Arroyo Catalán

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaArroyo Catalán
Arroyo Catalán 108.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativa
LocalitzacióCuchilla de Belén Modifica el valor a Wikidata
Final
EstatUruguai
DepartamentDepartament d'Artigas Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiu Cuareim Modifica el valor a Wikidata
 30° 31′ 53″ S, 56° 19′ 28″ O / 30.5314°S,56.3244°O / -30.5314; -56.3244
Afluent
Conca hidràulicaConca de la Plata Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud150 m Modifica el valor a Wikidata

Arroyo Catalán, o simplement El Catalán, és el nom amb què es coneix un grup de cursos fluvials que s'estenen pel nord i el nord-oest de l'Uruguai que aboca les seves aigües al Riu Cuareim, afluent del riu Uruguai,[1] i està format pel Catalán Grande, el Catalán Chico, el Catalán Seco, el Tres Cruces i el Cuaró; situats al seu torn al vessant de les cuchillas o cadenes de turons de Yacaré Cururú, Belén i Catalán.

Arroyo Catalán Grande[modifica]

L'arroyo Catalán Grande és un rierol del nord de l'Uruguai, ubicat al departament d'Artigas. Forma part de l'arroyo Catalán.

El Catalán Grande s'estén al llarg de la Cuchilla de Belén, a l'oest del Cerro Vichaderos, del rierol Sepulturas i de l'Arroyo Catalán Seco. És un afluent de l'extrem esquerre del riu Cuareim i de l'Arroyo del Catalancito.[2]

La zona és rica en minerals i pedres precioses. Es troba a gairebé 600 quilòmetres al nord de Montevideo, la capital del país, i a pocs quilòmetres de la capital del departament d'Artigas, la ciutat homònima.

El riu va ser batejat per població colonitzadora de la corona d'Espanya durant l'època colonial i va ser destinat, per ordres del Rei el 1750, a la recerca i l'extracció d'àgates i ametistes per a finançar la Caixa de Potosí. Cent anys després, uns músics alemanys van descobrir un important jaciment de minerals a les aigües del riu. A partir d'aquest moment, el Catalán seria un centre d'excavació i explotació de recursos amb destinació a Europa, a càrrec de Nicolás Eifler, i després de la ciutat de Salto, fins a la creació del departament d'Artigas.

Possible etimologia d'origen català[modifica]

A més a més de la denominació Artigas (Artigues) del departament i la seva capital, hi ha un petit nucli urbà anomenat Masoller, creuat per la ruta 30, carretera que fa frontera entre els departaments d'Artigas i Salto.[3] Coordenades: 31° 4′ 59.9″ S, 56° 00′ 25.9″ O / 31.083306°S,56.007194°O / -31.083306; -56.007194, a pocs metres de la frontera amb Brasil.

Arqueologia[modifica]

El 1955 un grup d'investigadors encapçalats per Antonio Taddei[4] van descobrir eines de pedra primitives, les quals van donar lloc a nombroses teories sobre l'existència de pobles prehistòrics sobre la riba del Catalán. Aquests pobles són sovint coneguts com els homes del Catalanense.[5][6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Guía judicial. Acali Editorial, 1982. 
  2. Mapa i llista de rius i rierols de l'Uruguai a la pàgina web de l'INE (castellà)
  3. «El Catalán: un rierol uruguaià amb molta història». Vilaweb. [Consulta: 17 febrer 2020].
  4. Ibarra Grasso, Dick Edgar. Las culturas paleolíticas suramericanas (en castellà). Centro de Estudios Arqueologicos y Antropológicos Americanos, 1964, p. 4. 
  5. Pàgina web de la Presidència de l'Uruguai (castellà)
  6. «Hallan cuevas que remitirían a ocupaciones humanas más antiguas del continente americano» (en castellà), 31-10-2009. [Consulta: 6 maig 2011].