Cahokia és un jaciment arqueològic amerindi situat a prop de Collinsville (Illinois), a la plana del riu Mississipí, al sud-oest d'aquest estat. El lloc històric estatal de Cahokia Mounds és una ciutat precolombina de la Cultura del Mississipí que va existir entre el 1050 i el 1350 dC a l'altra riba del Mississipí respecte la moderna Saint Louis, Missouri.[1] Aquest parc històric es troba al sud-oest d'Illinois. El parc cobreix 890 hectàrees, o 9 km2, i conté uns 80 monticles, però l’antiga ciutat era molt més gran. Al seu zènit cap al 1100 dC, la ciutat, la precolombina més gran de Nord-Amèrica, cobria aproximadament 16 quilòmetres quadrats i tenia uns 120 monticles artificials de terra en una àmplia gamma de mides, formes i funcions, i podia haver superat la població del Londres contemporani, que en aquell moment era d’entre 14.000 i 18.000 persones.[2] El monticle de Monk, el centre cerimonial més gran de Cahokia, és la construcció de terra més gran del món prehistòric.
↑Munoz, Samuel E.; Schroeder, Sissel; Fike, David A.; Williams, John W. «A record of sustained prehistoric and historic land use from the Cahokia region, Illinois, USA». Geology, 42, 6, 2014, pàg. 499–502. Bibcode: 2014Geo....42..499M. DOI: 10.1130/g35541.1.