Organització Internacional per a l'Estandardització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Group half.svgOrganització Internacional per a l'Estandardització (ISO)
International Organization for Standardization (anglès)
Organisation internationale de normalisation (francès)
Международная организация по стандартизации (rus)
ISO logo.png
ISO members.png
Dades base
Tipus entitat Organització no governamental
Propòsit L'estandardització de normes de productes i seguretat per a les empreses o organitzacions a nivell internacional
Idioma oficial rus, anglès i francès
Història
Fundació 23 de febrer de 1947 (1947-02-23)
Activitat
Membres 163 (2016)
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'Organització Internacional per a l'Estandardització (International Organization for Standardization en anglès, coneguda com a ISO pel prefix grec que significa igual) és una organització no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalització de més de 150 països. Fundada el 23 de febrer de 1947 a Ginebra, la seva funció és l'elaboració d'estàndards i normes internacionals per molts camps de la indústria i el comerç.[1]

L'organització publica molts tipus de normes, com ara tècniques (per exemple sobre MP3 o targetes telefòniques), de classificació (p. ex. de codis de països) o estàndards de procediments (p. ex. l'ISO 9000 sobre gestió de la qualitat).

Perspectiva general[modifica | modifica el codi]

Què és[modifica | modifica el codi]

ISO, l'Organització Internacional per a l'Estandardització, és una organització independent, no governamental, els membres dels quals són els organismes de normalització dels 163 països membres. És el major desenvolupador mundial d'estàndards internacionals voluntaris i facilita el comerç mundial en proporcionar normes comunes entre les nacions. A prop de vint mil normes s'han establert que abasta des dels productes manufacturats i la tecnologia fins a la seguretat alimentària, l'agricultura i la cura de la salut.[2]

L'ús d'estàndards facilita la creació de productes i serveis que siguin segurs, fiables i de bona qualitat. Els estàndards ajuden a les empreses a augmentar la productivitat i reduir al mínim els errors i els residus. En permetre comparar directament productes de diferents fabricants, facilitar que noves companyies puguin entrar en nous mercats i ajudar en el desenvolupament d'un comerç global amb bases justes. Les normes també serveixen per protegir als consumidors i als usuaris finals dels productes i serveis, el que garanteix que els productes certificats compleixen amb els estàndards mínims establerts a nivell internacional. [2]

Idiomes oficials i sigles[modifica | modifica el codi]

Els tres idiomes oficials de la ISO són anglès, francès i rus.[3] El nom de l'organització en francès és Organisation internationale de Normalisation, International Organization for Standarization en anglès i Международная организация по стандартизации en rus.

Segons la ISO, a causa de que el seu nom en diferents idiomes tindria diferents sigles ("IOS" en anglès, "OIN" en francès, etc.), l'organització va adoptar "ISO" com les seves sigles en referència a la paraula grega isos (ἴσος, traduït com igual).[4] No obstant això, durant les reunions fundacionals de la nova organització, aquesta paraula mai va ser esmentada, així que aquesta explicació podria haver estat imaginada posteriorment.[5]

Tant el nom "ISO" com el logo són marques registrades, i el seu ús està restringit.[6]

Afiliació[modifica | modifica el codi]

La ISO compta amb 163 membres nacionals, d’un total de 206 països en el món.[7]

Mapa dels membres de la ISO

Aquesta té tres categories de membres:[7]

  • Els Cossos membre (blau): són cossos d'estandardització nacionals considerats els més representatius de cada país. Aquests són els únics membres d'ISO que tenen dret a vot.
  • Els Membres corresponsals (groc): són països que no tenen la seva pròpia organització d'estandardització. Aquests membres estan informats sobre el treball d'ISO, però no participen en la promulgació d'estàndards.
  • Els Membres subscriptors (vermell): són països amb petites economies. Paguen tarifes reduïdes, però poden seguir el desenvolupament dels estàndards.

Els membres participants són anomenats membres "P", en contraposició als membres observadors, que són anomenats membres "O".

Història[modifica | modifica el codi]

Placa assenyalant l'edifici a Praga on es va fundar el predecessor d'ISO, ISA.

L'organització coneguda avui dia com ISO va néixer el 1926 com la Federació Internacional d'Associacions d'Estandardització Nacionals (ISA). Va ser suspesa en 1942[8] durant la Segona Guerra Mundial, però després de la guerra se li va proposar per part del Comitè Coordinador d'Estàndards de les Nacions Unides (UNSCC) formar un nou cos d'estàndards globals. A l'octubre de 1946, delegats de ISA i de UNSCC de 25 països es van reunir a Londres i van decidir unir forces per crear la nova Organització Internacional de Normalització; la nova organització començaria oficialment a operar al febrer de 1947.[9]

Principals normes ISO[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hubeñak, Lilia R. V. de. «Organización Internacional para la estandarización. ISO / International Organization for Standardization». A: Organizaciones Internacionales, diccionario temático, p. 163. ISBN 978-987-02-7464-3. 
  2. 2,0 2,1 «About ISO». [Consulta: 6 decembre 2016].
  3. «How to use the ISO Catalogue». [Consulta: 6 decembre 2016].
  4. «About ISO - Our name». [Consulta: 6 decembre 2016].
  5. «Friendship among equals» p. 20. [Consulta: 6 decembre 2016].
  6. «ISO name and logo». [Consulta: 6 decembre 2016].
  7. 7,0 7,1 «ISO members». [Consulta: 6 decembre 2016].
  8. «A Brief History of ISO». [Consulta: 6 decembre 2016].
  9. «Friendship among equals - Recollections from ISO's first fifty years». [Consulta: 6 decembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització Internacional per a l'Estandardització Modifica l'enllaç a Wikidata