Pèndol
Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.[1][2] Un model simplificat del pèndol, útil per establir-ne les lleis generals, és el pèndol simple o pèndol matemàtic, format per una un fil flexible, inextensible i de massa negligible, agafat per un extrem superior d'un punt fix, amb una massa puntual en el seu extrem inferior que oscil·la lliurement en el buit.[1] Si el moviment de la massa es manté en un pla, es diu que és un pèndol pla; en cas contrari, es diu que és un pèndol esfèric.
El principi del pèndol fou descobert per l'astrònom i físic italià Galileu, que va establir que, per amplituds petites, el període d'oscil·lació és independent de l'amplitud (distància màxima que s'allunya el pèndol de la posició d'equilibri).
Algunes aplicacions del pèndol són la mesura del temps, el metrònom i la plomada. Una altra aplicació es coneix com el Pèndol de Foucault, el qual s'empra per evidenciar la rotació de la Terra. Es diu així en honor del físic francès León Foucault i està format per una gran massa suspesa d'un cable molt lleuger.
Vegeu també[modifica]
- Oscil·lador harmònic
- Doble pèndol
- Metrònom
- Pèndol balístic
- Pèndol cicloïdal
- Pèndol cònic
- Pèndol de Foucault
- Pèndol de Kater
- Pèndol de Newton
- Pèndol de Pohl
- Pèndol de torsió
- Pèndol esfèric
- Pèndol simple
- Pèndol simple equivalent
- Rellotge de pèndol
- Teorema de Huygens
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèndol |
- ↑ 1,0 1,1 «Pèndol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Péndulo». A: Enciclopedia Salvat de la Ciencia y la Técnica. Barcelona: Salvat, 1964, pag. 334, vol 10.