El Parc Històric Nacional de la Cultura Chaco (Chaco Culture National Historical Park) és un parc històric nacional dels Estats Units gestionat pel National Park Service, originàriament establert el 1907 pel president Theodore Roosevelt en virtut de la llei d'Antiguitats com a monument nacional. Alberga la més densa i excepcional concentració de la cultura pueblo del sud-oest dels Estats Units. Designat un parc històric nacional el 1980, cobreix 13.750,3 hectàrees al nord-oest de Nou Mèxic entre les ciutats d'Albuquerque i Farmington, als comtats de San Juan i McKinley en una vall relativament inaccessible tallada pel Chaco Wash (un corrent d'aigua intermitent).[1][2][3] Conté la major quantitat de ruïnes antigues al nord de Mèxic i preserva una de les àrees culturals precolombines més importants del continent.
Entre l'any 900 i 1150, el canyó del Chaco (Chaco Canyon) era un important centre de la cultura anasazi (també anomenada cultura pueblo ancestral). Els habitants de la regió aconseguien blocs de pedra calcària i transportaven fusta des de grans distàncies. Van armar quinze importants complexos que van ser les construccions més grans d'Amèrica del Nord fins al segle XIX. Proves proposades d'arqueoastronomia al Chaco inclouen la famosa daga del Sol (Sun Dagger), un petroglif a la Fajada Butte que marca els solsticis i equinoccis mitjançant el moviment de l'angle dels raigs del sol a la cara de la roca. De fet, moltes construccions a la vall semblen capturar els cicles solars i lunars requerint generacions d'observacions astronòmiques i segles de construcció experta coordinada.[4] Es creu que el canvi climàtic va causar una emigració i un eventual abandonament del canyó, que va començar amb una sequera de 50 anys el 1130.[5][6]
Localitzats en l'àrida i inhospitable regió de les Four Corners ('Quatre Cantonades') dels Estats Units, els llocs culturals del Chaco són fràgils. L'erosió causada per turistes ha ocasionat la clausura de la Fajada Butte al públic. Els llocs del parc es consideren les terres ancestrals sagrades dels pobles hopi, navajo i pueblo.[7] Continuen mantenint tradicions orals que relaten la seva migració històrica del Chaco i la seva relació espiritual amb la terra. Mentre la preservació del parc pot ocasionar conflictes amb les creences religioses de la gent nativa, els representants de les tribus treballen estretament amb el National Park Service per compartir els seus coneixements i respecte per l'herència de la cultura chaco. En reconeixement de la seva gran importància cultural i històrica, el parc va ser declarat un Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1987.
