Cloritoide
 Cloritoide | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Fe²⁺,Mg,Mn²⁺)Al₂(SiO₄)O(OH)₂ |
| Epònim | similar (en)  i clorita |
| Localitat tipus | Kosoi Brod, Ekaterinburg (Sverdlovsk), óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.24 |
| Dana | 52.3.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | |
| Hàbit cristal·lí | pseudohexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,50Å; b = 5,50Å; c = 18,22Å; β = 101,9° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | de verd fosc a verd grisenc o quasi negre |
| Macles | comuns en {001}, polisintètiques |
| Exfoliació | perfect en {001}, bona en {110} |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,4 a 3,8 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,713 a 1,730 nβ = 1,719 a 1,734 nγ = 1,723 a 1,740 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 36° to 89°, calculat: 78° to 80° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1835 |
| Símbol | Cld |
| Referències | [1] |
El cloritoide és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del cloritoide. Va ser descobert l'any 1835 a Kosoi Brod, Districte Federal dels Urals, a Rússia i va ser anomenat dos anys més tard per part de Gustav Rose en referència a les similituds visuals que té aquest mineral en comparació als minerals del grup de la clorita.[1][2] Sismondita és un sinònim d'aquesta espècie.[3]
Característiques[modifica]
El cloritoide és un nesosilicat de fórmula química Fe2+Al₂O(SiO₄)(OH)₂ segon l'IMA.[1] Existeixen dos politipus d'aquest mineral que cristal·litzen, un en el sistema monoclínic i l'altre, en el sistema triclínic, i ambdós tenen un hàbit cristal·lí pseudohexagonal.[4] És de color verd fosc a verd grisenc o quasi negre i la seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el cloritoide pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments[modifica]
El cloritoide es forma en els sediments pelítics i esquists metamorfosats en la biotita i el granat, i en zones estaurolita de grau inferior; i també en les vetes de quars carbonat i altres ambients hidrotermals.[4]
El cloritoide ha estat trobat en molts indrets del món; havent-n'hi registrats més de 80 jaciments a Europa i més de 100 a Amèrica del Nord.[2]
Sol trobar-se associat amb els següents minerals: moscovita, clorita, estaurolita, granat, kyanita, quars, mica i rútil.[4]
Grup del cloritoide[modifica]
El grup del cloritoide és un grup de minerals que està format per quatre espècies minerals.[5]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Cloritoide | Fe2+Al₂O(SiO₄)(OH)₂ |
| Magnesiocloritoide | MgAl₂O(SiO₄)(OH)₂ |
| Ottrelita | Mn2+Al₂O(SiO₄)(OH)₂ |
| Carboirita | Fe2+Al₂O(GeO₄)(OH)₂ |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 25 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Cloritoide» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Sismondite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Cloritoide» (en anglès). Webmineral. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 25 octubre 2016].
- ↑ «Grup del cloritoide» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 25 octubre 2016].