Parc Nacional de Redwood

Infotaula de geografia físicaParc Nacional de Redwood
(en) Redwood National Park Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusParc nacional dels Estats Units i parc nacional Modifica el valor a Wikidata
Part deCalifornia Coast Ranges Biosphere Reserve (en) Tradueix
Redwood National and State Parks Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativacomtat de Humboldt (Califòrnia) i comtat de Del Norte (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 31′ 45″ N, 124° 03′ 30″ O / 41.52917°N,124.05833°O / 41.52917; -124.05833
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície77.746,46 acre Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadesSequoia sempervirens Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
Activitat
Creació1 de gener de 1968
(Parc nacional)
Visitants anuals418.820 (2010) Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorServei de Parcs Nacionals

Lloc webPàgina del parc

El Parc Nacional de Redwood (Redwood National Park) és un parc nacional dels Estats Units al llarg de la costa nord de Califòrnia. El parc, juntament amb tres parcs estatals de Califòrnia —Del Norte Coast Redwoods State Park, Jedediah Smith Redwoods State Park i Prairie Creek Redwoods State Park—, són administrats pel Servei de Parcs Nacionals. Els quatre parcs, coneguts com els Parcs Nacionals i Estatals de Redwood (Redwood National and State Parks o RNSP), són 534 quilòmetres quadrats de superfície.[1]

Les sequoies madures de la costa viuen una mitjana de 500 a 700 anys i s'ha documentat que algunes tenen 2.000 anys d'antiguitat, la qual cosa els converteix en alguns dels organismes de vida més longeus de la terra.[2] Són altament resistents a les malalties, a causa d'una gruixuda escorça protectora i un alt contingut en tanins. Les sequoies prefereixen vessants protegits, lleugerament cap a l'interior i prop de fonts d'aigua com rius i rierols. Les sequoies per sobre de 46 m desenvolupen branques enormes que acumulen sòls orgànics profunds i poden tenir la mida del troncs de l'arbre, i les plantes que creixen normalment al sòl del bosc també creixen en aquests sòls, molt per sobre del sòl. Les estores del sòl ofereixen llars a invertebrats, mol·luscs, cucs de terra i salamandres. Durant les èpoques de sequera, algunes copes dels arbres moren, però els arbres no moren del tot. En canvi, les sequoies han desenvolupat mecanismes per fer créixer nous troncs d'altres extremitats. Aquests troncs secundaris, anomenats reiteracions, també desenvolupen sistemes radiculars en els sòls acumulats a les seves bases. Això ajuda a transportar l'aigua als trams més alts dels arbres. La boira costanera també proporciona fins a un terç de les seves necessitats anuals d'aigua.[3]

Ubicació[modifica]

Els parcs són als comtats de Del Norte i Humboldt. Protegeixen un 45 per cent de les sequoies restants que es troben dins dels boscos primaris. Aquests boscos de sequoies cobreixen com a mínim 158 quilòmetres quadrats als parcs.[4] Els arbres són l'espècie més alta de la terra.[5] A més dels boscos de sequoies, els quatre parcs conserven la flora i fauna endèmiques, prades de pastures, recursos culturals, rius i altres corrents, i 60 quilòmetres de costa verge.[6]

Història[modifica]

Un passeig sense pressa pel bosc
Una platja ben amagada al Parc Nacional de Redwood

Els boscos primaris de sequoies havien cobert més de 8.100 quilòmetres quadrats de la costa de Califòrnia i el sud-oest d'Oregon. La part nord d'aquesta zona va ser poblada inicialment pels nadius americans, que encara viuen a la zona dels parcs. El descobriment d'or al llarg del riu Trinity l'any 1850[7] va provocar una Febre de l'or de Califòrnia portants miners a la zona, que talaven sequoies per construir, i dels que molts es van quedar a la costa en no enriquir-se i provocant ràpidament conflictes amb els pobles nadius, que van ser expulsats per la força o massacrats.[8] En acabar la febre de l'or, alguns miners van tornar a l'explotació forestal, talant les sequoies gegants destinades al desenvolupament de la ciutat de San Francisco i altres llocs a la costa oest.[9]

El 1910, l'extensa tala va portar els conservacionistes i els ciutadans preocupats a començar a buscar maneres de preservar els arbres restants, que van veure que estaven sent tallats a un ritme alarmant.[10] El 1911, el representant dels Estats Units John E. Raker, de Califòrnia, es va convertir en el primer polític a introduir una legislació per a la creació d'un parc nacional de sequoies. Tanmateix, el Congrés no va prendre cap altra mesura en aquell moment. El 1918, la Save-the-Redwoods League ('Lliga Salveu les sequoies') va ser fundada per preservar els boscos de sequoies. La pressió exercida per la lliga va donar lloc a la creació de tres parcs estatals que protegeixen els arbres gegants des de la dècada del 1920.[11]

El Parc Nacional de Redwood va ser establert el 1968, quan gairebé un 90 per cent de les sequoies originals havien estat talades.[6][12] El Servei de Parcs Nacionals i el Departament de Parcs i Recreació de Califòrnia (California Department of Parks and Recreation o CDPR) van combinar administrativament el Parc Nacional de Redwood amb els tres parcs estatals adjacents el 1994, amb el propòsit de la gestió cooperativa i l'estabilització dels boscos i les conques hidrogràfiques.[13]

Protecció d'espècies[modifica]

L'ecosistema dels parcs conserva un nombre d'espècies amenaçades, com el pelicà bru, el gobi de marea, el pigarg americà, l'salmó chinook, el gamarús pigallat del nord (Strix occidentalis caurina), i el lleó marí de Steller.[14] En reconeixement dels ecosistemes rars i la història cultural que es troben als parcs, van ser designats Patrimoni de la Humanitat el 5 de setembre del 1980 i Reserva de la Biosfera de la UNESCO el 30 de juny del 1983.[15]

El 25 d'agost del 2006, els naturalistes Chris Atkins i Michael Taylor van descobrir-hi un exemplar de Sequoia sempervirens, al qual posaren el nom d'Hyperion, i que, amb els seus 115,55 metres d'alçària, és l'ésser viu més alt del planeta.[16]

Referències[modifica]

  1. «National or State Park?» (en anglès). Redwood National and State Parks Visitor Guide. National Park Service, 24-06-2010.
  2. «Comparison of Coast Redwood and Sierra Redwood». The Redwoods of Coast and Sierra. National Park Service. [Consulta: 15 novembre 2008].
  3. «Redwood National and State Parks Visitor Guide». National Park Service. Arxivat de l'original el 2008-10-31. [Consulta: 15 novembre 2008].
  4. «Frequently Asked Questions - Redwood National and State Parks (U.S. National Park Service)» (en anglès). [Consulta: 27 octubre 2018].
  5. Glen, Martin «Eureka! New tallest living thing discovered» (en anglès). San Francisco Chronicle, 07-09-2006.
  6. 6,0 6,1 «Park Overview» (en anglès). National Park Service.
  7. Bancroft, Hubert Howe. History of California (en angles). vols. 18-24.. History Company, 1886, p. 363-366. 
  8. «American Indians». Area History. National Park Service, 05-02-2008. [Consulta: 7 novembre 2008].
  9. Coy, Owen Cochran. The Humboldt Bay region, 1850-1875 : a study in the American colonization of California (en anglès). Humboldt County Historical Society, 1982, p. 51. 
  10. «Logging» (en anglès). Area History. National Park Service. [Consulta: 7 novembre 2008].
  11. «The Founders» (en anglès). Save the Redwoods League. [Consulta: 8 novembre 2008].
  12. Schrepfer, Susan R. The Fight to Save the Redwoods: A History of Environmental Reform, 1917-1978. Madison: The University of Wisconsin Press, 1983, p. 130–185. ISBN 0299088502. 
  13. «Save the Redwoods Timeline» (en anglès). Save the Redwoods League. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 7 novembre 2008].
  14. «Threatened/Endangered Species». National Park Service. [Consulta: 7 novembre 2008].
  15. «U.S. World Heritage Sites». National Park Service.
  16. Preston, R. «Tall for its age - Climbing a record breaking redwood». The New Yorker, 09-10-2006.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de Redwood