Timoteu Capella i Sabadell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1827 |
| Mort | 20 agost 1874 (46/47 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri del Poblenou |
| Dades personals | |
| Es coneix per | President de l'Ateneu Català |
| Activitat | |
| Ocupació | comerciant, navilier |
| Família | |
| Germans | Francesc de Paula Capella i Sabadell |
Timoteu Capella i Sabadell (1827 - Barcelona, 20 d'agost de 1874)[1][2] fou un comerciant i navilier català del segle xix.
Biografia[modifica]
Fill de Pau Capella i Cucurella i Jacinta Sabadell i Permanyer,[3] naturals de Barcelona, era germà de l'escriptor Francesc de Paula Capella i Sabadell.
Casat amb Elisa Gassó i Soria, va rebre com a dot del seu pare el solar núm. 10 del carrer del Call (vegeu casa Timoteu Capella).
Comptava amb una important flota de vaixells dedicats al comerç amb les colònies espanyoles, segons consta en un registre de 1861.[4]
Va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona amb Ramon Figueras, entre octubre de 1856 i juliol de 1858.[5] Va ser membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País des de setembre de 1861. El 1872 era membre de la junta del Foment de la Producció Nacional, quan Pere Bosch i Labrús n'era el president.[6]
El seu nom formava part de la llista d'industrials i financers afins monàrquics que Manuel Duran i Bas va aportar a Cánovas del Castillo el 1873, quan aquest preparava el retorn del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II.[7]
Va formar part de la primera junta directiva del Cercle Mercantil Barcelonès, una escissió del Casino Barcelonès realitzada per atendre millor les necessitats de les elits econòmiques comercials i navilieres de la ciutat de Barcelona, ja que l'activitat al Casino tenia un tarannà més social i lúdic. Aquesta primera junta estava presidida per Pere Plandolit.[8]
Va ser President de l'Ateneu Català el 1870[9] i tresorer a la junta fundacional sota la presidència de Duran i Bas de l'Ateneu Barcelonès, fruit de la fusió del Centre Mercantil amb l'Ateneu Català, el 1872. Capella va haver de gestionar la diferent visió que tenien els membres d'una i altra entitat sobre les despeses sumptuàries, exigint moderació.[10]
El mateix any 1872 va formar part de la Lliga antiabolicionista de Barcelona que es va crear per protegir els interessos dels comerciants i empresaris que se sentien perjudicats amb el corrent en contra de l'esclavisme que provenia dels Estats Units d'Amèrica i de les colònies caribenyes i que va culminar amb l'abolició de Cánovas el 1880.[11]
Va morir a Barcelona al carrer del Call, 10 1er a l'edat de 47 anys, el 20 d'agost de 1874,[a] i està enterrat al cementiri de Poble Nou, al costat del panteó de la família Bonaplata.[12]
Notes[modifica]
- ↑ La seva defunció apareix al resum anual de Barcelona de 1874 on recull les necrològiques entre 1 d'octubre de 1873 i 30 de setembre de 1874, sense especificar el dia.Ajuntament de Barcelona 1874, p. 107
Referències[modifica]
- ↑ Ajuntament de Barcelona, 1874, p. 107.
- ↑ «Defuncions 1874 Registre núm. 5740». AMCB, 20-08-1874.
- ↑ «Jacinta SABADELL PERMANYER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Notícia sobre els vaixells de Timoteu Capella. El Lloyd Español, 18-09-1861.
- ↑ Almanaque del diario de Barcelona para del año 1858 (en castellà). Imprenta del Diario de Barcelona, 1857, pàg. 118 [Consulta: 8 octubre 2014].
- ↑ Garcia Martino, Francisco. Revista Forestal: Economica Y Agricola (en castellà). Vol. 6, 1873, pàg. 239 [Consulta: 8 octubre 2014].
- ↑ de Riquer, Borja «El conservadorisme polític catala: del fracàs del moderantisme al desencís de la Restauració». Recerques: història, economia, cultura, núm. 11, 1981, pàg. 51. ISSN: 0210-380X [Consulta: 8 octubre 2014].
- ↑ Ghanime, 2006, p. 41-42.
- ↑ Ghanime, 2006, p. 42.
- ↑ Ghanime, 2006, p. 68.
- ↑ «Siglo XIX: Enfrentamiento entre españoles por la abolición de la esclavitud» (en castellà). Centre d'Estudis, Debats i Tertúlies, 2000. [Consulta: 10 octubre 2014].
- ↑ Sòria i Bascompte, Roger. Històries, símbols, mites i llegendes sobre la mort, 2006 [Consulta: 8 octubre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Ajuntament de Barcelona. «Necrològia de 1873-1874». A: Almanaque del diario de Barcelona para 1875 (en castellà), 1874, pàg.103 [Consulta: 9 octubre 2014].
- Ghanime, Albert [et al.].. «Els discursos presidencials». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311.
Enllaços externs[modifica]
- «SIGLO XIX: DURO CHOQUE ENTRE ESPAÑOLES POR LA ABOLICIÓN DE LA ESCLAVITUD: LIGA NACIONAL CONTRA SOCIEDAD ABOLICIONISTA ESPAÑOLA». CONMEMORACIÓN DEL 120 ANIVERSARIO DE LA ABOLICIÓN
DE LA ESCLAVITUD EN ESPAÑA.
