Vés al contingut

Cascades de l'Iguaçú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretCascades de l'Iguaçú
(es) Cataratas del Iguazú
(pt) Cataratas do Iguaçu Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
TipusCascada
Part deriu Iguaçú Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Nacional d'Iguazú i Parc Nacional de l'Iguaçu Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaprovíncia de Misiones (Argentina) i Estat de Paranà (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Map
 25° 41′ 43″ S, 54° 26′ 12″ O / 25.695277777778°S,54.436666666667°O / -25.695277777778; -54.436666666667
Banyat perriu Iguaçú Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1 m Modifica el valor a Wikidata
Salt275 Modifica el valor a Wikidata
Dimensió2.700 (amplada) m
salt més alt: 82 (alçària) m
Mesures
Cabal1.756 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcataratasdoiguacu.com.br Modifica el valor a Wikidata

Les cascades de l'Iguaçú (en guaraní Chororo Yguasu, en portuguès Cataratas do Iguaçu, en castellà Cataratas del Iguazú) són un conjunt d'uns 275 salts d'aigua del riu Iguaçú, situats a la frontera entre l'Argentina i el Brasil, poc abans que el riu desemboqui al Paranà.[1]

El conjunt s'estén al llarg d'uns 2,7 km i té com a element més destacat la Gorja del Diable, situada sobre la línia fronterera entre els dos països. Les cascades formen part dels parcs nacionals d'Iguazú, a l'Argentina, i d'Iguaçu, al Brasil, tots dos declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[2]

El 2011 van ser seleccionades com una de les New7Wonders of Nature en una votació internacional organitzada per la fundació privada New7Wonders.[3]

Geografia

[modifica]

El tram final del riu Iguaçú, des de la desembocadura del Santo Antônio / San Antonio, conforma la frontera entre l'Argentina i el Brasil, de manera que les cascades són compartides pels dos països. Al costat argentí es troben a la província de Misiones i al brasiler, a l'estat de Paranà. Les ciutats més properes són Puerto Iguazú (Argentina) i Foz do Iguaçu (Brasil); Presidente Franco i Ciudad del Este, al Paraguai, es troben a l'altra banda del riu Paranà.[4]

Les cascades formen part de dos parcs nacionals: el Parque Nacional Iguazú, a l'Argentina, creat el 1934, i el Parque Nacional do Iguaçu, al Brasil, creat el 1939. Tots dos protegeixen l'entorn natural de les cascades i una extensa superfície de selva atlàntica. El parc argentí va ser inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1984 i el brasiler el 1986.[5][6]

Vista de les cascades des del costat argentí.

Els prop de 275 salts d'aigua s'estenen al llarg d'uns 2,7 km del riu Iguaçú i presenten caigudes que arriben fins als 80 metres.[5] Entre els sectors més destacats hi ha la Gorja del Diable (Garganta do Diabo / Garganta del Diablo), situada sobre la línia fronterera entre els dos països i formada per una gran escotadura en forma de ferradura.[6] El Salt de la Unió (Salto União / Salto Unión) forma part d'aquest sector fronterer del conjunt.

En l'època de pluges arriben a ser les terceres del món en volum d'aigua, car el riu pot arribar a augmentar el seu cabal fins a deu cops.[7] Segons els registres històrics, l'any que es va registrar un major cabal d'aigua va ser el 2014, mentre que l'any amb menor quantitat d'aigua fou el 1978.[8][9]

La fauna existent en les cascades de l'Iguaçú està composta per 450 espècies d'aus, 80 espècies de mamífers, gran varietat d'insectes i dins de la fauna fluvial podem trobar caimans, tortugues, garses i peixos. Dins de les espècies d'aus que s'hi troben, destaquen els falciots de les cascades, que són l'espècie més representativa de l'indret; també es troba el tucà gran, que és un dels cinc tipus de tucans que existeixen a la zona. Les cascades representen un refugi per alguns animals que es troben en perill d'extinció, com jaguar, tapir, ocelot, gat margay, formiguer, iacutinga, àguiles o el caiman de morro ample.[10][11]

Història

[modifica]

Habitualment es considera que el primer europeu en descobrir les cascades de l'Iguaçú fou l'adelantado andalús Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, el 1542. No obstant, altres fonts citen Aleixo Garcia, qui en 1524 va realitzar una expedició fins a Bolívia i podria haver vist també els salts.[12]

A inicis del segle xvii van arribar els primers missioners jesuïtes a la regió, que van iniciar el procés evangelitzador dels guaranís. Després de l'expulsió de l'Ordre de la Companyia de Jesús el 1768, el territori torna a quedar sense la presència dels colonitzadors. L'any 1882 es realitza una expedició prospectiva per avaluar la possibilitat d'establir nous assentaments a la conca del Paraná. Dirigits per Carlos Bossetti i Jordan Hummel, redescobreixen el lloc, que des de llavors s'ha convertit en un reclam turístic i científic.[13][14]

A l'esquerra, la banda brasilera; a la dreta, l'argentina, i al mig la Gorja del Diable

El nom Iguaçú prové del guaraní. Deriva de la unió dels mots y («aigua», «riu») i guasu («gran»), i significa literalment «aigua gran», per tant «riu de grans aigües».[15] Existeix una llegenda sobre la formació de les cascades: la serp gegant Boi (també dita M'Boi) exigia cada any el sacrifici d'una jove. Naipi, que havia de ser entregada a la serp, va decidir fugir amb el seu amant Tarobá en una canoa, riu avall. Boi, enrabiada, va tallar el riu per la meitat, provocant els salts d'aigua i condemnant a la parella a una caiguda eterna. Tarobá està representat per la selva que voreja el riu, mentre que la melena de Naipí és l'aigua que es precipita contínuament.[16]

L'any 1944, la primera dama dels EUA, Eleanor Roosevelt en veure les cascades exclamà Pobre Niagara!, comparant-les amb les Cascades del Niàgara, en la frontera entre els Estats Units i el Canadà.[17]

L'any 2011, va ser triada com una de les set meravelles naturals del món, després d'una votació que va superar els 100 milions de participants.[18]

Turisme

[modifica]

Les cascades de l'Iguaçú són el principal centre turístic de les regions nord-est d'Argentina i sud del Brasil i un dels més visitats d'ambdós països. Al seu voltant es poden fer diferents passejades, la majoria del cantó argentí, encara que des del costat brasiler es té una excepcional vista panoràmica. Dins del parc argentí es troba l'Hotel Gran Meliá Iguazú (antic Sheraton), que compta amb una vista privilegiada de la Gorja del Diable i dels salts brasilers.[19][20]

A continuació es detallen diverses rutes que es poden fer des de la riba argentina:[21][22][23][24]

  • Passeig Inferior
Vista de les cascades de l'Iguaçú des del mirador que es troba en el circuit inferior.

Partint des del mirador, que recorda per la seva figura a un far i es destaca de l'entorn pel seu color blanc, es descendeix per nombroses escalinates (algunes van ser tallades en la mateixa roca) cap al riu Iguaçú i es transita per una bella senda pedestre.

La visita comença pel salt Lanusse i, passant pel salt Álvar Núñez Cabeza de Vaca, s'arriba a un punt panoràmic des d'on s'obté una primera vista de la Gorja del Diable. Avançant una mica més, s'observa l'illa San Martín i, a la seva dreta, el salt homònim. Al final de la senda es troba el salt Bossetti. Allí el vapor d'aigua produït pel xoc de l'aigua contra les roques forma una tènue però incessant pluja.

Baixant per la sendera cap a Punta Peligro es pot agafar una embarcació, navegar pel riu Iguaçú i dirigir-se cap a l'illa San Martín. Ja de volta, es passa pel salt Dues Germanes, on antigament es podia gaudir d'un refrescant bany en l'enorme piscina natural que es forma a la seva base, activitat que actualment està prohibida.

  • Passeig Superior

Partint des del mateix punt inicial, es recorre la part superior de les caigudes d'aigua. El punt d'observació des d'un nivell més alt canvia per complet la visió del paisatge.

D'aquesta manera es visita novament el Salt Dues Germanes, el Bossetti i el Chico, fins a arribar a la imponent Gorja del Diable. En aquest lloc, on l'aigua cau des d'aproximadament 70 metres d'altura, sorprèn l'eixordador bram de l'aigua.

  • Gorja del Diable

A la Gorja del Diable s'accedeix a través del Tren de les Cascades, baixant en l'Estació Gorja del Diable. A partir d'allà es realitza una caminada per la nova passarel·la, que serpenteja entre les illes, recorrent 1.100 metres fins a les àmplies balconades situades a les vores, davant la gorja.

  • Illa San Martín

Anys enrere, era possible arribar a l'Illa de San Martín a través d'un servei de llanxes que sortien des del circuit inferior. Des d'aquell punt es podia gaudir d'una vista panoràmica de la Gorja del Diable, de la Ventana i del salt San Martín. En l'actualitat, no es permet desembarcar a l'illa.

  • Sendera Macuco

Aquesta ruta de senderisme és una de les sortides tradicionals per als amants de l'observació de la naturalesa. Una antiga pista forestal de 3.600 m de longitud travessant la selva, amb accés a una cascada amb 20 m de caiguda, en ple bosc. És una oportunitat per conèixer la selva, i albirar tinamús (macucos), micos platirrins, coatís, guans, una infinitat d'insectes i, ocasionalment, serps de corall. Passejant per la senda Macuco es pot veure el Salt Arrechea.

Alguns dels salts del costat argentí de les cascades de l'Iguaçú, perspectiva obtinguda des de la riba brasilera.

Altres informacions

[modifica]

Uns 25 km després de les cascades, el riu Iguaçú desemboca al Paraná, formant el trifini entre Paraguia, Argentina i Brasil. Remuntant el riu Paranà, també a uns 25 km des d'aquell punt, es troba la presa d'Itaipú, inaugurada el 1984.[25] Va ser la central hidroelèctrica més gran del món fins al 2012, quan va ser superada per la presa de les Tres Gorges xinesa.[26]

Les cascades han sigut l'escenari de diverses obres cinematogràfiques:[27]

L'illa de San Martín, al centre de les cascades, amb la part argentina al fons

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Conocer las Cataratas del Iguazú» (en castellà). Gobierno de Argentina. [Consulta: 8 agost 2026].
  2. ↑ «Iguazu National Park» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 8 agost 2026].
  3. ↑ «Iguazu Falls» (en anglès). New7Wonders. [Consulta: 8 agost 2026].
  4. ↑ «Región fronteriza de Argentina y Brasil: asimetrías y potencialidades» (pdf). Desenvolvimento regional em debate, 7-2012 [Consulta: 2 agost 2021].
  5. 1 2 «Iguazu National Park» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 8 agost 2026].
  6. 1 2 «Iguaçu National Park» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 8 agost 2026].
  7. ↑ «Las cataratas de Iguazú vuelven a ofrecer un espectáculo majestuoso». La Vanguardia, 02-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-07. [Consulta: 2 agost 2021].
  8. ↑ Wurmeister, Fabiula. «Chuvas fazem vazão das Cataratas bater recorde e Itaipu abrir vertedouro» (en portuguès brasiler). G1 - globo.com, 09-06-2014. Arxivat de l'original el 2015-02-18. [Consulta: 3 agost 2021].
  9. ↑ «Cataratas del Iguazú 1978». Parque Nacional Iguazú, 27-04-2018. Arxivat de l'original el 2021-02-24. [Consulta: 3 agost 2021].
  10. ↑ «FLORA Y FAUNA DEL PARQUE NACIONAL IGUAZÚ, Flora Fauna Parque Nacional Iguazú». puertoiguazu.net. Arxivat de l'original el 2020-12-03. [Consulta: 13 desembre 2015].
  11. ↑ «Fauna y flora de las Cataratas del Iguazú». www.opcioniguazu.com.ar. Arxivat de l'original el 2021-02-24. [Consulta: 13 desembre 2015].
  12. ↑ Manuel, Alcántara; Mercedes, García Montero; Francisco, Sánchez López. Arqueología: Memoria del 56.º Congreso Internacional de Americanistas (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2018-07-01, p. 818. ISBN 978-84-9012-915-9. Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  13. ↑ Khatri, Vikas. Greatest wonders of the world. [United States]: Greatest, 2012. ISBN 978-93-5057-247-4. Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  14. ↑ «Historia» (en castellà). Municipalidad de Puerto de Iguazú. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: 3 agost 2021].
  15. ↑ «El Parque nacional del Iguazú en Argentina». Fundación Aquae. Arxivat de l'original el 2020-08-04. [Consulta: 2 agost 2021].
  16. ↑ «Donde nació la leyenda de la serpiente». La Nación, 14-10-2001. Arxivat de l'original el 2021-08-02. [Consulta: 2 agost 2021].
  17. ↑ Smith Bevington, Helen. The world and the bo tree (en anglès). Duke University Press, 1991, p.11. ISBN 0822311658. Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  18. ↑ «The New7Wonders Foundation & Campaign». New7Wonders Foundation. Arxivat de l'original el 16/08/2009. [Consulta: 2 agost 2021].
  19. ↑ «Sheraton Iguazu Resort & Spa». iguazufalls.com. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 3 agost 2021].
  20. ↑ «Gran Meliá Iguazú» (en castellà). Meliá Hotels International. Arxivat de l'original el 2021-02-01. [Consulta: 3 agost 2021].
  21. ↑ «Cataratas de Iguazú: una oda al agua y la gravedad». Cinco Dias. Arxivat de l'original el 2020-09-26. [Consulta: 3 agost 2021].
  22. ↑ «Cinco paseos esenciales para vivir las Cataratas». Ámbito, 13-07-2012. Arxivat de l'original el 2021-08-03. [Consulta: 3 agost 2021].
  23. ↑ Plan de Gestión - Parque Nacional Iguazú - Período 2017 - 2023 (pdf). Puerto Iguazú: Sistema de Información de Biodiversidad, 2017. Arxivat 2021-08-03 a Wayback Machine.
  24. ↑ Solís Escudero, Yaira. «Cataratas del Iguazú: majestuosas e inolvidables». El Vocero de Puerto Rico, 09-12-2016. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 3 agost 2021].
  25. ↑ «ITAIPU CUMPLE 30 AÑOS DE PRODUCCIÓN DE ENERGÍA». Itaipu binacional, 05-05-2014. Arxivat de l'original el 2021-08-01. [Consulta: 2 agost 2021].
  26. ↑ «Three Gorges Dam: The World's Largest Hydroelectric Plant». U.S. Geological Survey. Arxivat de l'original el 2020-04-27. [Consulta: 3 agost 2021].
  27. ↑ «Filming Location Matching "Iguazú Waterfalls, Misiones, Argentina"». IMDb. Arxivat de l'original el 2021-08-03. [Consulta: 3 agost 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cascades_de_l%27Iguaçú&oldid=38108301»