la ciudad tras el nombramiento de Vicent Baydal» (en castellà), 21-02-2020. [Consulta: 28 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Programa pilot de La represa. Entrevista a Vicent Baydal (9 d'octubre de 2015)
- ↑ 4,0 4,1 Maroto, Voro. «Baydal, l'investigador d'Oxford que explica la corrupció valenciana mirant al passat». El Diario.es, 23-04-2015.
- ↑ 5,0 5,1 «Vicent Baydal: "La Historia que llega al gran público tiene una visión madrileño-céntrica"». La Vanguardia, 28-07-2015.
- ↑ «Llibres de la Drassana vs Litera Libros». Verlanga.
- ↑ «Des de quan som valencians els valencians?». Culturplaza, 25-02-2016. [Consulta: 2 juny 2017].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Cingolani, 2017, p. 183.
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 Cingolani, 2017, p. 184.
- ↑ 10,0 10,1 Cingolani, 2017, p. 185.
Bibliografia
- Cingolani, Stefano «Vicent Baydal. Els valencians, des de quan són valencians?». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim, 131/1, 2017, pàg. 183-185. ISSN: 0212-0585.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicent Baydal i Sala |
- Vent de Cabylia, el bloc personal de Vicent Baydal.