Mullita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralMullita
Osumilite, thick tabulars with Mullite - Ochtendung, Eifel, Germany.jpg
Cristalls blancs filamentosos de mullita davant plaques d'osumilita, trobada a Wannenköpfe, Ochtendung, Eifel, Alemanya
(Amplada foto 1.5 mm)
Fórmula química Al4+2xSi2-2xO10-x (x≈0,4)
Epònim Mull
Localitat tipus Seabank, Illa de Mull, Strathclyde, Escòcia, Regne Unit
Classificació
Categoria silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AF.20
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AF.20
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/B.02
Dana 52.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 7,5785(6) Å; b = 7,6817(7) Å; c = 2,8864(3) Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color incolor, blanc, groc, rosa, vermell, gris
Exfoliació distingible/bona - distingible en {010}
Duresa 6 a 7
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 3,11 a 3,26 g/cm3 (mesurada); 3,17 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,642 a 1,653 nβ = 1,644 a 1,655 nγ = 1,654 a 1,679
Birefringència δ = 0,012 a 0,026
Pleocroisme visible
Angle 2V mesurat: 20° to 50°, calculat: 34° to 50°
Dispersió òptica r > v
Impureses comunes Ti, Fe, Na, K
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1924
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La mullita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom fa referència al lloc on va ser descoberta l'any 1924, l'illa de Mull.

Característiques[modifica]

La mullita és un nesosilicat de fórmula química Al4+2xSi2-2xO10-x amb x≈0,4. A més dels elements de la seva fórmula pot contenir impureses de titani, ferro, sodi i potassi. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls que són de prismàtics a aciculars allargats al llarg de [001].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mullita pertany a "9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]" juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, alleghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, ellenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments[modifica]

La mullita apareix com a inclusions argiloses fusionades en roques eruptives terciàries (Mull, Escòcia); com inclusions microscòpiques en sil·limanita en inclusions pelítiques en una tonalita (Val Sissone, Itàlia) i en un conjunt complex de roques esmerilítiques (Sithean Sluaigh, Escòcia).[2]

La mullita ha estat trobada sobretot a Europa. A Espanya hi ha un jaciment a Níjar (Almeria, Andalusia) i dos a Terol (Aragó).[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: corindó, sil·limanita, cianita, magnetita, espinel·la, pseudobrookita, sanidina i cordierita.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mullite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mullite» (en anglès). Hanbook of Mineralogy. [Consulta: 11 gener 2017].