El Atazar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEl Atazar
Bandera del Atazar Escut del Atazar
El Atazar..jpg
Ubicació de El Atazar dins de la província

Localització

40° 56′ 04″ N, 3° 28′ 19″ O / 40.934444444444°N,3.4719444444444°O / 40.934444444444; -3.4719444444444
Estat Espanya
Autonomia Comunitat de Madrid
Població
Total 95 (2016)
• Densitat 3,17 hab/km²
Llengua Castellà
Geografia
Superfície 30 km²
Altitud 995 m
Limita amb Valdepeñas de la Sierra
Organització i govern
• Alcalde Juan Pablo Lozano Garcia
Indicatius
Codi postal 28189
Codi INE 28016
Altres dades

Web Web d'El Atazar
Modifica dades a Wikidata

El Atazar és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans el nom del poble era "Latazar", és possible que El Atazar s'hagi format en un campament d'origen àrab, en el segle XII. En el terme va ser trobada una de les torres de guaita de la xarxa de talaies de la marca mitjana antemural. En l'any 1083 va ser reconquistat Buitrago del Lozoya, i 13 anys després Alfons VI de Castella també El Atazar, que segurament fossin tan sols cabanyes. En 1368 va passar a formar part del senyoriu de Buitrago, i en 1490 es va alçar amb el títol de vila, gràcies a Íñigo López de Mendoza, pel que sembla va aconseguir el títol de vila perquè es trobava lluny i aïllada.

En el segle XVII El Atazar va prosperar molt, va arribar els 212 habitants, la seva major xifra. Es vivia de l'agricultura i ramaderia bàsicament, i desgraciadament a mitjan segle XX, la major part de la població va abandonar El Atazar, després de la guerra civil, encara que en els últims anys el turisme de naturalesa ha atret milers de turistes, els caps de setmana o vacances, i ha recuperat nous veïns, entre ells alguns joves que eren originaris d'aquest municipi. Ja en l'any 1833, igual que moltíssims altres pobles, va passar a formar part de la província de Madrid, ja que abans formava part de la província de Guadalajara. Es diu que fa segles havia 2 assentaments avui desapareguts, La Venta de la Paradilla i Santa María de la Encina.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]