Vés al contingut

Departament d'Artigas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaDepartament d'Artigas
Artigas (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusdepartament d'Uruguai Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 30° 37′ 27″ S, 56° 56′ 42″ O / 30.6242°S,56.945°O / -30.6242; -56.945
EstatUruguai Modifica el valor a Wikidata
CapitalArtigas Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població77.246 (2023) Modifica el valor a Wikidata (6,48 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície11.928 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud100 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1r octubre 1884 Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari
ISO 3166-2UY-AR Modifica el valor a Wikidata

Artigas (en castellà i oficialment Departamento de Artigas) és un departament de l'Uruguai. La seva capital és la ciutat homònima. És al nord del territori, limita al nord i a l'est amb el Brasil, del qual és separat pel Riu Cuareim, al sud amb el departament de Salto i a l'oest amb la República Argentina, de la qual està separat pel Riu Uruguai. És l'únic dels 19 departaments que limita amb dos països. Té una superfície d'11.928 km² (una mica més gran, en comparació, que la regió de Múrcia), el que en fa el cinquè departament més extens del país.[1]

Al vèrtex nord-oest hi ha Bella Unión, ciutat que rep aquest nom perquè és a la frontera amb el Brasil i l'Argentina.

Geografia

[modifica]

Orografia

[modifica]

S'hi aflora gairebé exclusivament el basalt, part del gran mantell volcànic que cobreix 800.000 km² a la conca dels rius Paranà i l'Uruguai. La Cuchilla de Belén ( Cuchillas en Uruguaiès són cadenes de turons) recorre el departament d'est a oest. Divideix les aigües que porta cap al riu Cuareim, al nord, i cap al riu Arapey Chico, al sud. El terreny hi és ondulat, per trams molt pedregosos.

Hidrografia

[modifica]

El paisatge dona lloc a petites trencades que allotgen cursos d'aigües netes. Cap al riu Cuareim flueixen llargs rierols, com el Cuaró, el Tres Cruces, el Yacutujá i el Catalán.

Toponímia

[modifica]

Característica sortint del departament d'Artigas és la toponímia d'origen guaraní. Rius, rierols, puigs, flora i fauna conserven les veus dels antics pobladors de la terra. Arapey: riu dels camalotes; Butiá: palmera; Cuareim: potser de guará: tribu; Cuaró: cova ocupada; Cuñapirú: dona flaca; Cururú: gripau roncador; Itacumbú: pedra que esclata; Itapebí: pedra prima; Mandiyú: cotó; Ñandubay: arbre fruiter; Ñacurutú: mussol; Ñapindá: arbre espinós; Ñaquiñá: cigala; Yacaré: cocodril de poc mida; Yacuí: de yacú, gall dindi muntès; Yaguary: jaguar; Yucuyá: escurçó; Yuquerí: planta; Uruguai: riu dels cargols.[2]

Així mateix, l'arroyo Catalán, que dona origen a la Costa del Catalán, a Artigas, i altres petits poblats com Adrall, donen fe del predomini de pobladors catalans a la zona.

Flora i fauna

[modifica]

Artigas té una vegetació molt variada, principalment pel que fa a arbres d'eucaliptus, ceibo, roure, opúnties, guaiabes i llorers. Són molt disperses les bellaombres. Al voltant dels cursos d'aigua hi ha el bosc galeria (ibirapitá, timbó, garrofer), molt semblant al d'estil missioner.[1]

El riu Cuareim presenta abundant forest natural a les riberes, tenint al marge brasiler una amplada aproximada de dos mil metres, de muntanya espessa, a la rodalia de la desembocadura del rierol Catalán Grande.

La fauna es compon de rhea americana[3] (criats i exportats a l'estranger), guineus grises, mosteles i mulites. A la rodalia de la muntanya habiten aus de muntanya, ters, capibaras, ratpenats, porcs espins, sargantanes, llebres, caimans, creuers, yaras, escurçons de cascavell, etc.

A la rodalia de la Piedra Pintada es troba una reserva natural, anomenada Reserva de Fauna Autòctona; aquesta es troba oberta al públic, en la qual es pot visitar els animals autòctons i alguns en perill d'extinció.

Fauna d'Artigas
Capibara Yacaré Overo Guineu de muntanya Tatu crioll Llúdriga Llúdria cuallarga
Capibara - Hydrochoerus Hydrochaeris Yacaré Overo - Caiman Latirostris Guineu de muntanya - Cerdocyon Thous Entrerrianus Tatu Crioll - Dasypus Novemcinctus Llúdriga - Myocastor Coypus Llúdria cuallarga - Lontra Longicaudis
Mostela Mao Pelada Coatí Llargandaix Bothrops alternatus Cascavell
Mostela - Didelphis Paraguayensis Mao Pelada - Procyon Cancrivorus Coatí - Nasua Nasua Llangardaix Bothrops alternatus Cascavell - Crotalus durissus terrificus
Rhea americana Perdiu Ter Llebre Gripau Hoplias malabaricus
Rhea americana Perdiu - Nothura maculosa Ter - Vanellus chilensis Llebre - Lepus europaeus Gripau Cururu - Bufo marinus Hoplias malabaricus

Economia

[modifica]
Plantacions a Bella Unión, nord d'Artigas.

Els recursos naturals determinen tres activitats, en la major part s'explota la ramaderia extensiva, amb bovins i ovins, i productes de granja. A les prades brunes, negres i sorrenques properes a Salto predomina l'activitat agrícola, en especial arròs, blat, blat de moro i cítrics. Al sud de la capital d'Artigas, predominen els gresos de Tacuarembó i el basalt. Aquesta zona dona lloc a l'explotació agrícola de baix rendiment econòmic. També existeix una explotació minera sense gran desenvolupament de pedres semiprecioses - principalment àgates i ametistes - a la conca dels rierols Seco, Tres Cruces i Cuaró i en els pendents de les cuchillas Yacaré, Cururú, Belén i Catalán. L'activitat industrial es caracteritza per: talla de pedres semiprecioses, adoberies, ingeni sucrer, indústria fustaire, congelació de fruites i verdures. I entre els seus atractius turístics es compta amb el parc sobre el riu Cuareim i la Barra en Bella Unión.

Demografia

[modifica]

La població total del departament se situa en 78.019 persones (2,4% del total del país i 4,1% de l'interior). Mostra una estructura més jove respecte a la de l'interior, especialment en el tram de 0 a 14 anys (i més nítid entre 6 i 14 anys).

La distribució per àrea geogràfica és majoritàriament urbana (90,8%), guarisme menor al del total del país però major al total de l'interior, pel que en el medi rural viuen 7.177 persones (restant 9,2%).

Al departament hi ha 3.328 persones (4,3% del total), que viuen en assentaments irregulars, tots localitzats a l'àrea urbana. D'aquesta població 1.700 són homes i 1.328 són dones, tot segons dades del cens de 2004.[Cal actualitzar][4][5]

Principals centres urbans

[modifica]

(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004.[5])

Ciutat/Poble Població
Artigas 41.687
Baltasar Brum 2.472
Bella Unión 13.187
Las Piedras 2.164
Pintadito 1.487
Tomás Gomensoro 2.818

Altres nuclis urbans

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Artigas a l'Enciclopèdia Geogràfica de l'Uruguai (castellà)
  2. ↑ Tacuy Arxivat 2010-04-07 a Wayback Machine. (castellà)
  3. ↑ Animals autòctons de l'Uruguai Arxivat 2011-09-12 a Wayback Machine. (castellà)
  4. ↑ INE - Artigas Arxivat 2012-08-21 a Wayback Machine. (castellà)
  5. 1 2 INE - Cens Fase I - Divulgació de resultats Arxivat 2012-08-17 a Wayback Machine. (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Departament_d%27Artigas&oldid=36659095»