Índex de desenvolupament humà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Índex de Desenvolupament Humà)
«IDH» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «IDH (desambiguació)».
Mapamundi representant les categories de l'Índex de Desenvolupament Humà en increments de 0.050 (basat en les dades de 2021, publicades en 2022).
  ≥ 0.950
  0.900–0.950
  0.850–0.899
  0.800–0.849
  0.750–0.799
  0.700–0.749
  0.650–0.699
  0.600–0.649
  0.550–0.599
  0.500–0.549
  0.450–0.499
  0.400–0.449
  ≤ 0.399
  Dades no disponibles
Mapamundi representant les categories de l'Índex de Desenvolupament Humà en increments de 0.050 (basat en les dades de 2019, publicades en 2020).
  ≥ 0.900
  0.850–0.899
  0.800–0.849
  0.750–0.799
  0.700–0.749
  0.650–0.699
  0.600–0.649
  0.550–0.599
  0.500–0.549
  0.450–0.499
  0.400–0.449
  ≤ 0.399
  Dades no disponibles

L'índex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta per classificar països per nivell dedesenvolupament humà, considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida o qualitat de vida). Distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix". L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanès Mahbub Ul Haq i l'economista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU.[1] L'IDH és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També es fa servir per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures d'IDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.

Indicadors per calcular l'IDH[modifica]

Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educatiu (com ara l'alfabetisme, etc.) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida al néixer, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres). L'IDH, en canvi, s'obté a partir del càlcul ponderat dels tres indicadors següents corresponents a les tres variables abans esmentades (economia, educació, salut):

Metodologia utilitzada fins al 2011 (exclòs)

Generalment, per transformar una variable, anomenada , en un índex comprès entre els valors 0 i 1, es fa servir una fórmula com aquesta:

  • -índex =

on i són, respectivament, els valors mínim i màxim que pot adoptar la variable .

L'Índex de Desenvolupament Humà representa la mitjana dels tres índexs generals següents:

  • Índex de l'Esperança de Vida =
  • Índex d'Educació =
    • Índex d'Alfabetització Adulta (IAA) =
    • Taxa d'alfabetització (TA) =
  • Índex PIB =

EV: Esperança de Vida
IAA: Índex d'Alfabetització Adulta
TCA: Taxa Combinada d'Alfabetització
PIBpc: PIB per capita tenint en compte la PPA en $ EUA

Seguint la fórmula anterior s'extreu un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l'1 que és el valor d'IDH d'aquell país. D'acord amb la xifra resultant hom considera:

  • IDH alt: des de 0,800 i superiors
  • IDH mitjà: entre 0,500 i 0,799
  • IDH baix: inferiors a 0,500

Evolució del desenvolupament humà segons l'IDH[modifica]

Comparant els estudis de l'IDH es constata una evolució general a tot el món. Si el 1975 només hi havia un 22% de països amb un resultat que indicava benestar alt, la xifra tres dècades després (2005) era del 40%. Igualment, la disminució de països amb un índex molt baix va passar del 34% al 12%, mentre que la franja mitjana es mantenia més estable. Aquest progrés, però, no exclou l'empitjorament de determinats Estats per situacions particulars, especialment la guerra i acumulació de desastres naturals.

Índex de desenvolupament humà 2018 (report de 2019)[modifica]

  • Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 169 països.
  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any 2005.
  • Augment = increment.
  • = = constant.
  • Disminució = disminució.
Rànquing País / territori IDH
Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019)
[2]
Canvi de rang respecte de l'any anterior[2] Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019)
[2]
Canvi de rang respecte de l'any anterior
[2]
1 =  Noruega 0.954 Augment 0.001
2 =  Suïssa 0.946 Augment 0.003
3 =  Irlanda 0.942 Augment 0.003
4 =  Alemanya 0.939 Augment 0.001
4 Augment (2)  Hong Kong 0.939 Augment 0.003
6 Disminució (1)  Austràlia 0.938 Augment 0.001
6 Augment (1)  Islàndia 0.938 Augment 0.003
8 Disminució (1)  Suècia 0.937 Augment 0.001
9 =  Singapur 0.935 Augment 0.001
10 =  Països Baixos 0.933 Augment 0.001
11 =  Dinamarca 0.930 Augment 0.001
12 =  Finlàndia 0.925 Augment 0.001
13 =  Canadà 0.922 Augment 0.001
14 =  Nova Zelanda 0.921 Augment 0.001
15 =  Regne Unit 0.920 Augment 0.001
15 =  Estats Units 0.920 Augment 0.001
17 =  Bèlgica 0.919 Augment 0.002
18 =  Liechtenstein 0.917 Augment 0.001
19 =  Japó 0.915 Augment 0.002
20 =  Àustria 0.914 Augment 0.002
21 =  Luxemburg 0.909 Augment 0.001
22 =  Israel 0.906 Augment 0.002
22 =  Corea del Sud 0.906 Augment 0.002
24 =  Eslovènia 0.902 Augment 0.003
25 =  Espanya 0.893 Augment 0.002
26 =  República Txeca 0.891 Augment 0.003
26 =  França 0.891 Augment 0.001
28 =  Malta 0.885 Augment 0.002
29 =  Itàlia 0.883 Augment 0.002
30 =  Estònia 0.882 Augment 0.003
31 =  Xipre 0.873 Augment 0.002
Rànquing País / territori IDH
Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019)
[2]
Canvi de rang respecte de l'any anterior[2] Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019)
[2]
Canvi de rang respecte de l'any anterior
[2]
32 =  Grècia 0.872 Augment 0.001
32 Augment (1)  Polònia 0.872 Augment 0.004
34 =  Lituània 0.869 Augment 0.003
35 =  Emirats Àrabs Units 0.866 Augment 0.002
36 Augment (2)  Andorra 0.857 Augment 0.005
36 =  Aràbia Saudita 0.857 Augment 0.001
36 Augment (1)  Eslovàquia 0.857 Augment 0.003
39 =  Letònia 0.854 Augment 0.004
40 =  Portugal 0.850 Augment 0.002
41 =  Qatar 0.848 =
42 =  Xile 0.847 Augment 0.002
43 =  Brunei 0.845 Augment 0.002
43 =  Hongria 0.845 Augment 0.004
45 =  Bahrain 0.838 Disminució 0.001
46 =  Croàcia 0.837 Augment 0.002
47 =  Oman 0.834 Augment 0.001
48 =  Argentina 0.830 Disminució 0.002
49 =  Rússia 0.824 Augment 0.002
50 Augment (3)  Belarus 0.817 Augment 0.009
50 Augment (8)  Kazakhstan 0.817 Augment 0.017
52 Disminució (1)  Bulgària 0.816 Augment 0.003
52 Disminució (1)  Montenegro 0.816 Augment 0.003
52 Disminució (1)  Romania 0.816 Augment 0.003
55 Augment (1)  Palau 0.814 Augment 0.003
56 Disminució (5)  Barbados 0.813 =
57 =  Kuwait 0.808 Disminució 0.001
57 Augment (1)  Uruguai 0.808 Augment 0.001
59 =  Turquia 0.806 Augment 0.001
60 =  Bahamas 0.805 Augment 0.001
61 =  Malàisia 0.804 Augment 0.002
62 =  Seychelles 0.801 Augment 0.001

IDH ajustat per la desigualtat[modifica]

L'informe sobre el desenvolupament humà 2010 va ser el primer a calcular un índex de desenvolupament humà ajustat per la desigualtat (IDHAD), en el qual es tenen en compte els factors de desigualtat en les tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà (renda, esperança de vida, i educació).

  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial sense ajustar per desigualtat.
  1.  Noruega 0.876 (=)
  2.  Austràlia 0.864 (=)
  3.  Suècia 0.824 (Augment 4)
  4.  Països Baixos 0.818 (Augment 1)
  5.  Alemanya 0.814 (Augment 3)
  6.  Suïssa 0.813 (Augment 4)
  7.  Irlanda 0.813 (Disminució 3)
  8.  Canadà 0.812 (Disminució 2)
  9.  Islàndia 0.811 (Augment 5)
  10.  Dinamarca 0.810 (Augment 6)
  11.  Finlàndia 0.806 (Augment 2)
  12.  Estats Units 0.799 (Disminució 9)
  13.  Bèlgica 0.794 (Augment 2)
  14.  França 0.792 (Disminució 3)
  15.  República Txeca 0.790 (Augment 8)
  16.  Àustria 0.787 (Augment 5)
  17.  Espanya 0.779 (=)
  18.  Luxemburg 0.775 (Augment 2)
  19.  Eslovènia 0.771 (Augment 5)
  20.  Grècia 0.768 (Disminució 2)
  21.  Regne Unit 0.766 (Augment 1)
  22.  Eslovàquia 0.764 (Augment 3)
  23.  Israel 0.763 (Disminució 11)
  24.  Itàlia 0.752 (Disminució 5)
  25.  Hongria 0.736 (Augment 3)
  26.  Estònia 0.733 (=)
  27.  Corea del Sud 0.731 (Disminució 18)
  28.  Xipre 0.716 (Disminució 1)
  29.  Polònia 0.709 (Augment 1)
  30.  Portugal 0.700 (Disminució 1)
  31.  Lituània 0.693 (Augment 1)
  32.  Líbia 0.693 (Augment 4)
  33.  Letònia 0.684 (Augment 2)
  34.  Romania 0.675 (Augment 3)
  35.  Bahames 0.671 (Disminució 4)

Alguns països no van ser inclosos per diversos motius, principalment la falta de disponibilitat de certes dades crucials. La següent dels Estats membres de les Nacions Unides que no es van incloure en l'informe de 2011, són: Nova Zelanda, Liechtenstein, Japó, Hong Kong, Singapur, República de la Xina (Taiwan), Andorra, Emirats Àrabs Units, Malta, Brunei, Qatar, Bahrain i Barbados.

2006[modifica]

Evolució de l'IDH entre el 1975 i el 2004
  OCDE
  Europa i la CEI

L'informe de l'any 2006 va ser presentat per l'ONU a Ciutat del Cap a Sud-àfrica el 9 de novembre de 2006.[3]

Bona part de les dades que s'hi fan servir corresponen, però, a l'any 2004. A més a més no tots els Estats Membre de l'ONU han procurat les estadístiques necessàries per a elaborar l'índex.

En resum, es pot assenyalar que amb un IDH per sota de 0.500 -que es considera sinònim de subdesenvolupament- hi ha 31 països, 29 dels quals són a l'Àfrica (excepte Haití i el Iemen. Els països que ocupen els 10 darrers llocs, són també africans. Els països subsaharians més ben situats són Guinea Equatorial i Sud-àfrica, en els llocs 120 i 121 del rànking, respectivament (amb un IDH de 0.653).

Per contra, l'IDH igual o superior a 0.800 -sinònim d'alt desenvolupament- abraça els països de l'Europa occidental i septentrional, Nord-amèrica, el Con Sud, els Tigres del Pacífic, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Israel, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.

Uns altres països que exhibeixen un desenvolupament humà alt enmig de països amb IDH més baixos inclouen (amb la seva posició) Costa Rica (48è), Cuba (50è), Mèxic (53è) i Panamà (58è).

Els 30 països amb l'IDH més alt l'any 2006[modifica]

  • Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 177 països.
  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005)

1. Noruega (=)
2. Islàndia (=)
3. Austràlia Austràlia (=)
4. Irlanda Irlanda (Augment 4)
5. Suècia Suècia (Augment 1)
6. Canadà Canadà (Disminució 1)
7. Japó Japó (Augment 4)
8. Estats Units (Augment 2)
9.  Suïssa (Disminució 2)
10. Països Baixos Països Baixos (Augment 2)


11. Finlàndia (Augment 2)
12. Luxemburg Luxemburg (Disminució 8)
13. Bèlgica Bèlgica (Disminució 4)
14. Àustria Àustria (Augment 3)
15. Dinamarca Dinamarca (Disminució 1)
16. França França (=)
17. Itàlia Itàlia (Augment 1)
18. Regne Unit Regne Unit (Disminució 3)
19. Espanya Espanya (Augment 2)
20. Nova Zelanda (Disminució 1)


21. Alemanya Alemanya (Disminució 1)
22. Hong Kong (=)
23. Israel Israel (=)
24. Grècia (=)
25. Singapur (=)
26. Corea del Sud (Augment 2)
27. Eslovènia (Disminució 1)
28. Portugal Portugal (Disminució 1)
29. Xipre (=)
30. Txèquia Txèquia (Augment 1)


Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix l'any 2006 (per continent)[modifica]

Entre parèntesis, llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005).

Àfrica

047. Seychelles (Augment 4)
063. Mauritània (Augment 2)
064. Líbia (Disminució 6)

...
175. Mali (Disminució 1)
176. Sierra Leone (=)
177. Níger (=)

Àsia

007. Japó (Augment 4)
022. Hong Kong (=)
023. Israel (=)
...
138. Nepal (Disminució 2)
142. Timor Oriental (Disminució 2)
150. Iemen (Augment 1)

Europa

001. Noruega (=)
002. Islàndia (=)
004. Irlanda (Augment 4)
...
097. Geòrgia (Augment 3)
099. Azerbaidjan (Augment 2)
114. Moldàvia (Augment 1)

Nord-amèrica

006. Canadà (Disminució 1)
008. Estats Units (Augment 2)
031. Barbados (Disminució 1)
...
117. Hondures (Disminució 1)
118. Guatemala (Disminució 1)
154. Haití (Disminució 1)

Oceania

003. Austràlia (=)
020. Nova Zelanda (Disminució 1)
055. Tonga (Disminució 1)
...
119. Vanuatu (Disminució 1)
128. Salomó (=)
139. Papua Nova Guinea (Disminució 2)

Sud-amèrica

036. Argentina (Disminució 2)
038. Xile (Disminució 1)
043. Uruguai (Augment 3)
...
091. Paraguai (Disminució 3)
103. Guyana (Augment 4)
115. Bolívia (Disminució 2)

Països no inclosos[modifica]

Els següents països i territoris no han estat inclosos en el rànking de l'any 2006 perquè no disposen de les dades necessàries per calcular-ne l'IDH o bé perquè no són estats reconeguts per l'ONU.

Àfrica


Amèrica


Àsia


Europa


Oceania


Estat amb l'IDH més alt en els darrers anys[modifica]

L'any indica quan es va publicar l'informe. Entre parèntesiss hi ha l'any pel qual es va calcular l'índex.

IDH i nivell de riquesa[modifica]

El quadre de sota recull els deu estats amb l'IDH i el producte interior brug per capita més alts i més baixos del món l'any 2005. Si ens hi fixem, observarem com la classificació dels estats d'acord amb aquests dos indicadors no necessàriament coincidia. Això posa de manifest que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament humà sense disposar de rendes tan altes -cas de Malawi, que tot i tenir la renda més baixa del món, escalava fins al 165è lloc pel que fa a l'IDH- i, a la inversa, que les rendes més altes no garanteixen els nivells de desenvolupament humà més alts -com passava amb Luxemburg, que tot i ser la millor renda del món, ocupava la 15a posició quant a l'IDH-.

Número
d'ordre
Estat IDH
Estat PIB per capita
en dòlars EUA)
1 Noruega 0,963 Luxemburg 66.821
2 Islàndia 0,956 Noruega 41.941
3 Austràlia 0,955 Estats Units 41.557
4 Luxemburg 0,949 Irlanda 40.003
5 Canadà 0,949 Islàndia 35.686
6 Suècia 0,949 Dinamarca 34.718
7 Suïssa 0,947 Canadà 34.444
8 Irlanda 0,946 Suïssa 33.168
9 Bèlgica 0,945 Àustria 32.962
10 Estats Units 0,944 Bèlgica 31.549
... ... ... ... ...
168 Moçambic 0,379 Madagascar 911
169 Burundi 0,378 Sierra Leone 901
170 Etiòpia 0,367 Níger 896
171 Rep. Centreafricana 0,355 Etiòpia 859
172 Guinea Bissau 0,348 Guinea Bissau 856
173 Txad 0,341 Burundi 753
174 Mali 0,333 Iemen 745
175 Burkina Faso 0,317 Tanzània 720
176 Sierra Leone 0,298 Rep. Dem. del Congo 675
177 Níger 0,281 Malawi 596
  • Les dades corresponen al report que l'ONU va publicar l'any 2005, si bé el càlcul de l'IDH es va fer a partir dels indicadors de l'any 2003.

Crítiques[modifica]

L'Índex de Desenvolupament Humà ha estat criticat per diversos motius, entre ells presumptes prejudicis ideològics cap a l'igualitarisme i els anomenats «models occidentals de desenvolupament», la no inclusió de les consideracions ecològiques, la manca de consideració del desenvolupament tecnològic o les contribucions a la civilització humana, centrant-se exclusivament en la valoració i classificació per nacions, la falta d'atenció al desenvolupament des d'una perspectiva global, l'error de mesurament de les estadístiques subjacents i en els canvis de la fórmula del PNUD, que poden conduir a errors greus de classificació en les categories de desenvolupament humà baix, mitjà, alt o molt alt.[4] S'identifiquen tres fonts d'error en les dades que es deuen a (i) l'actualització de dades, (ii) les revisions de la fórmula i (iii) els llindars per classificar l'estat de desenvolupament d'un país; així es detecta que l'11%, 21% i 34% de tots els països poden estar classificats actualment de forma errònia en els contenidors de desenvolupament a causa de les tres fonts d'error en les dades, respectivament.

L'índex també ha estat criticat com redundant i una reinvenció de la roda, en mesurar aspectes del desenvolupament que ja s'han estudiat exhaustivament.[5][6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The Human Development concept». UNDP. [Consulta: 7 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Human Development Report 2019 – "Beyond income, beyond averages, beyond today: Inequalities in human development in the 21st century"» p. 22–25. Informe de desenvolupament humà. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  3. «Beyond scarcity: Power, poverty and the global water crisis». Arxivat de l'original el 2007-10-11. [Consulta: 9 novembre 2006].
  4. Wolff, Hendrik; Chong, Howard; Auffhammer, Maximilian «Classification, Detection and Consequences of Data Error: Evidence from the Human Development Index». Economic Journal, 121, 553, 2011, pàg. 843–870. DOI: 10.1111/j.1468-0297.2010.02408.x.
  5. McGillivray, Mark «The human development index: yet another redundant composite development indicator?». World Development, 19, 10, 1991, pàg. 1461–1468. DOI: 10.1016/0305-750X(91)90088-Y.
  6. Srinivasan, T. N. «Human Development: A New Paradigm or Reinvention of the Wheel?». American Economic Review, 84, 2, 1994, pàg. 238–243. JSTOR: 2117836.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Índex de desenvolupament humà