Riebeckita
 Riebeckita | |
|---|---|
 Riebeckita de la pedrera Poudrette, a Mont Saint-Hilaire (Canadà) | |
| Fórmula química | ☐Na₂(Fe²⁺₃Fe³⁺₂)Si₂O₂₂(OH)₂ |
| Epònim | Emil Riebeck  |
| Localitat tipus | Socotra, Governació d'Hadramaut, Iemen |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.08 |
| Heys | 14.20.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,76Å; b = 18,04Å; c = 5,33Å; β = 103,59° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | normalment negre, també és molt comuna de color blau clar a blau-negre, gris-blau, gris, marró |
| Exfoliació | perfecta en {110} |
| Fractura | desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria |
| Color de la ratlla | gris clar a gris blavós |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,680 a 1,698 nβ = 1,683 a 1,700 nγ = 1,685 a 1,706 |
| Birefringència | δ = 0,005 a 0,008 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 68° a 85°, calculat: 62° a 78° |
| Dispersió òptica | forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Fe, Ti, Mg, Al, Mn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Símbol | Rbk |
| Referències | [1] |
La riebeckita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del nom arrel riebeckita. Rep el seu nom d'Emil Riebeck (1853-1885), explorador i mineralogista alemany.
Característiques[modifica]
La riebeckita és un silicat de fórmula química ☐Na₂(Fe²⁺₃Fe³⁺₂)Si₂O₂₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És normalment negra, tot i que també és molt comuna de color blau clar a blau-negre; també se'n troba de color gris-blau, gris o marró. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5. És isostructural amb el supergrup dels amfíbols.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en sienites, en roques infrasaturades i en granits alcalins. Va ser descoberta l'any 1888 a l'illa de Socotra, a la governació d'Hadramaut (Iemen). Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà del Puig de la Banya del Boc (Sant Martí de Llémena, Gironès)[2] i a la pedrera de Los Serranos (Oriola, Baix Segura).[3]
Crocidolita (riebeckita fibrosa)[modifica]
.jpg)
Les formes fibroses de la riebeckita es coneixen com a crocidolita, i són un dels sis tipus d'asbests reconeguts. Sovint el nom s'empra per a referir-se als asbests blaus, i es considera el més dur.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riebeckita |
- ↑ «Riebeckite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 març 2016].
- ↑ «Riebeckite from Puig de la Banya de Boc volcano, Llorà, Sant Martí de Llèmena, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Casanova Honrubia, Juan Miguel; Canseco Caballé, Manuel. Minerales de la Comunidad Valenciana. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002, p. 237 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ McDonald, Corbett. Obituary: Dr Christopher Wagner, The Independent 4 July 2000