Parc Nacional de Yosemite
(en) Yosemite National Park  | ||||
| ||||
| Tipus | Parc nacional dels Estats Units i atracció turística | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | comtat de Tuolumne (Califòrnia) | |||
| ||||
| Serralada | Sierra Nevada | |||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Punt més alt | Mount Lyell (en)  (3.997 m ) | |||
| Superfície | 3.027,19 km² Patrimoni de la Humanitat: 307.934 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni natural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 1984 (8a Sessió), Criteris PH: (vii) i (viii) | |||
| Identificador | 308 | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 975 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1r octubre 1890 | |||
| Visitants anuals | 5.028.868 (2016) | |||
| Gestor/operador | Servei de Parcs Nacionals | |||
| Lloc web | nps.gov… | |||
   | ||||
.jpg)
El Parc Nacional de Yosemite (/joʊˈsɛmɨtiː/) cobreix una àrea de 3.081 km² i s'estén pels vessants orientals de la cadena muntanyenca de serra Nevada, a Califòrnia, Estats Units. És visitat per uns 4 milions de persones cada any,[1] i la gran majoria només recorre la part del Yosemite. Va ser denominat Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1984[2] i és reconegut internacionalment pels seus penya-segats de granit, salts d'aigua, rius cristal·lins, boscos de sequoies gegants i la gran diversitat biològica (prop del 95% de l'àrea del parc és una àrea salvatge).
Història[modifica]
Va ser el primer parc nacional declarat pel govern federal dels Estats Units (després de Yellowstone)[3] i amb el treball de persones com John Muir va ser un punt rellevant en el desenvolupament de la idea de parcs nacionals.[4] Yosemite és un dels hàbitats més grans i menys fragmentat de serra Nevada, i inclou una gran diversitat de plantes i animals. El parc té en terme mitjà una elevació de 600 a 4.000 metres i conté cinc zones principals de vegetació: àrea boscosa de roures, vegetació de baixa muntanya, vegetació d'alta muntanya, vegetació subalpina i vegetació alpina.[5]
Geologia[modifica]
La geologia de la zona de Yosemite es caracteritza per roques granítiques i restes de roca més antiga.[6] Fa uns deu milions d’anys, Sierra Nevada va ser aixecada i després inclinada per formar els seus vessants occidentals relativament suaus i els vessants orientals més dramàtics.[7] L'elevació va augmentar el pendent dels llits dels rius i dels rius, donant lloc a la formació de canons estrets i profunds. Fa aproximadament un milió d’anys, la neu i el gel s’acumulaven, formant glaceres als prats alpins més alts que baixaven per les valls del riu. El gruix del gel a la vall de Yosemite pot haver arribat als 1.200 m durant els primers episodis glacials. El moviment de pendent descendent de les masses de gel va tallar i esculpir la vall en forma d’U que atreu a tants visitants a les seves panoràmiques actuals.[8][9]
Flora[modifica]
De les 7.000 espècies de plantes de Califòrnia, prop del 50% es troben a serra Nevada, i més del 20% dins del Parc Yosemite.
Hàbitats[modifica]
Amb el seu aspre chaparral cuit al sol, senyorials bosquets de pins, avets i sequoies i extensions de boscos i prats alpins, el Parc Nacional de Yosemite conserva un paisatge de Sierra Nevada tal com era abans de l'assentament euroamericà. A diferència de les terres circumdants, que han estat significativament alterades per la tala, el parc encara conté uns 91.260 ha de bosc antic. En conjunt, els diversos hàbitats del parc admeten més de 250 espècies de vertebrats, que inclouen peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers.
Gran part del límit occidental de Yosemite té hàbitats dominats per boscos de coníferes mixtes de pi ponderosa, sugar pine, cedre d’encens, avet blanc, avet de Douglas i algunes masses de sequoia gegant, intercalades per zones de roure negre i roure viu. Aquests hàbitats recolzen una diversitat relativament elevada d’espècies de vida salvatge, a causa del clima relativament suau i de baixa elevació i de la barreja de tipus d’hàbitat i espècies vegetals. Entre les espècies de vida salvatge que es troben típicament en aquests hàbitats s’inclouen l’os negre, el coiot, l'os rentador, la serp reial de la muntanya, el llangardaix de Gilbert, el picot garser capblanc, el linx roig, la llúdriga de riu, la guineu grisa, la guineu vermella, el raspinell bru, dues espècies de mofeta, el puma, el mussol tacat, i una gran varietat d'espècies de ratpenats.
En augmentar la seva elevació, els boscos de coníferes es converteixen en camps més purs d’avet vermell, pi blanc occidental, pi Jeffrey, pi pinyoner i algun que altre pi de guineu. Es solen trobar menys espècies de fauna salvatge en aquests hàbitats, a causa de la seva elevada altitud i la seva complexitat inferior. Entre les espècies susceptibles de trobar-se hi ha l'esquirol de terra amb mantell daurat, l'esquirol de Douglas,[10] el pescador, l’argany de Steller, el tord ermità i l’astor nord. Els rèptils no són habituals, però inclouen boa de goma, sargantana de la tanca occidental i llangardaix-cocodril nord.
A mesura que augmenta el paisatge, els arbres es fan més petits i més escassos, amb parets trencades per zones de granit exposat. Aquests inclouen el pi pinyoner, el pi blanc i la cicuta de muntanya que, a les elevacions més altes, donen pas a vastes extensions de granit a mesura que s’arriba a la línia de l'arbre. El clima d’aquests hàbitats és dur i la temporada de creixement és curta, però s’adapten a aquestes condicions espècies com la pica americana, la marmota de panxa groga, el crab de cua blanca, el trencanous de Clark i el pinsà rosat negre. A més, els hàbitats alpins sense arbres són les zones afavorides per les ovelles bighorn de Sierra Nevada. Aquesta espècie, però, es troba ara a la zona de Yosemite només al voltant del pas de Tioga, on existeix una població reduïda i re-introduïda.
En diverses elevacions, els prats proporcionen un hàbitat important i productiu per a la vida salvatge. Els animals arriben a alimentar-se de les herbes verdes i utilitzen l’aigua fluïda i estancada que es troba a molts prats. Els depredadors, al seu torn, són atrets per aquestes zones. La interfície entre prat i bosc també és afavorida per moltes espècies animals a causa de la proximitat d’àrees obertes per alimentar-se i de cobertes de protecció. Entre les espècies que depenen molt de l’hàbitat dels prats s’inclouen el gran mussol gris, el mosquetó de salze, el gripau de Yosemite i el castor de muntanya.
Referències[modifica]
- ↑ «Another Yosemite camper dies in hantavirus outbreak» (en anglès). CNN, 06-09-2012. [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ Feinstein, S. Yosemite National Park: Adventure, Explore, Discover. MyReportLinks.com Books, 2008, p. 97. ISBN 978-1-59845-095-8.
- ↑ Jensen, C.R.; Guthrie, S. Outdoor Recreation in America (en neerlandès). Human Kinetics, 2006, p. 26. ISBN 978-0-7360-4213-0.
- ↑ Muir, J.; Cronon, W. John Muir: Nature Writings (LOA #92): The Story of My Boyhood and Youth / My First Summer in the Sierra / The Mountains of California / Stickeen / essays. Library of America, 1997. ISBN 978-1-59853-342-2.
- ↑ Wenk, E.; Schaffer, J.P.. Yosemite National Park: Your Complete Hiking Guide. Wilderness Press, 2021, p. 46. ISBN 978-0-89997-786-7.
- ↑ Glazner, A.F.; Stock, G.M.. Geology Underfoot in Yosemite National Park. Mountain Press Pub., 2010. ISBN 978-0-87842-568-6.
- ↑ Ogden, K.N.. Yosemite. Reaktion Books, 2015, p. 12. ISBN 978-1-78023-563-9.
- ↑ United States. National Park Service. Yosemite National Park (N.P.), Yosemite Fire Management Plan: Environmental Impact Statement, 2004, p. 5-PA8.
- ↑ Bright, M.; Matsuura, K. 1001 Natural Wonders You Must See Before You Die. Book Sales, 2017, p. 74. ISBN 978-0-7858-3583-7.
- ↑ Wuerthner, G. Yosemite: A Visitor's Companion. Stackpole Books, 1994, p. 171. ISBN 978-0-8117-2598-9.
Enllaços externs[modifica]
- National Park Service: Yosemite National Park (anglès)(castellà).
