Integració social

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

S'entén com integració social tot procés dinàmic i multifuncional que possibilita a les persones que es troben en un sistema marginal, a participar en el nivell mínim del benestar social i vital assolit en un determinat país. És la manera d'ajudar a les persones a formar part d'un grup social. L'integrador social, com a figura professional dins d'un equip interdisciplinari, és el que desenvolupa accions per tal de detectar les necessitats i prevenir o millorar situacions de persones en risc d'exclusió social. Les primeres expressions es troben en actituds d'acolliment i atenció al llarg de tota la història. Aquestes, en els seus inicis es desenvolupaven en l'àmbit familiar i veïnal. L'acció social es donava en forma de caritat i solidaritat amb els més pròxims.

Finalitat de la integració social[modifica]

  • La finalitat en la integració social és demostrar l'impacte positiu que pot causar dins d'una societat, comunitat, nucli familiar o perspectiva social, el fet d'interaccionar amb col·lectius en risc d'exclusió o marginalitat; oferint eines, suport i oportunitats per a potenciar el desenvolupament de la mateixa autonomia i reconeixement social.
  • Acompanyar a les persones que manifestin un seguit de necessitats les quals s'han de solventar.
  • Informar a la població de les ajudes i prestacions que ofereixen els serveis socials.
  • Observar i avaluar context i comportaments dels col·lectius que es troben en situació d'exclusió social.
  • Atendre i intervenir en les persones o col·lectius responent a les necessitats socials dels individus vulnerables a la marginalitat i l'exclusió social.
  • Planificar i dur a terme programes d'inclusió utilitzant la metodologia adequada en funció del col·lectiu.
  • Fomentar i garantir les relacions de convivència.
  • Promoure i garantir la inclusió dins de la realitat social proporcionant els recursos disponibles.
  • Assolir una igualtat social i legitimitat pública.

Per arribar a les finalitats esmentades, l'integrador caldrà incidir en els següents aspectes, que representen els riscos que poden portar a una situació de marginalitat i/o exclusió social:

  • Economia: Disposar d'uns ingressos baixos que dificulten les possibilitats per accedir a la renda.
  • Dret de ciutadania: No tenir accés als drets ciutadans. En alguns casos es depèn de la relació familiar per accedir als drets de ciutadania.
  • Minories ètniques: Pertànyer a un col·lectiu ètnic estigmatitzat.
  • Formació: Tenir un baix nivell formatiu, no tenir accés i possibilitat per a competir dins del mercat laboral.
  • Àmbit laboral: Baixa qualificació de les ofertes de treball en mercats no regulats, condicions laborals precàries, trajectòries laborals intermitents, tenir una edat no preferent per al mercat laboral, desigualtats salarials.
  • Familiars: Responsabilitat desigual en la cura de persones dependents. Dificultats per accedir a les ajudes socials. Pertànyer a un model de família diferent de l'hegemònic. Realitzar feines poc valorades.
  • Habitatge: Dificultats per obtenir i mantenir un habitatge digne, viure a barris marginals –guetos- o zones degradades.
  • Salut: Dificultats d'accés als recursos i en la comunicació amb els serveis sanitaris.
  • Oci i societat: No gaudir de la possibilitat per accedir a espais d'oci i relacions socials. Els col·lectius estigmatitzats poden tenir dificultats a l'hora de relacionar-se.

Entorn d'intervenció del TIS[modifica]

  • Tècnic de programes de prevenció i inserció social.
  • Educadora d'equipaments residencials de divers tipus.
  • Treballador/a familiar.
  • Auxiliar de tutela.
  • Tècnic d'integració social.
  • Educador/a d'educació especial.
  • Monitor/a de persones amb discapacitat.
  • Tècnic de mobilitat bàsica.
  • Mediador/a ocupacional i / o laboral.
  • Mediador/a comunitària i /o intercultural.
  • Tècnic en ocupació amb suport.
  • Tècnic d'acompanyament laboral.
  • Monitor/a de rehabilitació psicosocial.[1]
Programes específics d'atenció[modifica]
  • Centres educatius.
  • Centres penitenciaris.
  • Residències per a la tercera edat.
  • Pisos tutelats per a la reinserció social.
  • Serveis d'ajuda a domicili (SAD).
  • Serveis d'acolliment i recuperació per a dones que han patit violència de gènere.
  • Centres de protecció per infants i adolescents (CRAE, CRAI)
  • Servei Ocupacional d'inserció (SOI).

Formació en Integració Social[modifica]

La formació es realitza mitjançant el Cicle Formatiu de Grau Superior que rep el mateix nom. Aquest té una durada de dos anys i una totalitat de 14 mòduls formatius:

Primer any

  • M1 Context de la intervenció social.
  • M2 Metodologia de la intervenció social.
  • M3 Promoció de l'autonomia personal.
  • M7 Suport a la Intervenció Educativa.
  • M9 Habilitats socials.
  • M10 Primers auxilis.
  • M11 Formació i orientació laboral.

Segon any

  • M4 Inserció sociolaboral.
  • M5 Sistemes augmentatius i alternatius de comunicació.
  • M6 Atenció a les unitats de convivència.
  • M8 Mediació comunitària.
  • M12 Empresa i iniciativa emprenedora.
  • M13 Projecte d'integració social.
  • M15 Acollida de persones migrades.
  • Formació en centres de treball.

Centres educatius per a la formació d'integració social[modifica]

Barcelonès[modifica]

  • Institut Ferran Tallada.
  • Institut Miquel Tarradell.
  • Institut Salvador Seguí.
  • Bemen 3.
  • Ceir - Arco Aragó.
  • Ceir - Arco Villarroel.
  • Institut Eugeni d'Ors.
  • Joan Maragall.
  • Institut Can Vilumara.
  • Institut La Bastida.

Maresme[modifica]

  • Institut Maremar.
  • Institut Josep Puig i Cadafalch.
  • Institut Joan Coromines.

Capacitats del tècnic en integració social[modifica]

  • Analitzar diferents casos dins d'un col·lectiu minoritari.
  • Obtenir informació sobre diferents casos per tal del desenvolupament d'un programa, un projecte o una activitat d'intervenció.
  • Elaborar programes d'intervenció. Organitzar i gestionar els recursos humans, materials i econòmics de la intervenció.
  • Mantenir organitzada la informació i la documentació d'intervenció.
  • Avaluar programes i activitats d'integració social empresos.
  • Supervisar les tasques de manteniment de la llar amb una unitat de convivència assignada.
  • Assumir durant el desenvolupament de les activitats i per a l'obtenció de la seva autonomia domèstica, aportant Informació i adaptant-la a les circumstàncies detectades.
  • Realitzar la gestió del domicili de la unitat de convivència assignada.
  • Dirigir i supervisar les activitats seguint les instruccions rebudes i les normes de seguretat establertes.
  • Donar suport als usuaris.
  • Instruir els assistits sobre les habilitats bàsiques d'autonomia personal i social, donant suport a l'organització de les seves activitats quotidianes i el desenvolupament de les seves relacions socials i/u laborals.
  • Actuar segons el pla de seguretat i higiene establert. Determinar les línies d'actuació que permetin valorar la inserció ocupacional de l'assistit, dins d'un programa d'inserció establert. Comprovar sobre el terreny la idoneïtat de les activitats empreses i l'adequació del lloc de treball o de la situació escolar a les necessitats i característiques de l'assistit. Instruir i assessorar l'assistit o als seus familiars sobre les responsabilitats i accions que han de desenvolupar en l'entorn ocupacional, així com de les gestions o requisits necessàries per assegurar la seva inserció ocupacional

Codi deontològic[modifica]

No existeix consens en el codi deontològic de l'integrador social. Com a mostra, l'Associació TISOC recull aquests principis:

Competències[modifica]

  • En la seva relació amb la persona, guardarà un tracte igualitari sense discriminació per raó de sexe, edat, religió, ideologia, ètnia, llengua o qualsevol altra diferència.
  • En la seva intervenció social evitarà l'ús de mètodes i tècniques que atemptin contra la dignitat de les persones i l'ús de nocions i termes que puguin generar etiquetes discriminatòries.
  • En la seva intervenció tindrà en compte la decisió de la persona o del seu representant legal. Això inclou la finalització de la intervenció a partir de la voluntarietat en les persones majors d'edat i emancipades.
  • En el procés d'intervenció, evitarà tota relació amb les persones que transcendeixi, més enllà, de la relació professional i suposi una dependència afectiva o íntima.
  • Ha de conèixer la situació concreta de l'entorn més proper, sigui familiar o grup, tant si la intervenció social es realitza amb ells i elles en el seu conjunt, com si es porta a terme amb algun dels seus membres.
  • Potenciarà els recursos personals i socials de tots els membres de l'entorn més proper i d'aquest en el seu conjunt perquè col·labori, en la mesura de les seves possibilitats, en l'abordatge i la resolució de les situacions plantejades. En aquest sentit, coneixerà les xarxes i serveis comunitaris que puguin complementar la seva tasca, així com la forma d'activar-los i complementar-los, amb la feina que estigui realitzant.
  • Mantindrà sempre una rigorosa professionalitat en el tractament de la informació:
  1. Tindrà dret a rebre tota la informació relativa a les persones amb les quals intervingui.
  2. Haurà de preservar la seva confidencialitat.
  3. Serà conscient de quina és la informació rellevant que necessita obtenir de les mateixes persones i / o del seu entorn.
  4. Transmetrà, únicament, informació veraç i contrastada, separant en tot cas informació de valoracions, opinions o pronòstic.
  5. Quan hagi de transmetre aquesta informació ho farà amb coneixement del subjecte de l'acció, el seu representant o tutor i, si és possible, amb el seu consentiment.
  6. No podrà, en cap cas, aprofitar-se per a benefici personal o de tercers de la informació privilegiada o del coneixement de situacions o de la posició que li proporciona la seva situació.[2]

Marc normatiu dels serveis socials a Catalunya[modifica]

Els serveis socials són les intervencions públiques que realitzen els professionals d'aquest sector per donar una resposta que millori el benestar i la qualitat de vida. Tenen com a objectiu garantir la inclusió d'aquelles persones que es trobin en situació de vulnerabilitat, fomentant l'autonomia i el desenvolupament de les capacitats personals dins d'un marc de respecte per la dignitat de les persones. «Preambul III de la Llei 12/2007 de serveis socials.»

El desenvolupament normatiu dels serveis socials a Catalunya s'inicia amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, que en l'article 9.25 atribuïa a la Generalitat la competència exclusiva en matèria “d'assistència social”, la qual cosa va induir el traspàs dels serveis de l'Estat en matèria de sanitat i serveis socials mitjançant el Reial Decret 1949/1980, del 31 de juliol. Amb l'objectiu de desenvolupar el Sistema català de serveis socials, el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses lleis, algunes de les quals, com la Llei 26/1985, de 27 de setembre, de serveis socials o la Llei 4/1994, d'administració institucional, descentralització, desconcentració i coordinació del Sistema català de serveis socials, ja han estat derogades per altres lleis posteriors.[3]

«La Llei 12/2007, d'11 d'octubre[4]», situa el Sistema català de serveis socials dins el conjunt de l'estat del benestar: “Els serveis socials són un dels sistemes de l'estat del benestar, conjuntament amb la seguretat social, el sistema de salut, el sistema d'educació, les polítiques per a l'ocupació, les polítiques d'habitatge i altres actuacions públiques” (Preàmbul, III).

«Llei 7/1985, del 2 d'abril[5], reguladora de les bases del règim local»

«Declaració universal dels drets humans, del 10 de desembre de 1948[6]»

«Article número 25[7] de la Declaració Universal, dret a la salut i el benestar»

«Carta social europea, 18 de octubre de 1961 (Turín). Consejo de Europa (Estrasburgo).»

«Article número 14[8], dret als beneficis dels serveis socials.»

«La Constitució espanyola[9] configura un estat de dret democràtic, social i autonòmic (art. 1[10] i 2[11]).»

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Llibre "Context de la Intervenció Social" de primer curs d'Integració Social

Enllaços externs[modifica]