Añana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAñana
Escut d'Añana
Aniana salinas abajo.jpg
Salines d'Añana

Localització
Alava municipalities Añana.JPG
42° 48′ 07″ N, 2° 59′ 11″ O / 42.801944444444°N,2.9863888888889°O / 42.801944444444; -2.9863888888889
Estat Espanya
Comunitat autònoma Comunitat autònoma del País Basc
Província Àlaba
Quadrilles alabeses Quadrilla d'Añana
Població
Total 159 (2016)
• Densitat 7,25 hab/km²
Gentilici salinero
Llengua Castellà
Geografia
Superfície 21,92 km²
Altitud 565 m
Limita amb
Història
Fundació 1140
Organització i govern
• Alcalde Juan Carlos Medina Martinez
Indicatius
Codi postal 01426
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 01049
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Añana és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Añana. El municipi està compost per dos pobles, Atiega i Salinas de Añana, que és la capital i principal nucli de població. Atiega forma un concejo regit per una junta administrativa i dotat de certa autonomia interna, mentre que Salines de Añana és administrat directament pel municipi. Salines de Añana és famós per la seva explotació de sal, avui abandonada però en procés de restauració. Fins a 1997 el municipi es deia també Salinas de Añana.

Salinas de Añana[modifica]

Salinas de Añana (en euskera Gesaltza Añana i oficialment Salinas de Añana/Gesaltza-Añana) és el principal nucli de població i cabdal del municipi de Añana. Salinas de Añana posseeix deus d'aigua salada que formen el riu Muera, deguts que els cursos subterranis d'aigua travessen sediments de sal abans de sortir a la superfície i l'explotació de la qual està documentada des del 822. La salina de la Vall salada juntament amb les de Poza de la Sal han estat les més importants de tota la península Ibèrica.

En l'edat mitjana les Salines de Añana van florir amb el comerç de la sal, sent fundada la població en 1126 per Alfons I i constituint-se en la vila més antiga d'Àlaba pels furs atorgats en 1140 per Alfons VI de Castella. Les salines estan abandonades des de mitjans del segle XX i les seves fustes es van degradar ràpidament. No obstant això recentment es declararen Monument històric i ara estan en procés de restauració a causa del seu valor etnogràfic i turístic. Altres monuments destacables de la localitat són el convent de Comendadoras de Sant Joan d'Acre d'origen templer, l'església de Santa María de Villacones (segles XIII al XV), la medieval Casa Palatina de les Ozpinas i el barroc Palau dels Herrán (segle XVII).

Bibliografia[modifica]

  • AJAMIL, C. I.; DORRONSORO, T.; GUTIÉRREZ, F. J.; LLANOS, A.; VIDAL-ABARCA, J., 1988, Salinas de Añana y alrededores: guía para una visita, Vitoria
  • PLATA MONTERO, A., 2003, La aplicación de la Arqueología de la Arquitectura a un complejo productivo, el valle salado de Salinas de Añana (Álava), Arqueología de la Arquitectura 2, pp. 241-248 Obtenir article
  • PLATA MONTERO, A., 2006, El ciclo productivo de la sal y las salinas reales a mediados del siglo XIX, Vitoria[1]
  • LANDA ESPARZA, M, PLATA MONTERO, A., 2007, El valle salado de Añana. Hacia su recuperación integral, Vitoria.

Referències[modifica]

  1. «"Noticias"». [Consulta: 17 juny 2012].

Enllaços externs[modifica]

  • Añana a l'Enciclopèdia Auñamendi.