Vés al contingut

Zuberoa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaZuberoa
Tipusprovíncia Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 14′ N, 0° 53′ O / 43.23°N,0.88°O / 43.23; -0.88
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióNova Aquitània
DepartamentPirineus Atlàntics Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15.350 (2006) Modifica el valor a Wikidata (19,88 hab./km²)
Geografia
Superfície772 km² Modifica el valor a Wikidata

Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí del basc, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França. Limita al sud amb Navarra, al nord i a l'est amb el província del Bearn, i a l'oest amb la Baixa Navarra. Administrativament està dins del departament dels Pirineus Atlàntics (regió d'Aquitània) i les comunes que la componen formen part dels cantons de Maule-Lextarre, Atharratze-Sorholuze i Oloron-Sainte-Maire-Oest (només Eskiula) al districte d'Oloron-Sainte-Marie, a més del cantó de Donapaleu al districte de Baiona. Addicionalment, els municipis que es consideren pertanyents a aquest territori històric i formen part del districte d'Oloron-Sainte-Marie s'han associat en una mancomunitat de municipis anomenada Comunitat de comunes de Zuberoa, mentre que els pertanyents al de Baiona no formen part de la mancomunitat. La seva capital és Maule-Lextarre, dos municipis fusionats el 1841.

Història

[modifica]

Des de Zuberoa antiga fins al domini bearnès

[modifica]

En el Paleolític mitjà, aquest territori històric ja estava poblat pel que sembla, car s'han trobat restes prehistòriques de l'home de Neanderthal a les coves de Xaxixiloaga (Altzürükü) i Etxeberri. Al final del Neolític, la població s'havia estès i assimilat tècniques i coneixements d'altres pobles. A l'època de la conquesta romana, els aquitans de la zona eren coneguts com a subuzates. Els romans van tenir gran influència a Zuberoa, igual que en la resta d'Aquitània, encara que es va mantenir el protobasc (antecessor i continiuum del basc). Després de la caiguda de l'Imperi Romà van arribar les invasions dels visigots i les dels francs en el segle v.

Comunes de Zuberoa.

En l'any 602, els territoris vascons del nord dels Pirineus van ser reunits en el ducat de Bascònia, vencent poc després (635) a l'exèrcit del rei franc Dagobert I i intentant així assegurar-se una relativa independència. Desaparegut el Regne de Tolosa, que estava en mans franques, el ducat de Bascònia es va fer amb les terres del ducat d'Aquitània (660), encara que va ser independent fins que els carolingis el van conquistar en 768. A pesar de les lluites per mantenir-se independent, el Ducat de Bascònia va acabar unit al d'Aquitània entre els segles VII i IX.

Des del domini del vescomtat de Bearn fins al domini anglès

[modifica]

En el segle ix sorgeix el vescomtat de Zuberoa a causa del naixement del regne de Pamplona (824), el primer rei del qual, Iñigo Arizta, va nomenar Aznar primer vescomte en 832, donant començament a una dinastia que s'estendria fins al segle xiii. En el segle xi, el duc de Gascunya va cedir els seus drets relatius a Zuberoa al vescomte de Bearn, mentre que el rei seguia sent amo del castell de Maule.

El ducat d'Aquitània va dominar els territoris bascos, conservant les seves institucions, per a passar poc després juntament amb Lapurdi a les mans dels anglesos en 1152 a causa del casament entre Elionor d'Aquitània i Enric Plantagenet. Sota el domini anglès, Sola va aconseguir gran llibertat i va guardar els seus costums, desenvolupant al seu torn l'economia. Després del domini anglès va passar a les mans del vescomte de Bearn Gastó IV de Foix en 1449.

Cultura i tradicions

[modifica]

A Zuberoa existeix una tradició de teatre musical folklòric, l'anomenada pastoral: els habitants dels pobles dediquen tot l'any a preparar i assajar danses i obres de teatre. Tradicionalment, el tema de l'obra era sobretot religiós, però des de fa poc es venen representant també episodis de la història dels bascos.

El francès és la llengua oficial, però s'hi parla un dialecte basc, força original, conegut en basc com a Zuberera, que és usat quotidianament pel 64% de la població.[1] Endemés, la seva identitat cultural és força alta, ja que el 71% dels habitants es declaren bascos.[2]

Comunes

[modifica]
ComunaDistricteCantóNotes
Ainharp (Ainharbe)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Alçay-Alçabéhéty-Sunharette (Altzai-Altzabeheti-Zunharreta)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Alos-Sibas-Abense (Aloze)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Aroue-Ithorots-Olhaïby (Arüe)BaionaSaint-PalaisNo pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Arrast-Larrebieu (Ürrüstoi-Larrabile)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Aussurucq (Altzürükü)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Barcus (Barkoxe)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Berrogain-Laruns (Berogaine-Lahüntze)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Camou-Cihigue (Gamere-Zihiga)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Charritte-de-Bas (Sarrikotapea)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Chéraute (Sohüta)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Domezain-Berraute (Domintxaine-Berroeta)BayonaSaint-PalaisNo pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Espès-Undurein (Ezpeize-Ündürein)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Esquiule (Eskiula)Oloron-Sainte-MarieOloron-Sainte-Marie-OuestComuna de Bearn durant l'Antic Règim. Se la inclou habitualment en la llista de poblacions suletines, en ser la seva població històricament bascòfona.
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa. Tampoc ha sol·licitat el seu ingrés en els Consells del País Baso francès.
Etcharry (Etxarri)BaionaSaint-PalaisNo pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Etchebar (Etxebarre)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Garindein (Garindaine)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Gestas (Jestaze)BayonaSaint-PalaisNo pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Gotein-Libarrenx (Gotaine-Irabarne)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Haux (Hauze)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Idaux-Mendy (Idauze-Mendi)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut (Lakarri)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Laguinge-Restoue (Liginaga-Astüe)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Larrau (Larraine)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
L'Hôpital-Saint-Blaise (Ospitalepea)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Lichans-Sunhar (Lexantzü-Zünharre)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Licq-Athérey (Ligi-Atherei)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Lohitzun-Oyhercq (Lohitzüne-Oihergi)BayonaSaint-PalaisNo pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Mauléon-Licharre (Maule)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Menditte (Mendikota)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Moncayolle-Larrory-Mendibieu (Mitikile-Larrori-Mendibile)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Montory (Montori)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Musculdy (Muskildi)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Ordiarp (Urdiñarbe)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Ossas-Suhare (Ozaze-Zühara)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Osserain-Rivareyte (Ozaraine-Erribareita)BayonaSaint-PalaisNo pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Pagolle (Pagola)BayonaSaint-PalaisNo pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Roquiague (Arrokiaga)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Sainte-Engrâce (Urdatx)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Sauguis-Saint-Étienne (Zalgize-Doneztebe)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Tardets-Sorholus (Atharratze Sorholuze)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Trois-Villes (Iruri)Oloron-Sainte-MarieTardets-Sorholus
Viodos-Abense-de-Bas (Bildoze-Onizpea)Oloron-Sainte-MarieMauléon-Licharre
Vista de Santa Grazi

Bibliografia

[modifica]
  • Juan José Lapitz Amar a Euskalerría conociéndola (1984), Hondarribia, ISBN 84-400-5011-9

Enllaços externs

[modifica]
  • (francès) Oficina de turisme de Zuberoa
  • (francès) Communauté de Communes de Soule-Xiberoa Arxivat 2014-04-17 a Wayback Machine.

Referències

[modifica]
  1. Jacques Leclerc. "Les variétés dialectales du basque Arxivat 2007-11-02 a Wayback Machine.". Université Laval, Trésor de la langue française au Québec. 23 de març de 2006
  2. Richard Y. Bourhis. "La continuidad del euskera: Clasificación de la población según la identidad cultural. Universidad de Québec en Montréal (novembre de 1994). Consultat el 23-12-2006