Humanes de Madrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Humanes de Madrid
Humanes de Madrid
Bandera d'Humanes de Madrid Escut d'Humanes de Madrid
(bandera) (escut)
Localització
Ubicació de Humanes de Madrid dins la província
Municipi de la Província de Madrid
Estat
• Comunitat
• Província
• comarca
Espanya
Madrid
Bandera de Madrid Província de Madrid
Comarca Sur
Predom. ling. Castellà
Superfície 20 km²
Altitud 677 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.248 hab.
962,4 hab/km²
Coordenades 40° 15′ 29″ N, 3° 49′ 59″ O / 40.25806°N,3.83306°O / 40.25806; -3.83306Coord.: 40° 15′ 29″ N, 3° 49′ 59″ O / 40.25806°N,3.83306°O / 40.25806; -3.83306
Distàncies 23 km de Madrid
Dirigents:
• Alcalde:

Adolfo Álvarez Sojo (CSH)
Codi postal 28971
Web

Humanes de Madrid és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid. Limita al nord amb Fuenlabrada (4 km), a l'est amb Parla (6 km), al sud amb Griñón (5 km) i a l'oest amb Moraleja de Enmedio (4 km),

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers humanenses van començar a habitar els terrenys sobre els quals s'assenta la localitat fa uns 5000 anys. Prova d'això és el dolmen, construcció funerària típica de l'època del neolític, que es va trobar en excavar el sòl per a construir l'actual institut d'Educació Secundària. En aquest institut es pot visitar un aula arqueològica que indica com era la dura existència d'aquella època. I després, perquè en idèntic paratge també hi ha constància del pas de civilitzacions posteriors, des de tribus preiberes fins a la dominació romana. De fet, el jaciment oposat a Humanes va treure a la llum fragments de ceràmica, ídols protectors i útils de silex de l'Edat del Bronze, i tégulas, teules planes utilitzades en la cultura llatina.

El primer document que parla d'Humanes data de l'any 1141, i en ell Alfons VII de Castella dona la vila a Pedro Brimonis, al·ludint al terme que havia atorgat ja Alfons VI durant la repoblació cristiana després de la presa del regne de Toledo. El seu successor, Pelayo Pérez, va ser protagonista de dos moments importants de la història de la vila, car en 1173 li va atorgar la Carta de poblament i només tres anys després donó la vila de Humanes baix certes condicionis a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o "de l'Hospital", orde religiós-militar creada a Jerusalem en el segle XI amb la finalitat d'atendre als pelegrins cristians de Terra Santa i lluitar contra els musulmans. A pesar de la donació, l'Orde no va exercir el senyoriu sobre la vila, car aquesta va ser lliurada en 1183 al Comte Fernando Núñez de Lara, qui va retenir els seus drets sobre Humanes fins a 1193.

Humanes, al convertir-se en patrimoni santjoanista en el segle XII, va passar a ser una de les fonts d'ingressos que sufragaven les despeses de l'ordre. No es coneix el moment exacte ni els motius de la sortida de Humanes de l'Orde de Sant Joan, però sembla evident que els canvis que van acabar amb l'edat mitjana per a introduir a Europa en una nova era, van acabar també amb institucions com la santjoanista tan afí a la mentalitat medieval. Els nous poders en auge no només van retirar el seu respatller a l'Orde sinó que van començar la seva lluita per fer-se amb els beneficis que aquesta tenia en Humanes. Aquesta pugna, entre poders establerts i emergents, hagué de caracteritzar la vila en el segle XV. La figura clau en el procés de transformació va ser Però López de Ayala "el Borni", qui en 1445 rebrà de Juan II el Senyoriu d'Humanes. Els López de Ayala no eren estranys en aquestes terres doncs, ja en aquests anys, havien aplanat el camí comprant diferents propietats a Humanes. Amb la concessió del vassallatge als Ayala que posteriorment rebrien el títol de Comtes de Fuensalida, no es reduirà la pressió sobre els habitants de Humanes, car Pedro López de Ayala gaudia no només de privilegis determinants, com la jurisdicció civil i criminal, l'elecció dels càrrecs públics o el cobrament de gran quantitat de tributs, sinó que també eren amos de la major part del territori, que arrendaven per al cultiu.

Un descendent Pedro López de Ayala va ser perdent a poc a poc les seves possessions en favor dels habitants de la vila. En 1500 pertany al mayorazgo de la Marquesa de Vila Sierra i en 1620 apareix com a part del patrimoni del Comte de Fuensalida. En 1833, a causa de un reajustament de les províncies espanyoles, Humanes deixa de pertànyer a Toledo i s'integra en Madrid. En el final del segle XVIII eren típics els cultius de blat, ordi, sègol, civada, cigró, mongetes, garrofa, raïm, oliva i hortalissa. A principis del segle passat tots els dies es duien productes a Madrid (coliflorés, cogombres…) per a vendre'ls en els principals mercats. En ramaderia era important l'explotació de boví, porcino i alguns ramats d'ovelles. La població s'ha mantingut estable a través dels quatre segles d'història, fins a la dècada de els 70, moment en el qual passa de 1200 habitants dedicats en la seva majoria a l'agricultura, a l'actual creixement progressiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Humanes de Madrid Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].