Departament de Tacuarembó
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Uruguai  | ||||
| Capital | Tacuarembó | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 90.053 (2011) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Altitud | 113 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 16 juny 1837 | ||||
| ISO 3166-2 | UY-TA | ||||
Tacuarembó (en castellà i oficialment Departamento de Tacuarembó) és un departament del centre-nord de l'Uruguai. Limita al nord i nord-oest amb els departaments de Rivera i Salto respectivament, a l'oest amb Paysandú i Río Negro, al sud amb Durazno i a l'est i sud-est amb Cerro Largo.
Amb una superfície de 15.438 km², és el departament més extens del país. Va ser creat per decret del parlament el 1837, a partir de la porció oriental del departament de Paysandú.[1] La capital departamental és la ciutat de Tacuarembó – situada 390 km al nord de Montevideo–, amb una població de 51.224 habitants (2004).
El 2010, ocupava la dotzena posició dins de l'Uruguai pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà, amb 0,745 punts, una xifra comparable amb la de països com Malàisia.[2] També, segons les dades del cens del 2004, Tacuarembó tenia 90.489 habitants, essent, per tant, un dels nou departaments més poblats del país.
L'actual símbol de Tacuarembó – l'escut d'armes (1960) – representa la ramaderia i els recursos naturals del departament. Cal destacar la presència del Cerro Batoví. El lema de Tacuarembó, mentrestant, és «El pago más grande de la patria», fent referència a la seva superfície geogràfica.[3]
Etimologia[modifica]
El nom de «Tacuarembó» deriva, segons el professor argentí Carlos McGough:
| « | De fer referència, particularment, a la sonora i estimada paraula «Tacuara» o més aviat «itá cuará» (itá: pedra o pal dur, cuará: forat, pel buit d'aquestes canyes) que dona origen segur a la veu «Tacuarembó» (...) | » |
Una altra versió sobre l'origen del nom, el vincula amb el vocable guaraní per denominar els «rebrots de tacuara». Són nombrosos els topònims d'origen guaraní en aquest departament: «Batoví» (pit verge), «Iporá» (aigua dolça), «Caraguatá», «Yaguarí», etcètera.
Geografia[modifica]
Al seu territori hi ha basalts i gresos, conformant un paisatge de praderes i turons llisos. Els gresos, amb capbussament est–oest, fan que les aigües pluvials penetrin a l'est de la Cuchilla de Haedo (les cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons) i flueixin per sota de la formació basàltica cap a l'oest del territori uruguaià, assolint a la zona propera al riu Uruguai els 1500 metres de profunditat, essent aquest l'origen de les nombroses fonts termals existents.
Economia[modifica]
Destaca per la seva producció ramadera bovina i ovina, arrossera i forestal, activitat aquesta que ha fomentat la presència de serradores i d'altres indústries a la capital del departament.
Al departament de Tacuarembó també hi ha plantacions de blat de moro, gira-sol, tabac i patates. Una altra font industrial és la presència de preses elèctriques que produeixen energia per tot el país.
Finalment, Tacuarembó té cellers, molins i fàbriques de rajoles.[4]
Demografia[modifica]
Segons el cens de 2004, hi ha en el departament 90.489 habitants i 28.054 llars particulars. La mida mitjana de la llar és de 3,2 persones. Per cada 100 dones hi ha 99,5 homes.[5][6]
- Taxa de creixement exponencial de la població: -0,029% (2004)
- Taxa bruta de natalitat: 18,36 naixements/1.000 persones (2004)
- Taxa bruta de mortalitat: 9,00 morts/1.000 persones (2004)
- Mitjana d'edat: 29,7 anys (28,3 homes, 31,1 dones)
- Esperança de vida en néixer:
- Població total: 74,35 anys
- Homes: 70,33 anys
- Dones: 78,52 anys
- Nombre mitjà de fills per família: 2,75 fills/dona
- Ingrés mitjà mensual per capita de la llar (ciutats de 5.000 o més habitants): 3.594,8 pesos/mes
Principals centres urbans[modifica]
La ciutat principal és la seva capital; li segueixen en importància Paso de los Toros, San Gregorio de Polanco, Curtina i Villa Ansina.
(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004, almenys que s'indiqui una data diferent.)
| Ciutat/Poble | Població |
|---|---|
| Ansina | 1.930 (1996) |
| Paso Bonilla | 1.000 (1996) |
| Paso de los Toros | 13.459 |
| San Gregorio de Polanco | 3.096 |
| Tacuarembó | 43.580 |
| Tambores | 1.479 (1996) |
Altres nuclis[modifica]
- Achar.
- Batoví.
- Chamberlain (Uruguai).
- Heriberto.
- Iporá.
- Laura.
- Laureles.
- Los Laureles.
- Martinote.
- Novillos.
- Zapará.
- Zapucay.
Religió[modifica]
La principal religió és el catolicisme romà. El departament és seu del bisbat de Tacuarembó, subdividit en 16 parròquies i el qual també abasta el departament de Rivera. Segons les dades d'aquest mateix bisbat, el 69% de les persones que viuen sota la seva jurisdicció són batejades.[7]
Transport[modifica]
Aquest departament té un aeroport propi, l'aeroport de Tacuarembó.
La principal autovia de Tacuarembó és la ruta nacional 5 que uneix Montevideo, al sud, amb Rivera, al nord. La capital també té una estació de trens.
Esport[modifica]
El principal esport és el futbol. El departament és seu del Tacuarembó Fútbol Club, un equip de la primera divisió de la lliga uruguaiana.
Govern[modifica]
L'actual intendent (2010–) del departament de Tacuarembó és Wilson Ezquerra (Partit Nacional).
Fills il·lustres[modifica]
- Washington Beltrán Barbat, escriptor i polític.
- Mario Benedetti, escriptor.
- Jaime Montaner, polític.
- Sandino Andrés Núñez, filòsof.
Referències[modifica]
- ↑ Institut Geogràfic Militar i Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai
- ↑ Índex de Desenvolupament Humà de l'Uruguai. Pàgina web de la presidència Arxivat 2011-06-13 a Wayback Machine. – Consultat el 7 d'abril de 2012 (castellà)
- ↑ «Escut departamental de Tacuarembó» (en castellà). imtacuarembo.com. [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ Enciclopèdia Geogràfica de l'Uruguai. «Tacuarembó» (en castellà). [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ INE de l'Uruguai. «Cens de 2004 del Departament de Tacuarembó» (en castellà), 2004. Arxivat de l'original el 2012-03-29. [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ INE de l'Uruguai. «Cens de 2004 del Departament de Tacuarembó» (en castellà), 2004. [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ Bisbat de Tacuarembó Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine. a la pàgina web de la Conferència Episcopal Uruguaiana Arxivat 2016-08-16 a Wayback Machine. (castellà)
Galeria fotogràfica[modifica]
-
El rierol Jabonería, Valle del Edén. -
Pont sobre el rierol Tacuarembó Chico. -
Estació de trens de Tacuarembó.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Tacuarembó |
- Breu panorama geogràfic del departament de Tacuarembó, Uruguai (castellà)
- Pàgina oficial del Tacuarembó Futbol Club Arxivat 2007-10-08 a Wayback Machine. (castellà)
- Tacuarembó 2000 Arxivat 2018-03-29 a Wayback Machine. (castellà)
- Tac.com.uy Arxivat 2007-08-11 a Wayback Machine. (castellà)
- Tacuarembó digital Arxivat 2007-06-25 a Wayback Machine. (castellà)
- Estació experimental INIA - Tacuarembó Arxivat 2007-08-03 a Wayback Machine. (castellà)
Capital: Tacuarembó | ||
| Poblacions i municipis | Achar · Ansina · Chamberlain · Curtina · Iporá · Las Toscas · Paso Bonilla · Paso de los Toros · Piedra Sola · San Gregorio de Polanco · Tacuarembó · Tambores |  |
| Infraestructura | ||
 Artigas ·  Canelones ·  Cerro Largo ·  Colonia ·  Durazno ·  Flores ·  Florida ·  Lavalleja · Maldonado · Montevideo ·  Paysandú Río Negro ·  Rivera ·  Rocha ·  Salto ·  San José ·  Soriano · Tacuarembó ·  Treinta y Tres |  | |