Vés al contingut

Mullita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMullita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl4+2xSi2-2xO10-x (x≈0,4)
EpònimMull Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSeabank, Illa de Mull, Strathclyde, Escòcia, Regne Unit
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AF.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.AF.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.02 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana52.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 7,5785(6) Å; b = 7,6817(7) Å; c = 2,8864(3) Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorincolor, blanc, groc, rosa, vermell, gris
Exfoliaciódistingible/bona - distingible en {010}
Duresa6 a 7
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,11 a 3,26 g/cm³ (mesurada); 3,17 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,642 a 1,653 nβ = 1,644 a 1,655 nγ = 1,654 a 1,679
Birefringènciaδ = 0,012 a 0,026
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 20° to 50°, calculat: 34° to 50°
Dispersió òpticar > v
Impureses comunesTi, Fe, Na, K
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1924
SímbolMul Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La mullita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom fa referència al lloc on va ser descoberta l'any 1924, l'illa de Mull.

Característiques

[modifica]

La mullita és un nesosilicat de fórmula química Al4+2xSi2-2xO10-x amb x≈0,4. A més dels elements de la seva fórmula pot contenir impureses de titani, ferro, sodi i potassi. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls que són de prismàtics a aciculars allargats al llarg de [001].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mullita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

La mullita apareix com a inclusions argiloses fusionades en roques eruptives terciàries (Mull, Escòcia); com inclusions microscòpiques en sil·limanita en inclusions pelítiques en una tonalita (Val Sissone, Itàlia) i en un conjunt complex de roques esmerilítiques (Sithean Sluaigh, Escòcia).[2]

La mullita ha estat trobada sobretot a Europa. A Espanya hi ha un jaciment a Níjar (Almeria, Andalusia) i dos a Terol (Aragó).[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: corindó, sil·limanita, cianita, magnetita, espinel·la, pseudobrookita, sanidina i cordierita.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Mullite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mullite» (en anglès). Hanbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 11 gener 2017].