Canoa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Canoa d’escorça de bedoll.

La canoa és una embarcació petita de forma allargada, habitualment és d'una peça, la proa i la popa són punxegudes, acostumen a no tenir timó ni quilla i la propulsió és a base de rems o pagaies. Entre les canoes es poden diferenciar diversos tipus com per exemple les de tipus monòxil, de buc obert (sovint construïdes a partir d'un tronc d'un arbre buidat) que acostumen a ser anomenades piragües i caiucs, o les de buc tancat, habitualment construïdes amb pell, com els caiacs de l'àrtic. Les protoembarcacions més antigues (d'uns 10.000 anys) descobertes a les excavacions arqueològiques van ser caiucs tallats amb eines de pedra a partir de troncs d'arbres resinosos.[1]

Disseny i construcció[modifica]

Materials[modifica]

  • Algunes canoes primitives eren construïdes amb fusta, molts cops mitjançant troncs d'arbre perforats. Aquesta tecnologia encara es practica en certes parts del món, especialment per indigenes d'Amèrica.
  • Les canoes de fusta modernes estan construïdes peculiarment amb costelles de fusta per carpinters artesans. Aquestes poden ser molt funcionals, lleugeres i resistents.
  • Els Amerindis ultilitzaven escorça de bedoll i una barreja de quitrà i saba d'arbre a Nord-amèrica, que acabà convertint-se en la forma estàndard de transportar viatgers del comerç de pells.
  • Les canoes de fusta i lona es fabriquen assegurant una escorça externa de lona a una carcassa de fusta. L'ús de lona per aquest propòsit fou inventat per la unió d'escoltistes durant la Guerra Civil dels Estats Units.
  • Les canoes d'alumini van ser popularitzades per la companyia Grunman el 1944, quan la demanda d'aeroplans per a la Segona Guerra Mundial començà a decaure. L'alumini va permetre la construcció d'unitats més lleugeres i resistents que amb la tecnologia de llavors.

Però, l'alumini és més dens que l'aigua, per tant una canoa que volqui s'enfonsarà llevat que els dos extrems estiguin farcits de material de flotació.

  • El Royalex és un material compost modern que permet obtenir un casc extremadament flexible i durador. Les canoes de Royalex són conegudes per recuperar la seva forma després d'haver estat enrotllades al voltant d'un arbre amb, tan sols, distorsions menors.

Depenent de l'ús de la canoa, cada tipus té els seus avantatges. Per exemple: una canoa de lona és més fràgil que una d'alumini, per tant és menys apropiada per utilitzar-se en aigües tèrboles. Però és més silenciosa, i per tant millor per observar la fauna silvestre. Però, les fetes amb materials naturals necessiten manteniment freqüent i són molt vulnerables.

Consideracions en el disseny del casc[modifica]

Les canoes amb fons rodó tenen escassa resistència a petits graus d'inclinació, però són difícils de voltejar (és a dir, la seva estabilitat inicial és pobre, però la seva estabilitat final és bona). Una canoa de fons pla té una estabilitat excel·lent, però si s'inclina fins a cert punt, es torna inestable i es voltejarà. Els dissenys de fons rodó són capaços de passar per sobre d'obstacles més fàcilment, degut a una menor àrea de contacte amb l'obstacle, tot i que tenen millor calat nàutic.

Les quilles en les canoes incrementen l'habilitat de seguir en línia recta amb el vent en popa, però disminueixen l'habilitat per virar ràpidament per evitar un obstacle. Les canoes amb fons en forma de "V" tenen una sortint integrada en el casc, similar a una quilla, fent que incrementi l'estabilitat inicial. Les quilles tenen beneficis quan es navega a mar obert amb vent en popa, però l'augment en calat associat amb això no és desitjable en la navegació en aigua dolça.

Realment, les quilles no ajuden a les canoes a navegar en línia recte. Les canoes són embarcacions de dislocació. Els seus cascos, movent-se per l'aigua, són encara més grans que les quilles, i tenen un efecte més considerable en la trajectòria d'una canoa a través de l'aigua. En les canoes d'alumini, les quilles són artefactes de manufactura, on les dues meitats del casc estan unides. En canoes de fusta i lona, les quilles són tires que protegeixen al bot de les roques i al ser estirades en la costa. Les canoes de plàstic presenten quilles per endurir al casc, permetent a l'armadura tubular interna ser empesa amb la sola de la canoa. La forma del casc, particularment el grau de proa i popa, determinen com de bé (o no) una canoa segueix el curs.

Les canoes amb punta rodona són fàcils de maniobrar. Les canoes punxegudes són una mica resistents de virar i tenen més habilitat per seguir un curs. Les puntes altes no tenen cap altre propòsit que el d'atrapar el vent.

Els cascos de les canoes són, usualment, obertes en la part de dalt. Tot i això, les canoes d'eslàlom són tencades amb una faldilla d'aerosol, com molts caiacs i surf skis.

Dissenys tradicionals pel món[modifica]

Les primeres canoes, en moltes parts del món, varen ser canoes atrinxerades, formades per troncs buits.

A les illes de l'Oceà Pacífic, les canoes atrinxerades tenen màstils laterals per incrementar l'estabilitat a l'oceà. Aquestes canoes poden ser molt grans i, en algun moment, van ser utilitzades per viatges de llargues distàncies.

A Hawaii, les canoes són, tradicionalment, manufacturades amb troncs d'acàcia koa. Típicament porten a una tripulació de sis persones; un navilier i cinc paladors.

A les regions temperades d'Amèrica del Nord, les canoes són, tradicionalment, fabricades amb una carcassa de fusta de escorça de bedoll amb resina per fer-les resistents a l'aigua.

Parts d'una canoa[modifica]

Canoe

1.Proa

2.Popa

3. Casc

4 Seients.

5. Màstil horitzontal pròxim a la part superior del casc

6. Regala (la part superior de la vora del casc)

7. Compartiments que contenen escuma de bloqueig (per prevenir que la canoa volteji)

Referències[modifica]

  1. Casson, Lionel. Ships and seamanship in the ancient world (en anglès). JHU Press, 1995, p.7-8. ISBN 0801851300. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canoa