Ikaztegieta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaIkaztegieta
Escudo de Icazteguieta (Guipúzcoa).svg
Ikaztegieta 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Gipuzkoa municipalities Ikaztegieta.JPG Modifica el valor a Wikidata
 43° 05′ 41″ N, 2° 07′ 31″ O / 43.09472°N,2.12528°O / 43.09472; -2.12528Coord.: 43° 05′ 41″ N, 2° 07′ 31″ O / 43.09472°N,2.12528°O / 43.09472; -2.12528
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc
ProvínciaGuipúscoa
ComarcaTolosaldea Modifica el valor a Wikidata
Població
Total479 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat239,5 hab/km²
Predomini lingüísticBasc
Geografia
Superfície2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud110 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1988 (Julià)
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataD. Iker Otamendi Ibarguren Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20267 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE20044 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webikaztegieta.com Modifica el valor a Wikidata

Ikaztegieta és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea. Encara que per la seva grandària i caràcter sociològic (prop del 90% de la població és bascòfona) pot qualificar-se de rural; la seva localització en la vega del ric Oria on s'han instal·lat diverses indústries de mitjana grandària i les seves bones comunicacions (és travessat per l'autovia N-1 i el ferrocarril Madrid-Irun); han contribuït a certa puixança i creixement en el municipi. Posseïx actualment un caràcter a cavall entre el món rural i urbà.

Els orígens de la vila són desconeguts i escassegen les notícies referents a les etapes inicials de la seva formació. El seu nom, Ikaztegieta, és traduïble del basc com "lloc de carboneres", pel que es creu que la fabricació de carbó vegetal en les forests properes va poder tenir una importància cabdal en la primitiva economia de la localitat. Sempre ha estat una població petita que durant l'Edat Mitjana va buscar l'empara de la vila de Tolosa, a la qual es va unir en 1374. Posteriorment, allunyat el perill de les lluites feudals, Ikaztegieta va recuperar la seva autonomia municipal en 1615 amb l'obtenció del títol de vila, que li va concedir el rei Felip II. A causa de la seva escassa grandària va haver d'unir-se a poblacions veïnes per a plantar cara a les despeses municipals.

Des de 1625 va formar amb les veïnes viles de Alegia i Orendain, la Unió d'Aizpurua. Ja en el segle xx, entre 1967 i 1988, Ikaztegieta va estar unida a les localitats d'Orendain i Baliarrain, formant el municipi d'Iruerrieta. Dintre del seu nucli destaca l'Església Parroquial de San Lorenzo. La seva construcció va començar en el segle xvi i va ser remodelada en el XVII. D'estil gòtic tardà, presenta genuïns caràcters particulars del gòtic basc. Posseeix una torre moderna amb campanar i rellotge. En les proximitats de la vila, al costat de la carretera general existeix una Ermita dedicada a Nostra Senyora del Pilar. Va Ser edificada en el segle XIX per un rector com desgreuge a una ofensa feta a Saragossa a la verge del Pilar. Les festes patronals se celebren per Sant Llorenç, el 10 d'agost. El municipi posseïx una famosa sidreria en el seu nucli urbà. L'accés es realitza per carretera a través d'un desviament en la carretera N-l. Hi ha línia d'autobusos i un baixador de RENFE.

Persones cèlebres nascudes en aquesta localitat[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ikaztegieta