Índex de desenvolupament humà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Índex de Desenvolupament Humà)
Salta a la navegació Salta a la cerca
«IDH» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «IDH (desambiguació)».
Mapamundi representant les categories de l'Índex de Desenvolupament Humà (basat en les dades de 2018, publicades en 2019).
  • 0.800–1.000 (molt alt)
  • 0.700–0.799 (alt)
  • 0.550–0.699 (mitjà)
  • 0.350–0.549 (baix)
  • Dades no disponibles
  • Mapamundi representant les categories de l'Índex de Desenvolupament Humà en increments de 0.050 (basat en les dades de 2018, publicades en 2019).
  • ≥ 0.900
  • 0.850–0.899
  • 0.800–0.849
  • 0.750–0.799
  • 0.700–0.749
  • 0.650–0.699
  • 0.600–0.649
  • 0.550–0.599
  • 0.500–0.549
  • 0.450–0.499
  • 0.400–0.449
  • ≤ 0.399
  • Dades no disponibles
  • L'índex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta utilitzada per classificar països per nivell de "desenvolupament humà", considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida i/o qualitat de vida), i que distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix". L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanès Mahbub Ul Haq i l'economista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU.[1] L'HDI és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També s'utilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures d'IDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.

    Indicadors per calcular l'IDH[modifica]

    Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educatiu (com ara l'alfabetisme, etc.) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida al néixer, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres). L'IDH, en canvi, s'obté a partir del càlcul ponderat dels tres indicadors següents corresponents a les tres variables abans esmentades (economia, educació, salut):

    Metodologia utilitzada fins al 2011 (exclòs)

    Generalment, per transformar una variable, anomenada , en un índex comprès entre els valors 0 i 1, es fa servir una fórmula com aquesta:

    • -índex =

    on i són, respectivament, els valors mínim i màxim que pot adoptar la variable .

    L'Índex de Desenvolupament Humà representa la mitjana dels tres índexs generals següents:

    • Índex de l'Esperança de Vida =
    • Índex d'Educació =
      • Índex d'Alfabetització Adulta (IAA) =
      • Taxa d'alfabetització (TA) =
    • Índex PIB =

    EV: Esperança de Vida
    IAA: Índex d'Alfabetització Adulta
    TCA: Taxa Combinada d'Alfabetització
    PIBpc: PIB per capita tenint en compte la PPA en $ EUA

    Seguint la fórmula anterior s'extreu un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l'1 que és el valor d'IDH d'aquell país. D'acord amb la xifra resultant hom considera:

    • IDH alt: des de 0,800 i superiors
    • IDH mitjà: entre 0,500 i 0,799
    • IDH baix: inferiors a 0,500

    Evolució del desenvolupament humà segons l'IDH[modifica]

    Comparant els informes de l'IDH es constata una evolució general a tot el món. Si el 1975 només hi havia un 22% de països amb un resultat que indicava benestar alt, la xifra tres dècades després (2005) era del 40%. Igualment, la disminució de països amb un índex molt baix va passar del 34% al 12%, mentre que la franja mitjana es mantenia més estable. Aquest progrés, però, no exclou l'empitjorament de determinats Estats per situacions particulars, especialment la guerra i acumulació de desastres naturals.

    Índex de desenvolupament humà 2018 (informe de 2019)[modifica]

    • Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 169 països.
    • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any 2005.
    • Augment = increment.
    • = = constant.
    • Disminució = disminució.
    Rànquing País / territori IDH
    Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019)
    [2]
    Canvi de rang respecte de l'any anterior[2] Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019)
    [2]
    Canvi de rang respecte de l'any anterior
    [2]
    1 =  Norway 0.954 Augment 0.001
    2 =  Switzerland 0.946 Augment 0.003
    3 =  Ireland 0.942 Augment 0.003
    4 =  Germany 0.939 Augment 0.001
    4 Augment (2)  Hong Kong 0.939 Augment 0.003
    6 Disminució (1)  Australia 0.938 Augment 0.001
    6 Augment (1)  Iceland 0.938 Augment 0.003
    8 Disminució (1)  Sweden 0.937 Augment 0.001
    9 =  Singapore 0.935 Augment 0.001
    10 =  Netherlands 0.933 Augment 0.001
    11 =  Denmark 0.930 Augment 0.001
    12 =  Finland 0.925 Augment 0.001
    13 =  Canada 0.922 Augment 0.001
    14 =  New Zealand 0.921 Augment 0.001
    15 =  United Kingdom 0.920 Augment 0.001
    15 =  United States 0.920 Augment 0.001
    17 =  Belgium 0.919 Augment 0.002
    18 =  Liechtenstein 0.917 Augment 0.001
    19 =  Japan 0.915 Augment 0.002
    20 =  Austria 0.914 Augment 0.002
    21 =  Luxembourg 0.909 Augment 0.001
    22 =  Israel 0.906 Augment 0.002
    22 =  South Korea 0.906 Augment 0.002
    24 =  Slovenia 0.902 Augment 0.003
    25 =  Spain 0.893 Augment 0.002
    26 =  Czech Republic 0.891 Augment 0.003
    26 =  France 0.891 Augment 0.001
    28 =  Malta 0.885 Augment 0.002
    29 =  Italy 0.883 Augment 0.002
    30 =  Estonia 0.882 Augment 0.003
    31 =  Cyprus 0.873 Augment 0.002
    Rànquing País / territori IDH
    Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019)
    [2]
    Canvi de rang respecte de l'any anterior[2] Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019)
    [2]
    Canvi de rang respecte de l'any anterior
    [2]
    32 =  Greece 0.872 Augment 0.001
    32 Augment (1)  Poland 0.872 Augment 0.004
    34 =  Lithuania 0.869 Augment 0.003
    35 =  United Arab Emirates 0.866 Augment 0.002
    36 Augment (2)  Andorra 0.857 Augment 0.005
    36 =  Saudi Arabia 0.857 Augment 0.001
    36 Augment (1)  Slovakia 0.857 Augment 0.003
    39 =  Latvia 0.854 Augment 0.004
    40 =  Portugal 0.850 Augment 0.002
    41 =  Qatar 0.848 =
    42 =  Chile 0.847 Augment 0.002
    43 =  Brunei 0.845 Augment 0.002
    43 =  Hungary 0.845 Augment 0.004
    45 =  Bahrain 0.838 Disminució 0.001
    46 =  Croatia 0.837 Augment 0.002
    47 =  Oman 0.834 Augment 0.001
    48 =  Argentina 0.830 Disminució 0.002
    49 =  Russia 0.824 Augment 0.002
    50 Augment (3)  Belarus 0.817 Augment 0.009
    50 Augment (8)  Kazakhstan 0.817 Augment 0.017
    52 Disminució (1)  Bulgaria 0.816 Augment 0.003
    52 Disminució (1)  Montenegro 0.816 Augment 0.003
    52 Disminució (1)  Romania 0.816 Augment 0.003
    55 Augment (1)  Palau 0.814 Augment 0.003
    56 Disminució (5)  Barbados 0.813 =
    57 =  Kuwait 0.808 Disminució 0.001
    57 Augment (1)  Uruguay 0.808 Augment 0.001
    59 =  Turkey 0.806 Augment 0.001
    60 =  Bahamas 0.805 Augment 0.001
    61 =  Malaysia 0.804 Augment 0.002
    62 =  Seychelles 0.801 Augment 0.001

    IDH ajustat per la desigualtat[modifica]

    L'informe sobre el desenvolupament humà 2010 va ser el primer a calcular un índex de desenvolupament humà ajustat per la desigualtat (IDHAD), en el que es tenen en compte els factors de desigualtat en les tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà (renda, esperança de vida, i educació).

    • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial sense ajustar per desigualtat.
    1.  Norway 0.876 (=)
    2.  Australia 0.864 (=)
    3.  Sweden 0.824 (Augment 4)
    4.  Netherlands 0.818 (Augment 1)
    5.  Germany 0.814 (Augment 3)
    6.  Switzerland 0.813 (Augment 4)
    7.  Ireland 0.813 (Disminució 3)
    8.  Canada 0.812 (Disminució 2)
    9.  Iceland 0.811 (Augment 5)
    10.  Denmark 0.810 (Augment 6)
    11.  Finland 0.806 (Augment 2)
    12.  United States 0.799 (Disminució 9)
    13.  Belgium 0.794 (Augment 2)
    14.  France 0.792 (Disminució 3)
    15.  Czech Republic 0.790 (Augment 8)
    16.  Austria 0.787 (Augment 5)
    17.  Spain 0.779 (=)
    18.  Luxembourg 0.775 (Augment 2)
    19.  Slovenia 0.771 (Augment 5)
    20.  Greece 0.768 (Disminució 2)
    21.  United Kingdom 0.766 (Augment 1)
    22.  Slovakia 0.764 (Augment 3)
    23.  Israel 0.763 (Disminució 11)
    24.  Italy 0.752 (Disminució 5)
    25.  Hungary 0.736 (Augment 3)
    26.  Estonia 0.733 (=)
    27.  South Korea 0.731 (Disminució 18)
    28.  Cyprus 0.716 (Disminució 1)
    29.  Poland 0.709 (Augment 1)
    30.  Portugal 0.700 (Disminució 1)
    31.  Lithuania 0.693 (Augment 1)
    32.  Libya 0.693 (Augment 4)
    33.  Latvia 0.684 (Augment 2)
    34.  Romania 0.675 (Augment 3)
    35.  The Bahamas 0.671 (Disminució 4)

    Alguns països no van ser inclosos per diversos motius, principalment la falta de disponibilitat de certes dades crucials. La següent dels Estats membres de les Nacions Unides que no es van incloure en l'informe de 2011, són: Nova Zelanda, Liechtenstein, Japó, Hong Kong, Singapur, República de la Xina (Taiwan), Andorra, Emirats Àrabs Units, Malta, Brunei, Qatar, Bahrain i Barbados.

    2006[modifica]

    L'informe de l'any 2006[modifica]

    L'informe corresponent a l'any 2006 va ser presentat per l'ONU a Ciutat del Cap, Sud-àfrica el 9 de novembre de 2006.[3]

    Bona part de les dades utilitzades per a aquest informe corresponen, però, a l'any 2004. A més a més cal afegir que no tots els Estats Membre de l'ONU han proporcionat les estadístiques necessàries per a elaborar l'informe.

    En resum, es pot assenyalar que amb un IDH per sota de 0.500 -que es considera sinònim de subdesenvolupament- hi ha 31 països, 29 dels quals són a l'Àfrica (excepte Haití i el Iemen. Els països que ocupen els 10 darrers llocs, són també africans. Els països subsaharians més ben situats són Guinea Equatorial i Sud-àfrica, en els llocs 120 i 121 del rànking, respectivament (amb un IDH de 0.653).

    Per contra, l'IDH igual o superior a 0.800 -sinònim d'alt desenvolupament- abraça els països de l'Europa occidental i septentrional, Nord-amèrica, el Con Sud, els Tigres del Pacífic, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Israel, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.

    Uns altres països que exhibeixen un desenvolupament humà alt enmig de països amb IDH més baixos inclouen (amb la seva posició) Costa Rica (48è), Cuba (50è), Mèxic (53è) i Panamà (58è).

    Els 30 països amb l'IDH més alt l'any 2006[modifica]

    • Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 177 països.
    • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005)

    1. Noruega Noruega (=)
    2. Islàndia Islàndia (=)
    3. Austràlia Austràlia (=)
    4. Irlanda Irlanda (Augment 4)
    5. Suècia Suècia (Augment 1)
    6. Canadà Canadà (Disminució 1)
    7. Japó Japó (Augment 4)
    8. Estats Units Estats Units (Augment 2)
    9.  Suïssa (Disminució 2)
    10. Països Baixos Països Baixos (Augment 2)


    11. Finlàndia Finlàndia (Augment 2)
    12. Luxemburg Luxemburg (Disminució 8)
    13. Bèlgica Bèlgica (Disminució 4)
    14. Àustria Àustria (Augment 3)
    15. Dinamarca Dinamarca (Disminució 1)
    16. França França (=)
    17. Itàlia Itàlia (Augment 1)
    18. Regne Unit Regne Unit (Disminució 3)
    19. Espanya Espanya (Augment 2)
    20. Nova Zelanda Nova Zelanda (Disminució 1)


    21. Alemanya Alemanya (Disminució 1)
    22. Hong Kong Hong Kong (=)
    23. Israel Israel (=)
    24. Grècia Grècia (=)
    25. Singapur Singapur (=)
    26. Corea del Sud Corea del Sud (Augment 2)
    27. Eslovènia Eslovènia (Disminució 1)
    28. Portugal Portugal (Disminució 1)
    29. Xipre Xipre (=)
    30. Txèquia Txèquia (Augment 1)


    Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix l'any 2006 (per continent)[modifica]

    Entre parèntesis, llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005).

    Àfrica

    047. Seychelles Seychelles (Augment 4)
    063. Mauritània Mauritània (Augment 2)
    064. Líbia Líbia (Disminució 6)

    ...
    175. Mali Mali (Disminució 1)
    176. Sierra Leone Sierra Leone (=)
    177. Níger Níger (=)

    Àsia

    007. Japó Japó (Augment 4)
    022. Hong Kong Hong Kong (=)
    023. Israel Israel (=)
    ...
    138. Nepal Nepal (Disminució 2)
    142. Timor Oriental Timor Oriental (Disminució 2)
    150. Iemen Iemen (Augment 1)

    Europa

    001. Noruega Noruega (=)
    002. Islàndia Islàndia (=)
    004. Irlanda Irlanda (Augment 4)
    ...
    097. Geòrgia Geòrgia (Augment 3)
    099. Azerbaidjan Azerbaidjan (Augment 2)
    114. Moldàvia Moldàvia (Augment 1)

    Nord-amèrica

    006. Canadà Canadà (Disminució 1)
    008. Estats Units Estats Units (Augment 2)
    031. Barbados Barbados (Disminució 1)
    ...
    117. Hondures Hondures (Disminució 1)
    118. Guatemala Guatemala (Disminució 1)
    154. Haití Haití (Disminució 1)

    Oceania

    003. Austràlia Austràlia (=)
    020. Nova Zelanda Nova Zelanda (Disminució 1)
    055. Tonga Tonga (Disminució 1)
    ...
    119. Vanuatu Vanuatu (Disminució 1)
    128. Salomó Salomó (=)
    139. Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea (Disminució 2)

    Sud-amèrica

    036. Argentina Argentina (Disminució 2)
    038. Xile Xile (Disminució 1)
    043. Uruguai Uruguai (Augment 3)
    ...
    091. Paraguai Paraguai (Disminució 3)
    103. Guyana Guyana (Augment 4)
    115. Bolívia Bolívia (Disminució 2)

    Països no inclosos[modifica]

    Els següents països i territoris no han estat inclosos en el rànking de l'any 2006 perquè no disposen de les dades necessàries per calcular-ne l'IDH o bé perquè no són estats reconeguts per l'ONU.

    Àfrica


    Amèrica


    Àsia


    Europa


    Oceania


    Estat amb l'IDH més alt en els darrers anys[modifica]

    L'any indica quan es va publicar l'informe. Entre parèntesiss hi ha l'any pel qual es va calcular l'índex.

    IDH i nivell de riquesa[modifica]

    El quadre de sota recull els 10 estats amb l'IDH i el PIB per capita més alts i més baixos del món l'any 2005. Si ens hi fixem, observarem com la classificació dels estats d'acord amb aquests dos indicadors no necessàriament coincidia. Això posa de manifest que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament humà sense disposar de rendes tan altes -cas de Malawi, que tot i tenir la renda més baixa del món, escalava fins al 165è lloc pel que fa a l'IDH- i, a la inversa, que les rendes més altes no garanteixen els nivells de desenvolupament humà més alts -com passava amb Luxemburg, que tot i ser la millor renda del món, ocupava la 15a posició quant a l'IDH-.


    Número
    d'ordre
    Estat IDH
    Estat PIB per capita
    en dòlars EUA)
    1 Noruega Noruega 0,963 Luxemburg Luxemburg 66.821
    2 Islàndia Islàndia 0,956 Noruega Noruega 41.941
    3 Austràlia Austràlia 0,955 Estats Units Estats Units 41.557
    4 Luxemburg Luxemburg 0,949 Irlanda Irlanda 40.003
    5 Canadà Canadà 0,949 Islàndia Islàndia 35.686
    6 Suècia Suècia 0,949 Dinamarca Dinamarca 34.718
    7 Suïssa Suïssa 0,947 Canadà Canadà 34.444
    8 Irlanda Irlanda 0,946 Suïssa Suïssa 33.168
    9 Bèlgica Bèlgica 0,945 Àustria Àustria 32.962
    10 Estats Units Estats Units 0,944 Bèlgica Bèlgica 31.549
    ... ... ... ... ...
    168 Moçambic Moçambic 0,379 Madagascar Madagascar 911
    169 Burundi Burundi 0,378 Sierra Leone Sierra Leone 901
    170 Etiòpia Etiòpia 0,367 Níger Níger 896
    171 República Centreafricana Rep. Centreafricana 0,355 Etiòpia Etiòpia 859
    172 Guinea-Bissau Guinea Bissau 0,348 Guinea-Bissau Guinea Bissau 856
    173 Txad Txad 0,341 Burundi Burundi 753
    174 Mali Mali 0,333 Iemen Iemen 745
    175 Burkina Faso Burkina Faso 0,317 Tanzània Tanzània 720
    176 Sierra Leone Sierra Leone 0,298 República Democràtica del Congo Rep. Dem. del Congo 675
    177 Níger Níger 0,281 Malawi Malawi 596
    • Les dades corresponen a l'informe que l'ONU va publicar l'any 2005, si bé el càlcul de l'IDH es va fer a partir dels indicadors de l'any 2003.

    Crítiques[modifica]

    L'Índex de Desenvolupament Humà ha estat criticat per diversos motius, entre ells presumptes prejudicis ideològics cap a l'igualitarisme i els anomenats "models occidentals de desenvolupament", la no inclusió de les consideracions ecològiques, la manca de consideració del desenvolupament tecnològic o les contribucions a la civilització humana, centrant-se exclusivament en la valoració i classificació per nacions, la falta d'atenció al desenvolupament des d'una perspectiva global, l'error de mesurament de les estadístiques subjacents i en els canvis de la fórmula del PNUD, que poden conduir a errors greus de classificació en les categories de desenvolupament humà "baix", "mitjà", "alt" o "molt alt".[4] S'identifiquen tres fonts d'error en les dades que es deuen a (i) l'actualització de dades, (ii) les revisions de la fórmula i (iii) els llindars per classificar l'estat de desenvolupament d'un país; així es detecta que l'11%, 21% i 34% de tots els països poden estar classificats actualment de forma errònia en els contenidors de desenvolupament a causa de les tres fonts d'error en les dades, respectivament.

    L'índex també ha estat criticat com "redundant" i una "reinvenció de la roda", en mesurar aspectes del desenvolupament que ja s'han estudiat exhaustivament.[5][6]

    Vegeu també[modifica]

    Referències[modifica]

    1. «The Human Development concept». UNDP. [Consulta: 7 abril 2012].
    2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Human Development Report 2019 – "Beyond income, beyond averages, beyond today: Inequalities in human development in the 21st century"» p. 22–25. Informe de desenvolupament humà. [Consulta: 9 desembre 2019].
    3. «Beyond scarcity: Power, poverty and the global water crisis».
    4. Wolff, Hendrik; Chong, Howard; Auffhammer, Maximilian «Classification, Detection and Consequences of Data Error: Evidence from the Human Development Index». Economic Journal, 121, 553, 2011, pàg. 843–870. DOI: 10.1111/j.1468-0297.2010.02408.x.
    5. McGillivray, Mark «The human development index: yet another redundant composite development indicator?». World Development, 19, 10, 1991, pàg. 1461–1468. DOI: 10.1016/0305-750X(91)90088-Y.
    6. Srinivasan, T. N. «Human Development: A New Paradigm or Reinvention of the Wheel?». American Economic Review, 84, 2, 1994, pàg. 238–243. JSTOR: 2117836.

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Índex de desenvolupament humà